Salut vol treure de la foscor l’endometriosi

BarcelonaL’octubre passat, als seguidors de la pàgina de Facebook Tona no pinta res els va aparèixer una nova il·lustració al mur. Tornava a ser el bust d’una dona, però aquella ja no somreia. Tenia la cara xuclada, la cabellera lànguida i feia moltes ulleres. “Jo la menstruació no me la imagino com una senyora alegre vestida de vermell”, deia el peu de la imatge que havia escrit la Marta Grau, la dibuixant que hi ha al darrere d’aquesta pàgina. El sisè hashtag de la publicació era #endometriosi, el nom de la malaltia ginecològica que li van diagnosticar ara fa cinc anys després de moltes proves. “És molt dolorosa, molt; i no se’n parla”, lamenta aquesta il·lustradora que acaba de fer 36 anys. Malgrat aquest silenci, l’endometriosi és la patologia que més dones pateixen al món. L’endometri, el teixit que recobreix l’úter, s’implanta fora i produeix quistos, nòduls i adherències que s’han d’extirpar. Els símptomes més coneguts són dolor durant la menstruació, dolor pèlvic i infertilitat. Es calcula que un 10% de les catalanes en edat fèrtil la pateixen. Però moltes, com la Marta, triguen anys a saber-ho perquè, fins ara, no existien protocols de detecció i el diagnòstic pot trigar uns vuit anys.

Ara, però, el departament de Salut ha elaborat un model d’atenció a l’endometriosi que s’implementarà a Catalunya els pròxims mesos. Es tracta d’una sèrie d’actuacions encarades a augmentar el coneixement d’aquesta malaltia entre els professionals i la ciutadania en general. Però també a reduir el temps de diagnòstic i a ordenar els circuits mèdics que han de rebre les pacients, ja que fins ara no hi havia ordres clares dels passos que havien de seguir les pacients quan acudien al metge de família. És més, la consellera de Salut, Alba Vergés, va reconèixer durant la presentació del pla que encara hi ha metges que “ignoren” aquesta “patologia invisible”.

A aquesta falta de coneixement mèdic s’hi suma que els símptomes de l’endometriosi estan molt normalitzats entre la població. El més habitual és el dolor a la zona dels ovaris, també durant les relacions sexuals i, en els casos més greus, la infertilitat: “[Vivim en una societat en què] si li dius a la teva mare que et fa mal la regla et dirà que és normal; i si l’hi expliques al metge, que ets una exagerada”, es va queixar la presidenta de l’associació d’afectades Endocat, Cristina Gurruchaga. També s’hi ha de sumar el fet que, segons la llevadora Cristina Martínez, moltes vegades les mateixes dones no expressen el malestar perquè “culturalment, dona i dolor han anat molt lligats”. Amb tot, el cap de ginecologia de l’Hospital Clínic, Francesc Carmona, va assegurar que el diagnòstic és “fàcil” en la majoria dels casos: “Només cal escoltar la pacient”.

El model que va presentar ahir el departament de Salut no preveu cap injecció de pressupost: “Cal ordenar els recursos que ja tenim i posar ordre entre els diferents dispositius assistencials”, va assegurar la directora general de Planificació en Salut del departament, Cristina Nadal. Segons Carmona, fins i tot es podrien estalviar recursos: “Si no identifiquem bé les pacients, quan les diagnostiquem estan molt greus i resulten cares per al sistema”.