Salut només ha cobrat 150 multes de les 92.000 posades des de l'estiu per les mesures anticovid

BarcelonaUn any després de la pandèmia, la gestió de les multes per incomplir les mesures contra el covid continua en un atzucac a Catalunya. Si fa dos mesos l’ARA explicava que fins a mitjans de gener el departament d’Interior havia cobrat el 5% de les sancions del primer estat d’alarma –les posades entre el març i el juny de l’any passat–, el que ha vingut després és anecdòtic. Salut, que des de finals de juny ha assumit la gestió de les denúncies per saltar-se les restriccions, només ha cobrat 150 multes, el 0,16% de les rebudes des de l’estiu i fins a mitjans de febrer. En aquest període, el departament ha tramitat menys del 2% de les sancions –1.635– de les 92.032 que li han arribat.

No és casualitat que a finals de desembre la Generalitat aprovés, en un dels acords del consell executiu, incorporar 300 treballadors a Salut, entre administratius i lletrats, dedicats a gestionar les multes derivades de la pandèmia. Les 1.635 denúncies que s’han tramitat des de l’estiu són totes per no portar mascareta excepte una, que és pel consum d’alcohol al carrer. Són les dades que dona Salut a petició de l’ARA d'acord amb la llei de transparència, perquè des del servei de premsa no s’ha facilitat aquesta informació. Fins ara no havia transcendit cap balanç de la gestió que està fent aquest departament de les sancions per les mesures anticovid perquè només Interior havia donat xifres.

Quina és l’explicació del col·lapse de Salut amb les multes? “És un departament que no tenia una estructura pensada per abordar un règim sancionador”, assegura el professor de dret administratiu de la Universitat de Girona Josep Maria Aguirre. A part d’això, Aguirre explica que les infraccions per no dur mascareta són les úniques que tenen “un cert automatisme”, perquè el decret llei 30/2020 del Govern diu que la sanció és de 100 euros –que es redueix a 60 euros si es paga en pocs dies–. En canvi, la resta “requereixen la intervenció humana perquè s’han de valorar i ponderar”, ja que la quantitat de cada multa s’ha de concretar segons si és lleu –que dona una forquilla de fins a 3.000 euros–, greu o molt greu.

Aguirre afegeix que l’anunci que es va fer a l’estiu de denunciar les persones que fumen sense complir una distància és “enormement complicat” d’aplicar. Per això pronostica que Salut prioritzarà les sancions més fàcils de tramitar i altres que volen ser exemplars, com la de la rave de Llinars del Vallès per Cap d’Any.

Notificació 11 mesos després

La lentitud del Govern en la gestió de les multes del covid fa que es notifiquin algunes sancions al límit de la prescripció. És el cas de l’Anna, que explica que 11 mesos després ha rebut una denúncia del 18 d’abril de l’any passat, quan volia anar a comprar peix fresc al Bruc. Venia d’Esparreguera, on no hi havia cap peixateria, però es va trobar un control de la Guàrdia Civil que la va fer girar cua. Tot i que li van agafar les dades, en cap moment li van dir que la denunciarien i per això es va sorprendre quan fa dues setmanes va rebre una multa de 300 euros.

Les denúncies lleus, el gruix de les que es posen, haurien de prescriure al cap d’un any, però el primer estat d’alarma va aturar els terminis administratius durant dos mesos. Malgrat això, tant Interior com Salut van a contrarellotge per tenir prou temps de tramitar-les totes. De fet, la resposta del secretari general de Salut, Marc Ramentol, a la petició de l’ARA, és que no donen tota la informació que s’havia demanat perquè hi haurien de destinar efectius que s’han de dedicar a les sancions, “una actuació prioritària”, ja que si no podria afectar la prescripció de les infraccions.

Des de l’estiu, i davant el col·lapse del Govern, alguns ajuntaments catalans, com preveu el decret llei 30/2020, han assumit la gestió de les multes lleus del covid.