Salut alerta sobre la poca efectivitat de les mascaretes de tela

Al departament de Salut hi ha preocupació per l'ús i abús de les mascaretes de tela: tenen "dissenys més macos" però "no compleixen" la funció de protegir els altres i protegir-nos dels altres. L'avís que va verbalitzar fa uns dies el director de la unitat de seguiment del covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, posa de nou sobre la taula el debat sobre la seguretat de les mascaretes de tela i les que es fan a casa, que ara queden més en entredit davant l'aparició de noves variants del virus. "Ens estem plantejant donar unes recomanacions més clares", va admetre Mendioroz, que va deixar clar que el seu ús "no és per evitar una sanció ni un tema estètic". "Ha de complir la normativa", va insistir.

De fet, a Alemanya i Àustria ja hi ha controvèrsia, perquè s'han prohibit les mascaretes de tela al transport públic, als comerços i als edificis religiosos, on només es podrà accedir amb mascaretes FFP2 o les quirúrgiques. A França, l'Alt Consell de la Salut també ha recomanat fer servir mascaretes més segures, perquè tant les casolanes com les de tela no protegeixen prou els ciutadans davant les variants de covid-19, com la britànica o la sud-africana, que són més contagioses. "L'Alt Consell recomana als francesos, i aquesta és la recomanació que també els faig jo, no fer servir més la mascareta artesanal que fabriquem a casa", va dir el ministre de Sanitat francès.

Espanya, sense canvis per ara

Espanya, en canvi, no es planteja canviar les recomanacions. El criteri segueix sent el mateix: fer servir les mascaretes higièniques (entre les quals s'inclouen les de tela) per a la població sana i deixar que les quirúrgiques les utilitzin sobretot els malalts i els sanitaris. Així, segons el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, és "assenyat" que les mascaretes FFP2 siguin obligatòries per als sanitaris però és "discutible" que les hagi de portar tota la població. Espanya segueix, doncs, el que marca l'Organització Mundial de la Salut, que fa pocs dies va afirmar que les mascaretes de tela segueixen sent tan efectives com sempre i les segueix recomanant per a persones menors de 60 anys que no tinguin problemes de salut. Davant les enormes dificultats per aconseguir estocs de mascaretes per al personal sanitari i de les residències, la resolució al Butlletí Oficial de l'Estat el maig de l'any passat ja parlava d'un ús obligatori de "qualsevol tipus de mascareta". El problema va ser que, al marge de les mascaretes de tela homologades, s'han multiplicat els dissenys casolans que no tenen ni els teixits ni els filtres necessaris.

"Hem de ser conscients que, si bé totes les mascaretes ofereixen un grau de protecció, amb les mascaretes de tela és menor", confirma l'investigador de l'IRTA CReSA i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Joaquim Segalés. Si només tinguéssim en compte un principi de precaució, Segalés diu que seria adequat eliminar les mascaretes de tela i optar per les quirúrgiques. "Hem de posar més grau de protecció, és a dir, mascaretes amb més filtres, allà on hi ha més risc d'infecció", diu, i més tenint en compte que –tot i les incerteses que encara hi ha– sembla que les noves variants del covid-19 es transmeten més fàcilment. Ara bé, si apel·lem al sentit comú, diu, el més important és portar-la ben col·locada, sigui quina sigui: "La primera mesura, i la més important, és utilitzar bé les mascaretes que tenim. Malgrat tenir productes de més protecció, el primer és portar la mascareta on toca".

És el mateix que opina el cap de la Societat Espanyola de Virologia i catedràtic de la Facultat de Biologia de la UB, Albert Bosch. "El que és essencial és portar-la correctament, no amb el nas o la boca destapats", afirma. Bosch es mostra partidari de "no replantejar-se" l'obligatorietat de les mascaretes: "Sabem que hi ha la que protegeix més el portador i tercers, la FFP2; la que protegeix tercers més que el portador, que és la quirúrgica; i la que proporciona menys protecció però és millor que res".

Les de tela protegeixen menys... però protegeixen

La presidenta de l'Associació Catalana d'Infermeres de Control d'Infecció, Esther Moreno, insisteix en la importància de no relaxar-se en cap de les mesures de seguretat. "Donem poder a la mascareta i ens oblidem que la distància i el rentat de mans també són importants", afirma. De fet, considera "alarmant" que es propagui la sensació que només protegeixen les mascaretes FFP2. "Això no és cert. Em sap greu que diguin que les mascaretes quirúrgiques no protegeixen, perquè és amb el que sempre ens hem protegit els sanitaris", diu.

En realitat, la prohibició de les mascaretes de tela depèn de més factors. Per exemple, de l'econòmic: una mascareta FFP2 val entre dos i quatre euros i una mascareta quirúrgica uns 40 cèntims, mentre que les de tela costen uns 8 o 10 euros però són reutilitzables. "Si convertim una recomanació en una obligatorietat, el Govern hauria de com a mínim generar ajudes per als més vulnerables o distribuir-les gratuïtament a qui ho necessiti", diu Sagalés, prenent l'exemple d'Àustria, que ha promès repartir de franc mascaretes quirúrgiques als ciutadans amb ingressos més baixos i als majors de 65 anys. I una altra implicació important és la mediambiental: les mascaretes de tela es poden netejar i posar a la rentadora, però els residus serien enormes si tothom fes servir les mascaretes quirúrgiques i les FFP2, que s'han de canviar cada poques hores.