La UAB torna al segle XX
L'atac informàtic obliga alumnes i professors a recuperar el paper i el bolígraf, les pissarres i les fotocòpies
BellaterraLa nit del diumenge 10 d’octubre al dilluns 11 va suposar un salt enrere en el temps per als alumnes, professors i treballadors de la Universitat Autònoma de Barcelona: l'atac informàtic que va patir la universitat aquella matinada ha fet tornar les pissarres, els guixos i les fotocòpies a les aules de les facultats. “D’un dia per l’altre ja no teníem correu, ni podíem accedir als arxius que ens comparteixen els professors, tampoc podíem entregar treballs a través de la xarxa interna, no es pot fer res”, explica la Marta, una estudiant de ciència i tecnologia dels aliments. L'Autònoma viu des de fa dues setmanes al segle XX.
El viatge al passat ha sigut sobtat, i tampoc ha sigut fàcil reprendre els vells costums. Tant els alumnes com els professors coincideixen en la poca informació que han rebut des de la universitat, sobretot els primers dies. “Al principi no sabíem què passava i encara hi ha molta incertesa entre els alumnes. Hi havia molts rumors però ningú tenia clar què havia passat i sobretot què passaria els dies vinents, però crec que ens hi hem adaptat tan bé com hem pogut”, explica l’Oriol Gonçales, un estudiant de periodisme. El rector de la UAB, Javier Lafuente, va explicar dimecres que encara no saben d’on prové l’atac i va afirmar que amb el pas dels dies han anat “recopilant informació” i a poc a poc s’ha anat informant de la situació els alumnes i treballadors del campus.
"Ara almenys ja tenim una xarxa wifi provisional", celebra l'Oriol, després que es posés en marxa fa pocs dies un sistema de wifi provisional que permet als alumnes connectar-se a internet des del campus. “Fins a Nadal encara no tindrem tot el sistema recuperat al cent per cent, però a poc a poc estem recuperant el que podem, sense precipitar-nos”, afirma Lafuente.
L'atac informàtic ha trasbalsat la vida a Bellaterra: "Les classes ara són una mica com a l’escola, a base de paper i boli, i també s’ha interromput el sistema d’assignació dels tutors del treball final de grau, que s'havien de fer amb un sistema online, i això ens té una mica preocupats”, explica l’Oriol, amb cert neguit.
Sense tràmits ni correus
També els preocupen els tràmits que s’han de fer per marxar d’Erasmus, un dels moments més esperats per a la majoria d'universitaris. “Necessito documents que són a la xarxa interna de la universitat abans del dia 1 de novembre per poder fer l’aplicació a la universitat de destí, però no sé si els tindré a temps -explica la Marta, que al gener té previst marxar a Holanda-. Espero que no em suposi cap problema per marxar".
La comunicació amb el professorat també ha patit un canvi radical. Abans de l’atac el mètode més comú per comunicar-se amb el professorat era el correu electrònic, però ara ha quedat gairebé inutilitzat. “Alguns alumnes diuen que han pogut entrar al correu des de la pàgina de Microsoft, però la gran majoria no podem i no tenim cap forma de comunicar-nos amb els professors fora de l’aula”, afirma la Marta. De fet, no només els alumnes, sinó també els docents i el personal d’administració i serveis s'han hagut d’adaptar a les noves circumstàncies. “Ens està costant seguir amb el ritme de classe normal, hi ha continguts que són a la xarxa interna de la universitat i de moment tampoc ens podem comunicar amb els alumnes per correu electrònic. Tot és més complicat i feixuc, però crec que tothom està fent un esforç per adaptar-se”, diu el Marc, un professor associat de la facultat de Ciències. En canvi, al Ricard, professor del grup de teatre, l'atac l’ha afectat més aviat poc. "No treballem tan connectats com altres facultats", argumenta. El més molest, diu, és haver de fer les matrícules d'alguns cursos manualment, i no mitjançant la xarxa de la universitat com és habitual.
A la Lourdes, que treballa al rectorat, la feina li ha canviat de cop. "No ens han donat gaires solucions per treballar, però la veritat és que tampoc poden fer gaire més. Els que treballem amb la xarxa interna no podem fer res”, assegura. El pitjor de tot és que sembla que la situació "pot trigar mesos en tornar a la normalitat". Uns mesos que l'Autònoma farà classe com es feia al segle passat.