Salut no té data per avançar les mamografies als 45 anys

L'Hospitalet de LlobregatA Catalunya totes les dones entre 50 i 69 anys reben una carta de Salut cada dos anys per fer-se una mamografia per a la detecció precoç del càncer de mama. Ainhoa Castelruiz Valverde va fer els 50 el 5 d'octubre passat, però no va tenir temps de rebre la carta. A principi de desembre ella mateixa es va detectar un bony a l'aixella. Li han fet una mastectomia i actualment rep quimioteràpia. "Em van preguntar si m'havia fet alguna mamografia abans per poder comparar", recorda des de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), a l'Hospitalet de Llobregat, on està en tractament. La pregunta la va descol·locar: "Potser m'he saltat alguna revisió?" L’Ainhoa es feia revisions ginecològiques a la sanitat pública cada tres anys. "No em van fer mai cap mamografia. L'únic que et fan és palpar-te els pits".

Hem sentit mil vegades que les dones s'han de palpar les mames amb regularitat per detectar un possible càncer. La coordinadora de la unitat de mama de l'ICO de l'Hospitalet, la doctora Sònia Pernas, corrobora la importància de l'autoexploració, però admet que això no redueix la mortalitat per càncer de mama: "Quan un tumor es palpa ja és massa gran. Caldria diagnosticar-lo abans". La mamografia és l'única prova que permet detectar un càncer de forma precoç. L’any passat 1.067 dones van morir a Catalunya per aquesta malaltia.

La Comissió Europea va recomanar el juny del 2016 que els cribatges de càncer de mama –és a dir, les mamografies cada dos anys a la sanitat pública– s'ampliessin a les dones des dels 70 fins als 74 anys, perquè hi ha evidències científiques que això reduiria la mortalitat per càncer de mama en aquesta franja d'edat. Catalunya, però, va fer cas omís de la recomanació. El setembre del 2021 la Comissió Europea va anar més enllà i va aconsellar que les mamografies també es facin amb regularitat entre els 45 i els 49 anys. Malgrat això, Catalunya continua sense ampliar l’edat de cribatge, i ni tan sols sap si l'ampliarà en el futur. Un total de 5.337 dones van ser diagnosticades amb càncer de mama l'any passat a Catalunya, el 30% de les quals tenien més de 69 anys i el 16,5%, entre 40 i 49, segons dades del portal de Transparència.

El coordinador de l'Oficina de Cribatge de Càncer del Pla Director d'Oncologia del departament de Salut, el doctor Josep Alfons Espinàs, explica que actualment una comissió assessora "està valorant" si aplicar a Catalunya la recomanació europea. "Entre el juliol i el setembre" aquesta comissió arribarà a una conclusió, que després elevarà al departament de Salut perquè decideixi si la du a terme o no. En cas que finalment opti per ampliar l'edat de cribratge, caldrà planificar la seva implementació. És a dir, calcular el pressupost i els recursos necessaris i altres aspectes. "El que és segur és que no serà una cosa immediata", admet el doctor Espinàs.

¿I si mentrestant una dona vol fer-se una mamografia a la sanitat pública fora de l'edat de cribatge actual? "Un metge haurà de valorar-ho de forma individualitzada, perquè això no està inclòs en la cartera de serveis de forma sistemàtica, excepte en els casos de dones que tenen un alt risc de càncer per antecedents familiars", contesta Espinàs. En altres paraules, no li queda més remei que anar-se'n a la sanitat privada. Una mamografia costa uns 100 euros.

Crida l'atenció que a la majoria del territori estatal ja s'hagi rebaixat l'edat de cribratge del càncer de mama per sota dels 50 anys, i en alguns casos s’hagi apujat per sobre dels 69. El País Valencià, Castella i Lleó, Castella-la Manxa o Navarra ho van fer fa anys, però altres comunitats autònomes han començat a moure fitxa en aquest sentit arran de l'última recomanació europea. El doctor Espinàs no acaba d’aclarir per què s’està fent a la resta de l’Estat i aquí no.

"Un programa de cribatge és una cosa molt complexa, perquè no és només fer mamografies, sinó tota la feina que ve després. Actualment, el 5% de les mamografies que fem són positives. Si augmenta la proporció de població a la qual es fa el cribratge, els casos positius també augmentaran i caldrà fer biòpsies, anatomies patològiques, ressonàncies magnètiques, operacions…", argumenta. És a dir, un autèntic tsunami que de moment no està clar si es vol afrontar. Actualment, 1.100.000 dones d'entre 50 i 69 anys són citades cada dos anys a Catalunya per fer-se una mamografia. Si s'amplia l'edat de cribatge, també caldria convocar unes 550.000 dones d'entre 70 i 74 anys i unes 334.000 d'entre 45 i 49 anys, detalla Espinàs.

Montse Soria, de 48 anys, és una d'aquestes dones a qui va agafar el tsunami. El setembre de l'any passat va patir una mastitis, és a dir, de cop i volta se li va inflamar un pit, i va anar al CAP. Al cap de dos dies, la derivaven d’urgència a l’ICO i li feien una mamografia, una ecografia i una biòpsia en la mateixa jornada. "L'oncòloga em va dir que tenia el 90% de possibilitats que fos dolent", recorda. Li han fet una mastectomia, s'ha sotmès a quimioteràpia i ara ha de rebre radioteràpia. "Soc la primera persona de la meva família que té càncer". Anava a revisions ginecològiques a la sanitat pública i es palpava amb regularitat el pit. "Jo no tenia cap bony", assegura. Perquè això és una altra cosa: a diferència del que es creu, no tots els càncers de mama suposen tenir un bony palpable al pit.

