Salut deixa en mans dels centres privats la paga extra als treballadors
Els professionals critiquen que els hospitals i les clíniques cobrin i a ells no se’ls inclogui en la gratificació
BarcelonaLa Generalitat pagarà als hospitalsprivats intervinguts durant la pandèmia pels serveis i pacients de covid-19 que els van derivar des del sistema públic. Des de 93 euros per prova PCR feta als 43.400 euros per alta de pacient ingressat a les unitats de cures intensives (UCI). En canvi, els treballadors d’aquests centres no rebran la gratificació econòmica que el Govern abonarà en nòmina als professionals del sistema públic per haver lluitat a primera línia contra el virus. La decisió ha indignat el sector, que hi veu discriminació, però el Govern deixa en mans de les empreses gestores d’aquests centres la responsabilitat. “Els treballadors de la privada no són competència de la Generalitat”, afirmen fonts de Salut, que deixen clar que “es va contractar” la privada per a una activitat. “La competència per proporcionar una retribució extraordinària és de la privada”, sentencien les mateixes fonts.
Amb aquest raonament es va redactar el decret llei que el consell executiu va aprovar dimarts i que limitava el cobrament de les pagues extres d’entre 350 i 1.350 euros als professionals de centres públics i concertats. “Ens va deixar parats”, explica Antonio López, delegat de CCOO a la sanitat privada. Els sindicats denuncien que la decisió no es va pactar amb ells i troben paradoxal el criteri de la Generalitat. “Es compensaran els empresaris de la privada pels llits d’UCI però als treballadors se’ns deixa de banda”, es queixa López, que xifra en 9.500 els professionals que han estat atenent pacients amb covid-19 en recursos privats, sota el control del Govern.
Des de la UGT apunten que la xifra de treballadors exclosos de la compensació podria arribar fins als 10.000 i comparteixen el diagnòstic: “A la privada han patit les mateixes conseqüències que a la pública: la falta d’equipaments de protecció, la sobrecàrrega assistencial, l’esforç... No entenem la diferència de tracte i ens sembla injusta”, afirma Inma Vivar, responsable de sanitat del sindicat. “Els professionals de la privada s’han posat en risc com la resta, i aquests diners anirien a parar directament a ells i no a l’empresa amb ànim de lucre”, reivindiquen fonts de Metges de Catalunya.
Contradicció amb les residències
Treballadors de l’Hospital Universitari General de Catalunya, a Sant Cugat, alerten que el fet d’haver deixat d’assumir pacients propis els podria reduir fins i tot una part de la paga de productivitat que cobren de l’empresa anualment. Des de la secció sindical de la UGT al centre, que pertany al grup Quirónsalud, recorden que el 21 de març van començar a assumir pacients de l’Hospital d’Igualada i van passar a treballar en un hospital 100% covid dependent de la Generalitat. “El personal sanitari es va enfrontar a un repte descomunal [...]; no es va estalviar en hores de feina i es va renunciar a moltes hores de son per dedicar-se per complet als malalts que hi ingressaven a cabassos”, destaquen en una carta que van enviar l’11 de juny a la consellera de Salut, Alba Vergés.
La carta, encara sense resposta, destaca les “condicions extremes” en què van haver de treballar durant tres mesos els 1.400 professionals del centre. “Ens mereixem la mateixa gratificació que rebrà el sector públic”, conclouen des de la secció sindical, i reclamen que l’extra s’atorgui a tots els treballadors sense distinció per categories.
Els sindicats continuaran fent pressió per aconseguir-ho i s’han carregat d’arguments. Vivar veu contradictori que, a diferència del que passa amb els sanitaris, el Govern sí que pagui gratificacions als treballadors de les residències privades. I reclama que, com a mínim, s’exigeixi als hospitals privats que destinin als professionals una part de les compensacions que rebran pels serveis prestats.Polèmica per les tarifes
La polèmica per la integració de la sanitat privada en el sistema públic va esclatar quan es va fer públic l’esborrany del decret que garantia el pagament dels serveis prestats pels centres de titularitat privada o concertada. “No volíem que els proveïdors dubtessin per treballar dirigits per nosaltres o no sabessin com es compensaria el seu esforç”, explica el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella. El punt de la discòrdia van ser els 43.400 euros per pacient que passava per l’UCI, i el Govern va haver de defensar l’acord unes quantes vegades. Fonts de Salut asseguren que en condicions normals l’activitat de les UCI és “força petita” i no és habitual pagar els serveis “per altes”, però el virus va suposar un augment de pacients a intensius “espectacular” i estades d’entre 20 i 70 dies. “Havíem de fixar una tarifa perquè els gestors només estiguessin preocupats per l’actuació sanitària”, afirma el director econòmic del CatSalut, Ivan Planas. L’import es va calcular multiplicant l’estimació del preu d’un dia a l’UCI (1.550 €) per l’estada observada (28 dies), però “es revisaran” les xifres per evitar un “excés de beneficis”.