Salim Ismail: "A Sillicon Valley del fracàs en diem experiència"
L'edició del 2013 del BizBarcelona ha portat per primer cop a l'Estat una iniciativa molt arrelada als Estats Units que pot xocar amb la cultura empresarial europea. És FailCon: literalment, una conferència de fracassos empresarials. Emprenedors tecnològics i inversors es reuneixen per compartir els seus errors i preparar-se per a l'èxit. Salim Ismail vertebra el seu discurs precisament en això: l'èxit arriba després de fracassar moltes vegades.
A Europa el fracàs es castiga.
És un error molt trist que es comet a nivell social. Si la primera vegada que un nen seu davant un piano li diuen que toca fatal, mai tornarà a fer-ho. Quan algú comença una empresa i fracassa és molt perjudicial castigar-lo. Els millors emprenedors tenen un 70% d'errors al seu historial. Google va presentar el seu projecte gairebé 400 vegades abans de trobar inversors. El principal problema d'Espanya avui en dia és que la societat no tolera el fracàs.
¿Va per aquí la raó de l'èxit de Silicon Valley?
En gran part sí. Allà del fracàs se'n diu experiència. Sempre que no s'hagi fet res amoral o èticament incorrecte, el fracàs s'accepta. Aquí sembla que instantàniament s'atribueix a una mala actitud de l'emprenedor. El vostre govern posa molts entrebancs a l'emprenedoria. Ara mateix els Estats Units són el millor país per engegar una empresa. No dic que això hagi de ser així sempre, però mira, jo sóc del Canadà i no hi visc perquè és massa conservador en aquest sentit.
Què hauria de canviar el govern espanyol per facilitar l'emprenedoria?
Posar-ho més fàcil als emprenedors que han de declarar-se en fallida, tolerar el fracàs. Si la teva empresa fa fallida, et veus immers en un procés judicial. L'assumpció inicial és que has fet alguna cosa molt malament. I així maten les ganes de seguir-ho provant. Si no corres el risc d'equivocar-te, no progressaràs.
Però per poder fracassar una vegada i una altra necessites diners.
No crec que sigui tan necessari com abans. Durant les últimes dècades s'ha abaratit molt el cost de començar una empresa, i fracassar ja no implica arruïnar-se. L'entorn cada cop està més preparat per donar-te un coixí si fracasses. Especialment ara amb l'augment de les incubadores d'empreses.
En el context econòmic actual les partides per a aquest tipus d'ajudes s'han retallat, a Espanya.
Per això als Estats Units no busquem l'ajuda del govern. És massa lent, hi ha molta burocràcia. La majoria de gent que té una bona idea la porta a inversors privats. Al país hi ha un sistema d'inversió de capital privat molt ric. Però a més fa uns anys que tenim llocs com Kickstarter, pàgines web de micromecenatge on qualsevol persona amb una bona idea pot presentar-la i veure la resposta que hi ha al mercat. Si allà comproves que hi ha demanda, t'és molt fàcil trobar inversors. És una eina que democratitza profundament el model. Abans t'enfrontaves al repte de tenir una bona idea, al govern i als inversors. Ara no t'has de preocupar gaire pels inversors ni pel govern; pots centrar-te a treballar una bona idea.
Què ha abaratit tant els costos de crear una empresa?
La tecnologia. Sobretot el que anomenem el núvol , la possibilitat de treballar amb eines i documents allotjats a internet. A més, cada cop tenim més experiència en la xarxa i les dinàmiques que hi funcionen, controlem millor la informació i podem veure molt més ràpidament si el teu negoci funcionarà o no.
La seva universitat defensa que la tecnologia pot solucionar els grans problemes de la humanitat.
A Singularity University estudiem tecnologies que evolucionen a una velocitat vertiginosa. Intel·ligència artificial, bioinformàtica, neurociència, nanotecnologia... Aquestes àrees estan duplicant la seva capacitat cada un o dos anys.
I què ensenyeu als emprenedors?
Cada estiu tenim treballant amb nosaltres 80 estudiants de 35 països diferents. Molts, d'Espanya. Formen equips que se centren en un gran problema: el canvi climàtic, la pobresa, l'educació o la sanitat pública. El seu repte és calibrar l'evolució d'aquestes tecnologies i proposar una idea que tingui un impacte en com a mínim mil milions de persones en un marge de deu anys.
Algun exemple d'èxit?
Una empresa està a punt d'aconseguir crear carn comestible en un laboratori. Si la classe mitjana creix al ritme previst, en els pròxims 20 o 30 anys no hi haurà prou animals. Un altre equip va treballar amb la idea d'utilitzar drones [avions no tripulats] per transportar medecines i menjar a zones de difícil accés de països subdesenvolupats. Aquests aparells poden portar ara dos quilos a deu quilòmetres. S'està aconseguint que cada nou mesos aquesta capacitat es dupliqui. Si fem càlculs veurem les possibilitats que poden arribar a oferir.
De quin tipus de tecnologia creu que vindrà la pròxima revolució?
De la de la informació. Estem digitalitzant-ho tot, tenim 2.000 milions d'aparells connectats arreu i en deu anys arribaran als 15.000 milions. Això pot canviar el món.
