Salut crea un índex social per finançar l'atenció primària

Badalona"Hi ha gent que no es pot pagar la insulina. És brutal, una situació lamentable", diu Jesús Comín, el director de l'àrea de salut bàsica (ABS) Gran Sol, a Badalona, una zona popular on la crisi ha fet estralls, i en continua fent. La insulina està finançada públicament, però ell fa referència a la petita part del seu preu que no ho està, i tot i que matisa que es tracta d'una situació extrema no gaire habitual, de seguida afegeix que els problemes que detecten els professionals de l'atenció primària en el seu dia a dia són cada cop més complexos, sovint derivats d'una mala alimentació o bé dels "hàbits tòxics" adquirits entre el col·lectiu que porta temps a l'atur. "Com pot ser que al segle XXI passin aquestes coses?", es pregunta. "La població ha canviat molt de pressa, i això ens ha agafat amb el peu canviat", admet, però reorientar la maquinària administrativa per atendre aquesta complexitat al mateix ritme que es crea no és senzill. Pel camí, hi ha els que es queden al voral.

L'ABS Gran Sol té 16.000 habitants, i juntament amb l'àrea veïna de La Salut, també a Badalona, és una de les 25 que el departament de Salut ha detectat com les més castigades en termes sociosanitaris. Per arribar a aquesta conclusió, l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) del departament porta mesos treballant en un indicador fiable que reculli les desigualtats existents en salut, i que ha batejat com a "índex de privació". Així ho ha explicat el conseller de Salut, Toni Comín, que ha detallat que si bé són 25 les àrees més urgentment necessitades, en realitat són 180 les que tenen un finançament per sota del desitjable. "Avui sabem que reben menys recursos dels que els tocarien", ha assegurat Comín en una roda de premsa acompanyat de l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater. "No reclamem caritat, sinó justícia", ha subratllat l'alcaldessa.

Catalunya compta en total amb 369 ABS. Cadascuna correspon, més o menys, a un ambulatori diferent dels que hi ha repartits pel territori. Els 25 que atenen la població més complexa s'ubiquen, a grans trets, en diferents barris de la conurbació de Barcelona i Tarragona, i aquests són sobre els quals Salut actuarà prioritàriament. L'índex de privació s'ha construït en funció de set xifres diferents: el percentatge de població amb ocupacions manuals, el percentatge de població amb un nivell d'estudis baix, la taxa de mortalitat prematura, la taxa d'hospitalitzacions evitables, el percentatge de la població exempta del copagament farmacèutic, el percentatge de la població amb rendes inferiors als 18.000 euros anuals i, en l'altre extrem, els que en cobren més de 100.000. El resultat pràctic és que, entre les cinc zones més afavorides hi ha una esperança de vida 4,5 anys més gran que entre les cinc zones més pobres. La idea no és nova, però és la primera vegada que es fa aquest mapa en el conjunt de tot Catalunya, i el més important és que s'utilitzarà per assignar els recursos. De fet, Salut ha comprovat que l'índex es correlaciona molt bé amb les pinzellades que ja aportaven altres estudis, com ara que l'obesitat infantil fluctua entre el 10 i el 16% dels menors en funció del nivell d'estudis dels seus progenitors.

A hores d'ara, quan el Servei Català de la Salut (CatSalut) dóna diners als diferents ambulatoris té en compte quatre coses: una quantitat fixa uniforme, una quantitat en funció de l'estructura demogràfica –la tercera edat consumeix més recursos, per exemple–, la dispersió de la població –l'atenció a les zones rurals requereix fer més quilòmetres– i un indicador socioeconòmic. Aquest últim indicador socioeconòmic és sobre el qual Salut ha actuat, i suposa un canvi substancial, perquè fins ara només tenia en compte el nombre de gent exempta de pagar els fàrmacs, amb un pes d'entre el 15 i el 20% sobre el total de l'assignació, i ara Salut el substituirà pel nou índex de privació, que, a més, augmentarà el seu pes fins al 30% del total.

La idea de fons és "combatre les desigualtats en salut" no només atacant les causes alienes al sistema, sinó també tenint-les en compte, va explicar Comín, que va recordar que aquesta lluita és "l'estrella polar" de les polítiques que inspiren l'acció del departament. Fer-ho sobre l'atenció primària, a més a més, és fer-ho sobre "la porta d'entrada al sistema". Ara bé, aquest combat anirà per fases, perquè la distribució de recursos s'inspira en el decret 118/2014 i, per canviar-la profundament, caldria un nou decret que de moment no té data d'aprovació. El decret, però, sí que permet cert marge d'actuació, i és per això que Salut preveu afegir 65 milions d'euros addicionals a la primària –un 6% extra– durant els propers cinc anys, que es destinaran, exclusivament, a les 180 ABS més perjudicades, sense restar recursos a la resta. En una primera fase, aquest mateix 2017, la inversió en primària s'incrementarà en 13 milions d'euros, dels quals 2,8 milions aniran específicament a les 25 ABS amb pitjor índex de privació, i la resta, a les altres 165 ABS. En última instància, però, això dependrà de l'aprovació dels pressupostos, va admetre Comín.

En què es gastaran els recursos addicionals? La pregunta no es pot respondre de manera uniforme, perquè cada ABS té unes necessitats específiques i hauran de ser els directors de cada una els que decideixen com fer-ho, va insistir el conseller. En el cas de l'àrea Gran Sol de Badalona, permetria crear una plaça d'infermeria i una altra de medicina, va explicar el seu director, Jesús Comín, perquè els professionals han de fer front a unes visites cada cop més difícils. No serà la solució màgica a tots els problemes que registra el barri, però juntament amb una millor coordinació amb els hospitals i els programes de salut comunitària municipals s'ha de poder revertir de mica en mica la situació. La salut actual, però sobretot la salut futura, hi estan en joc.