Salut exclourà dos hospitals privats de la xarxa pública
El departament també estudia la situació de l’Hospital Sagrat Cor
BarcelonaLa voluntat hi era, i fins i tot l’Hospital Parc Taulí de Sabadell ja havia confirmat que deixaria de fer derivacions a la Clínica del Vallès, però ahir el conseller de Salut, Toni Comín, va voler fer un pas més enllà i va anunciar que aquest hospital privat, juntament amb l’Hospital General de Catalunya, deixaran de formar part de la xarxa de centres d’utilització pública -coneguda com a Siscat- el 22 de febrer.
La decisió la va avançar Comín durant la seva primera compareixença a la comissió de salut del Parlament, i tot i que el tema de les derivacions entre els centres és molt més complex i la decisió no suposarà que es deixin de fer derivacions de forma automàtica, sí que va servir al conseller per marcar perfil propi respecte del seu predecessor, Boi Ruiz.
Propietat d’IDC
La Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya són dos dels tres centres que treballen per a la xarxa pública i a la vegada són propietat del grup IDC Salud, un hòlding privat amb ànim de lucre que la conselleria ha posat en el seu punt de mira. Ara bé, fonts del departament van reconèixer que seran molt curosos amb els contractes en vigor, i per això van refredar la possibilitat que passi el mateix amb l’Hospital Sagrat Cor -la joia d’IDC dins del Siscat-, ubicat en ple centre de Barcelona i el que acull més activitat pública de tots tres. El Sagrat Cor presenta una situació contractual més complexa i “s’ha d’estudiar bé per veure com posar-lo en mans d’un operador de titularitat pública”, va precisar Comín. La Clínica del Vallès va fer l’any 2014 prop de 2.500 operacions quirúrgiques provinents de la sanitat pública, enfront de les 636 de l’Hospital General i les més de 5.000 que va fer el Sagrat Cor.
El conseller va assegurar que aquesta decisió és la “més important per reforçar el caràcter públic del sistema” sanitari que es pren en els últims anys, tot i que formalment no s’adoptarà fins al 22 de febrer, que és quan es reunirà el consell de direcció del Servei Català de la Salut (CatSalut), ara comandat per David Elvira. Els dos hospitals sortiran d’una llista a la qual van entrar fa anys com a centres encarregats de fer activitat suplementària, però a la pràctica se’ls permetrà seguir fent aquesta activitat fins a l’extinció dels respectius contractes. En el cas de la Clínica del Vallès això es produirà de forma imminent, i en el de l’Hospital General, l’agost vinent. Salut treballa ara per definir com assumirà la resta de la xarxa sanitària aquesta activitat.
Durant gairebé dues hores, Comín va desgranar davant dels grups parlamentaris els principis que regiran el seu mandat i va reiterar algunes de les idees que ha anat exposant durant les últimes setmanes. Sense ser una esmena al llegat de Boi Ruiz, sí que va explicitar un canvi en el missatge. Per exemple, va acceptar que la crisi i l’augment de la precarietat laboral han fet empitjorar “indicadors de salut”, i va assegurar que buscarà la manera d’incorporar criteris que tinguin en compte la desigualtat social.
“Transició nacional”
Entre els objectius, Comín va mencionar la redacció d’una nova llei de salut i social de Catalunya que substitueixi l’actual LOSC, que fa 25 anys que està en vigor, una feina que va equiparar a un “procés constituent en matèria de salut”. Segons el conseller, en matèria sanitària Catalunya ja funciona, a la pràctica, gairebé com si fos un estat, perquè hi ha un “nivell d’autonomia competencial molt gran”. Tot i així, la “insuficiència financera” limita les possibilitats, va reconèixer.
Els grups de l’oposició, per la seva banda, van agrair la predisposició del Govern al diàleg, però majoritàriament van mostrar-se escèptics sobre les seves intencions, justificant que les propostes no són gens concretes. També van assenyalar que és impossible fer tot això en una legislatura que en teoria només ha de durar 17 mesos, o bé li van retreure -C’s, PSC i PP- la barreja de la temàtica sanitària amb la independència. Comín haurà d’esforçar-se per atraure’ls al “gran debat col·lectiu” que va demanar per definir el futur del model sanitari.