"La gent gran no hi tenim dret? Després dels 69 anys ja ens podem morir?", es queixa Isabel Ferrer, de 74 anys. Ella es feia mamografies a la sanitat pública cada dos anys fins que va fer els 70 i va quedar fora de l'edat de cribatge. A principis del novembre passat es va notar un bony al pit, va anar al CAP i li van donar hora per fer-se una mamografia per al 25 de gener, és a dir, per a gairebé tres mesos després. La mamografia va donar positiu i, llavors sí, correm-hi tots. En qüestió d'una setmana li van fer una biòpsia, i al cap de dos dies ja li trucaven de l'ICO per visitar-la. Actualment està en tractament farmacològic per a la reducció del tumor. Després l’hauran d'operar.

És cert que hi ha una certa confusió sobre a quina edat és recomanable fer-se mamografies. Per exemple, experts del grup de treball de serveis preventius dels Estats Units recomanen començar a fer-les de manera regular a partir dels 40 anys, segons un estudi publicat a la revista JAMA a finals d'abril. La doctora Marina Álvarez Benito, presidenta de la Fundació SEDIM (Societat Espanyola de Diagnòstic per Imatge de la Mama), aclareix que els cribatges que es fan als Estats Units no són poblacionals, a diferència dels dels països de la Unió Europea. "És a dir, no se cita totes les dones per fer-se mamografies ni el seu sistema de salut té la responsabilitat de planificar els recursos per fer-ho –destaca–. Per tant, les recomanacions d’aquests programes són diferents".

En canvi, continua explicant, a la Unió Europea hi ha una comissió que fa recomanacions perquè les apliquin els països membres i hi hagi una certa uniformitat. Actualment la seva recomanació és clara: fer mamografies cada dos anys a la sanitat pública a totes les dones d'entre 45 i 74 anys de tots els països de la UE. No és poca cosa.

Sanitat privada

"La meva mare ha sigut infermera tota la vida i soc una defensora a ultrança de la sanitat pública, però jo recomanaria a les dones que, si s'ho poden permetre, es facin mamografies a la sanitat privada si no se les fan a la pública. Ens hi va la vida", afirma sense dubtar Rebeca Ríos Solsona, de 41 anys i resident a Lleida. També pateix càncer de mama. Se'n va adonar per casualitat: va aixecar el braç davant del mirall i va veure que el pit se li enfonsava cap a dins. Ella tampoc tenia cap bony palpable a la mama. "El càncer semblava superlocalitzat, però he tingut metàstasi al fetge", lamenta. "Ningú et salvarà de tenir un càncer però, si te'l poden diagnosticar com més aviat millor, la balança cau pel seu propi pes", opina.

Quant tarda a desenvolupar-se un càncer? I quan hi pot haver metàstasi? No hi ha respostes clares per a aquestes preguntes. "Hi ha càncers de mama, generalment els dependents d'hormones, que es desenvolupen de manera més lenta. Però hi ha altres tumors més agressius que apareixen en l'interval entre cribatges", explica la doctora Isabel Echavarría, portaveu i secretària científica de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM). Pel que fa a la metàstasi, afirma "Sabem que els càncers de mama, fins i tot quan es diagnostiquen de forma precoç, poden deixar anar cèl·lules al torrent sanguini, dipositar-se en altres òrgans i donar lloc a les metàstasis. És per això que a la majoria de càncers de mama localitzats es plantegen tractaments a més de la cirurgia, com l'hormonoteràpia o la quimioteràpia". Amb tot, d'una cosa no hi ha dubte: "Com més gran és el tumor i més afectació dels ganglis, més risc de metàstasi hi ha", afirma.

Rosana Esguevillas, de 44 anys i resident a Figueres, va tenir la mala sort de patir metàstasi al fetge, tot i que es feia mamografies cada dos anys a la sanitat privada i no tenia antecedents familiars. El càncer és una loteria. "Una detecció primerenca salva vides i suposa menys cost econòmic al sistema sanitari. El meu tractament és molt car", destaca. El passat 22 de març li van fer una mastectomia, també s'ha sotmès a quimioteràpia i ara rep radioteràpia i li injecten anticossos monoclonals cada 21 dies. El càncer metastàtic requereix tractament permanent. No té cura.

Ho sap bé Pilar Ros Vila, de 44 anys i resident a Mataró. Fa més de dos anys i mig que està en tractament. Té metàstasi al pulmó. Ella es va començar a trobar malament el maig del 2021: estava molt cansada, li costava respirar i li va sortir acne. El metge de família, però, li va receptar diazepam pensant que patia estrès, i no li van fer una mamografia fins al 29 de setembre, més de quatre mesos després. "Ara no puc tornar al passat, però em dol pensar que, si m'haguessin fet la mamografia abans, potser no hauria tingut metàstasi", confessa. Té una recomanació per als polítics: "Que vagin als hospitals de dia a parlar amb les pacients perquè des dels despatxos es veu la realitat molt diferent. Hi ha mares, filles, cunyades, tietes… No som números".