Salut impulsarà un examen d'aptitud personal per entrar a la carrera de medicina
Entitats sanitàries reclamen visibilitzar els nutricionistes, fisioterapeutes i odontòlegs com a actors de l'atenció primària al fòrum professional
BarcelonaEstudiants de medicina més empàtics i comunicatius i no només amb un expedient acadèmic excel·lent. Com ja es va fer amb els estudiants de magisteri fa quatre anys, ara és el departament de Salut el que estudia impulsar un examen de competències personals i emocionals –conegut com a Prova d'Aptitud Personal (PAP)– per als joves que volen entrar a la carrera de medicina. Per què? Perquè els futurs facultatius demostrin tenir capacitats personals i emocionals bàsiques per exercir la professió, com ara tractar amb empatia els pacients o saber comunicar-los diagnòstics greus. La mesura –subratllen des del Govern– no substituiria les proves d'accés a la universitat (PAU) com a porta d'entrada a la medicina, sinó que les "complementaria".
"La selectivitat és un bon sistema basat en la meritocràcia, però la nota no és suficient per seleccionar el millor perfil d'estudiant de medicina", explica a l'ARA el responsable de la direcció general de Professionals de la Salut, Marc Ramentol. El director d'aquest organisme, creat fa poc menys d'un any per canalitzar les demandes de tots els professionals sanitaris, subratlla que fer una valoració de les competències comunicatives, emocionals i resolutives serà molt útil a l'hora de seleccionar els "metges del futur" i desplegar un model assistencial més proper al pacient i amb valors més humanitzats.
Un psicotècnic, una entrevista en profunditat o un examen situacional que recreï l'àmbit de treball: Salut no concreta encara com serà aquesta PAP però sí que apunta la sanitat anglosaxona com a model, on ja es fa servir com a eina de selecció de residents i personal. "Estudiarem com ho volem fer i què necessitem en termes logístics. Però el que està clar és que ens podem emmirallar en altres experiències internacionals i, fins i tot, en alguna de les que es duen a terme ja al nostre país com a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC)", assegura Ramentol.
La iniciativa compta amb l'aval de la secretaria d'Universitats i Recerca, que ja va plantejar implementar aquesta avaluació l'any 2017 i que, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha posat en marxa dos grups de treball per millorar la formació dels estudis de grau en medicina i un per als estudis d'infermeria. Entre les qüestions que aborden hi ha la possibilitat d'habilitar una PAP per entrar a aquestes carreres. "Des que es va aprovar i desplegar per a mestres, hi ha hagut interès per traslladar la prova a altres perfils com els metges", confirmen fonts de la secretaria d'Universitats i Recerca, que remarquen que, si bé tant Salut com ells impulsaran la reforma, la responsabilitat d'implementar-la o no correspondrà a les universitats catalanes.
17 reptes de sector
La incorporació d'una prova d'empatia és una de les mesures de reforma interna del sector sanitari i forma part de la selecció de 200 propostes que s'han gestat durant un any de trobades entre 56 de les principals entitats de la sanitat pública catalana –col·legis professionals, societats científiques, centres assistencials i sindicats– amb el departament de Salut i l'Institut Català de la Salut (ICS). Unes reunions que han format part del fòrum de Diàleg Professional per compartir i abordar reptes de futur que el model d'atenció primària ha d'aprendre a encarar, les conclusions del qual s'han presentat aquest dilluns.
El debat entre professionals, òrgans col·legiats, sindicats i administració conclou que són 17 els reptes que cal assolir de cara al 2023 si es vol reorientar el model assistencial de l'atenció primària. "La majoria de les propostes no depenen de canvis en els pressupostos o en les lleis: la Generalitat té les competències per implementar-les i són reformes realistes i pràctiques", apunta el director general de Professionals de la Salut, Marc Ramentol.
Hi destaca la redefinició dels rols dels professionals de la salut i la implementació de polítiques actives que reconeguin, catapultin i estabilitzin les competències dels professionals sanitaris. "De tots els professionals", subratllen des de Salut. Això significa que el fòrum no només estableix quines han de ser les tasques d'infermers i metges –prevenir, els primers; diagnosticar, els segons– sinó que vol treure de la penombra tasques assistencials que, fins al moment, han estat en un segon pla o, directament, no figuraven entre els serveis del Centres d'Atenció Primària (CAP).
Farmacèutics, fisioterapeutes, dietistes i nutricionistes, optometristes, logopedes, odontòlegs... La llista de professions sanitàries és àmplia i bona part operen en l'àmbit de l'atenció primària de manera "poc visible o molt esporàdica". És per això que a mig termini, i amb l'objectiu de reforçar els equips de la primària i la tasca preventiva i de promoció de la salut, el Govern preveu ampliar i visibilitzar aquests rols assistencials al conjunt dels CAP.
En el Fòrum de Diàleg Professional organitzat pel departament de Salut també s'ha assenyalat la necessitat de garantir una equitat territorial en la formació dels professionals. És a dir, fer més atractius altres entorns assistencials, fora de Barcelona o de les grans ciutats, perquè els estudiants vulguin fer la seva residència en aquests centres i es produeixi un retorn recíproc: els estudiants donen prestigi al centre i el centres els donen experiències laborals i possibilitats de créixer professionalment.