Salut sospita que un nadó va morir pel brot d'enterovirus

BarcelonaEl departament de Salut ha elevat aquest dijous a 48 el nombre de nadons afectats pel brot d'enterovirus, 21 dels quals segueixen ingressats a l'hospital. Nou d'ells han requerit un ingrés a l'UCI en algun moment i, d'entre tots ells, dos encara segueixen ingressats en una d'aquestes unitats amb un pronòstic reservat. En aquests 48 casos, els metges han sigut capaços d'identificar una inflamació del tronc central del cervell –romboencefalitis–, la part encarregada de les funcions vitals del cos com són la respiració, la deglució o la parla.

A banda d'aquests 48 casos, sobre els quals encara s'estan fent més analítiques i que el departament atribueix amb caràcter preliminar a l'enterovirus A71, la conselleria també ha informat de la mort d'un nadó a Tarragona amb símptomes compatibles amb la romboencefalitis –inflamació del tronc central–, tot i que no ha estat possible identificar-ho amb tota seguretat. També s'ha confirmat que el cas de la nena ingressada amb tetraplegia a l'Institut Guttmann des de fa tres setmanes no forma part d'aquests 48 casos perquè, tot i que la mielitis que la va afectar també va estar provocada per un enterovirus, en aquest cas va ser un enterovirus D68.

Què són els enterovirus i quins efectes tenen?El cap de servei de Microbiologia de l'Hospital Vall d'Hebron, Tomàs Pumarola, ha lamentat no poder conèixer quin serà l'abast final del brot. "És impossible de predir-ho [...]. Aquests virus de la mateixa manera que es detecten, desapareixen", ha assegurat. Tant Pumarola com el cap del servei de pediatria del mateix centre, Carlos Rodrigo, han destacat les dificultats d'identificar plenament els virus responsables d'aquest episodi i, tot i que han recordat que la majoria de contagis presenten una evolució benigna, també han corroborat que és la primera vegada a l'Estat que s'observen complicacions d'aquest tipus per culpa d'un enterovirus del grup A.

Els sotsdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Argimon, ha estat l'encarregat de contextualitzar l'abast d'aquesta alerta, i assegura, també, que si el departament no ha donat explicacions abans és perquè ha centrat els seus esforços en la resposta assistencial i en la caracterització dels virus –Salut va informar amb un sobri comunicat dimarts a última hora i avui ha sigut quan s'ha ofert la primera roda de premsa. En qualsevol cas, Argimon ha assegurat que el 6 de maig, quan l'Hospital Vall d'Hebron va tenir coneixement d'una sèrie de casos "bastant superior" del que podria esperar-se, ja va activar-se una comunicació interna a nivell de tots els serveis pediàtrics per esbrinar quants casos hi havia d'encefalitis compatible amb la presència d'un enterovirus.

Argimon, que també ha reconegut que els números són "dinàmics" i poden produir-se'n més casos, ha reforçat la idea que cal fer "vida absolutament normal" i que els menors han de seguir anant a l'escola, llevat que tinguin febre, una recomanació que hauria de seguir-se sempre en qualsevol cas. De fet, com que els enterovirus no tenen cap tractament preventiu, ni cap vacuna, ha insistit en la necessitat de reforçar les mesures higièniques habituals per evitar la transmissió.

Rodrigo, per la seva banda, ha puntualitzat que el primer cas greu atribuïble a un enterovirus –la nena ingressa a l'Institut Guttmann– es va produir a mitjans de febrer, però ha remarcat que es tracta d'un cas únic i diferent a la resta perquè va ser produït pel D68. Després de mes i mig "sense novetat", el Vall d'Hebron va començar a rebre casos atípics a partir del 13 d'abril, derivats des d'altres hospitals. De fet, el primer nadó que va arribar a l'hospital aquell dia és un dels dos que continua ingressat a l'UCI "per les seqüeles d'aquella situació excepcionalment greu". Dies després, Salut va tenir constància d'un nadó mort a Tarragona a finals de març –tot i que no va poder identificar el tipus de virus en les mostres trameses sí que apunta que seria compatible amb un enterovirus– i en paral·lel, han anat registrant-se casos de nadons amb afectació neurològica, fins a sumar una cinquantena.

Rodrigo ha insistit que les formes més greus del virus han estat "fulminants", però la gran majoria han presentat una evolució positiva. De fet, ha subratllat que és impossible determinar per què el mateix virus afecta de manera tan diferent dos nadons igualment sans. També ha explicat que se n'han detectat casos a les quatre demarcacions catalanes i, per tant, no es pot saber l'abast del brot. Tampoc s'han identificat casos en adults. Pumarola, a més, ha descartat de forma taxativa que s'hagi produït "cap mutació" vírica, perquè l'A71 és un virus detectat per primer cop el 1969 als EUA que, des de llavors, ha provocat petits brots en diferents països del món.