Salut defensa que el marcatge de pacients crònics complexos millora el seu tractament

BarcelonaProp de 10.000 catalans estan identificats pel sistema sanitari com a pacients amb una malaltia crònica complexa (MACA), i per tant amb una elevada probabilitat de morir en menys d'un any, i 90.000 més estan marcats com a pacients crònics complexos (PCC). Malgrat aquestes dades, que són el resultat de la implantació progressiva del programa de prevenció i atenció a la cronicitat que impulsa el Pla de Salut de Catalunya, els experts calculen que, en realitat, n'hi ha 200.000 PCC i 100.000 MACA, cosa que demostra el potencial de millora d'aquest marcatge.

El director general de Planificació i Recerca en Salut, Carles Constante, ha defensat aquest dilluns en roda de premsa que l'objectiu del marcatge dels pacients, implantat el març de 2013, és millorar l'atenció mèdica i introduir una visió pal·liativa, per fer que el malalt i els seus familiars rebin el tractament adequat i desitjat. De retruc, això sí, s'aconsegueix un cert estalvi, doncs hi ha prou evidència científica com per assegurar que, en entorns residencials, s'aconsegueixen reduir fins un 20% els ingressos d'urgència en els hospitals i s'evita operacions innecessàries. La polèmica, en qualsevol cas, parteix de la introducció fa més d'un any d'una pregunta "orientativa" als metges de família, en què se'ls convida a respondre si els sorprendria que un pacient concret mori en menys d'un any. Constante ha reiterat que la pregunta no ha de ser resposta obligatòriament i, de fet, ha permès identificar aquests 10.000 pacients amb malaltia crònica avançada.

Els doctors Carles Blai i Robert Ledesma, que han treballat en la definició del pla, han destacat el treball de centenars de professionals en la definició d'un programa que també suposa canvis en els criteris clínics d'assistència. Com a exemple de tot plegat i de les bones pràctiques dutes a terme han exposat el cas d'un pacient amb discapacitat intel·lectual que fa descompensacions periòdiques però que ara, gràcies a la seva identificació, pot rebre l'atenció que necessita a casa seva sense necessitat de trasllat, cosa que millora la seva recuperació. En aquests casos, la identificació del malalt quan es produeix la trucada és essencial perquè el sistema li ofereix allò que més s'escau al seu cas.

Salut ha defensat també que les cures pal·liatives no tenen a veure amb una mort imminent, sinó amb rebre el millor tractament possible per reduir el dolor, i han assegurat que Catalunya ha desplegat un model pioner al món que rep reconeixement internacional. A més a més, han donat una sèrie de dades per defensar la seva aposta, com el fet que un pacient MACA rep la visita de fins a 10 metges durant el seu últim any de vida però només el 30% de les vegades ho fa el metge de capçalera que el coneix i en fa seguiment, o que el 35% dels pacients que hi ha actualment a les unitats de cures intensives (UCI) són malalts que moriran en menys d'un any i, de vegades, reben tractaments que no necessitaran i que allargaran la seva agonia i patiment.