Salut intensifica els trasllats entre hospitals per garantir al màxim l'activitat quirúrgica

BarcelonaEls malalts de coronavirus ocupen 705 llits d'unitats de cures intensives (UCI) i els hospitals fa dies que suspenen intervencions quirúrgiques no urgents, com les col·locacions de pròtesis, per alliberar espai per atendre aquests pacients. Si la setmana passada un 15% de les operacions no urgents ja es van haver d'ajornar, aquest dimecres la xifra ja oscil·la entre un 25% i un 30% en funció del territori. Arran de la pressió hospitalària creixent i per evitar paralitzar tota l’activitat no covid, el departament de Salut ha reorganitzat el flux de trasllats de malalts entre hospitals perquè, en cas que un centre se saturi, pugui demanar als hospitals del seu grup que no estiguin tan sobrecarregats que es facin càrrec d’algunes de les seves intervencions. 

Aquesta nova estratègia està en marxa des de finals de desembre i només el cap de setmana passat es van derivar 60 pacients, la majoria malalts amb covid. L'objectiu de la reordenació de fluxos és que els hospitals comparteixin la pressió assistencial i mantinguin al màxim les intervencions quirúrgiques sense saturar-se. "A diferència de les altres onades, no deixarem de fer les activitats d'un centre si altres hospitals les poden assumir", ha afirmat aquest dimecres la directora de l'àrea sanitària del Servei Català de la Salut (CatSalut), Xènia Acebes.

Salut ha dividit el mapa de Catalunya en cinc grups en clau territorial. Aquests s'han constituït tenint en compte tant la densitat poblacional i els llits disponibles a les regions com la proporció d'activitat ajornada i els professionals sanitaris en actiu dels centres que en formen part. Si bé els trasllats entre hospitals ja es feien abans de la pandèmia, en aquest cas s'ha dissenyat un sistema pensat en l'escenari de "màxima tensió" pel covid, que obliga a gestionar un volums de pacients més elevat.

L'àrea Nord-Lleida tindrà la Vall d'Hebron com a hospital coordinador; la Barcelona Dreta Litoral i Anoia, l'Hospital de Sant Pau; la Nord-Girona tindrà com a centre referent el Germans Trias i Pujol; el grup que rep el nom de C-17 tindrà el Clínic com a coordinador; i el Sud-Tarragona, Bellvitge. Aquesta estratègia es mantindrà, almenys, fins que acabi la pandèmia i es recuperi l'activitat no covid-19 que no s'hagi pogut fer durant aquests mesos.

Són els mateixos hospitals els que coordinen les decisions per garantir l'accés al sistema a tots els usuaris, La idea és que, independentment del lloc on visquin, la seva intervenció no s’ajorni, especialment si es tracta d’operacions urgents com les cirurgies cardíaques o les extirpacions de tumors. "Es tracta d'organitzar el sistema a gran escala perquè ens interessa molt seguir donant resposta a l'atenció del covid però també de la resta, especialment la més greu, de forma equitativa arreu del territori", ha recalcat el director del CatSalut, Adrià Comella.

“Ens podem trobar que un hospital està valorant desprogramar una cirurgia oncològica perquè no té llits i un altre hospital del mateix clúster pot seguir fent intervencions ajornables. Això no hauria de passar. S'haurien de compartir els recursos de manera que el conjunt de procediments de màxima criticitat no s'arribi a desprogramar a cap lloc del clúster", exemplifica Acebes.

Salut calcula que la pressió hospitalària continuarà a l'alça com a mínim dues setmanes més si la corba epidemiològica consolida la lenta baixada actual i que se sobrepassaran els 800 malalts de covid a les UCI. Actualment la desprogramació afecta cirurgies que no suposen un risc vital per als pacients i requereixen menys recursos hospitalaris. 

De moment no s'han hagut d'ajornar els procediments més crítics, com els oncològics, però els responsables del CatSalut no descarten que pugui acabar passant en aquesta tercera onada. Segons ha indicat en diverses ocasions Salut, a partir dels 650, els processos urgents, com els oncològics, poden veure's afectats. "Si la pressió segueix pujant, podria passar", ha reconegut Acebes.