De sala de festes a refugi per a sensesostre

Canovelles"Casualment, el dia que va morir li vaig fer una fotografia amb un ram de flors", diu el Rabid abans de buscar la imatge al mòbil i ensenyar-la amb un cert orgull. La fotografia és pertorbadora: el noi no apareix amb un ram de flors sinó al costat d'una corona fúnebre de roses vermelles. Posa ullerós i amb xandall, però dibuixant un lleu somriure sota la mascareta i sostenint una rosa a la mà. És l’Amin, el noi marroquí que va morir de fred la nit del 10 a l'11 de gener al Parc de la Ciutadella de Barcelona. El Rabid és el seu cosí i assegura que va passar amb ell totes les nits a la intempèrie excepte algunes hores d'aquella fatídica nit en què va perdre la vida. La foto que li va fer per pura casualitat és la que ara ha enviat a la mare de l'Amin al Marroc: "Perquè en tingui un record".

El Rabid desgrana el relat del que va passar aquella nit, assegut en una cadira d'una sala de festes. Sí, una sala de festes. És on ara ha aconseguit aixoplugar-se. Després que corregués la notícia que dos sensellar d'origen marroquí havien mort a Barcelona quan les temperatures van caure en picat, un grup de compatriotes van decidir que no es podien quedar de braços plegats i que havien de fer-hi alguna cosa. Van agafar els seus cotxes i van recórrer la ciutat buscant persones que dormissin al carrer i les van dur a un polígon industrial de Canovelles, al Vallès Oriental, on un marroquí té una nau habilitada com a sala de festes per celebrar-hi casaments i batejos. La nau estava tancada des del març, quan va començar la pandèmia. Ara, fa poc més d'una setmana, s'ha reobert com a refugi per a sensesostre. Així és com el Rabid hi va arribar.

El lloc sorprèn gairebé tant com la fotografia de l’Amin posant somrient al costat d'una corona fúnebre: és un espai ampli decorat amb flors de plàstic, arcs en forma de palmera, llums vistosos i boles de miralls al sostre com les que hi ha a les discoteques. A terra hi han col·locat matalassos amb mantes. El Rabid en té un d'assignat i assegura que a l’Amin li hauria encantat tenir un lloc així per dormir i no els cartrons sobre els quals intentava descansar cada nit.

El Rabid és un noi baix, escanyolit, de pell fosca i cabells negres coronats amb una vistosa franja tenyida de ros, com si fos una cresta. Diu que ell va néixer el 1996, però no sap precisar quants anys tenia el seu cosí exactament: "Uns 26 o 27”. Sí que té clar que tots dos van arribar a Barcelona fa pocs mesos –ell procedent de Las Palmas i l’Amin d'Itàlia– per buscar feina, però no van tenir gaire sort. De fet, assegura, l’Amin estava deprimit: menjava poc i bevia molt. La nit que va morir s'havia begut una ampolla de whisky ell solet, i després en va compartir- una altra amb el Rabid i un altre cosí que també dormia amb ells al carrer.

"Beure whisky era l'única manera d'entrar en calor", aclareix el Rabid. Que d'on el treien? "Doncs aconseguíem quatre o cinc euros venent ferralla, anàvem a un supermercat a comprar una llauna de sardines i, de passada, ens n'emportàvem una ampolla de whisky amagada", contesta. O sigui, que el robaven.

Després de beure, continua explicant el noi, van anar al Parc de la Ciutadella. Van haver de saltar la tanca per entrar-hi, perquè a la nit està tancat. Hi dormien sempre, assegura: tots tres abraçats per protegir-se del fred i arraulits sota dues mantes i un plàstic. Però aquella nit el Rabid i l'altre cosí se'n van anar i van deixar sol l’Amin. "Teníem gana i vam anar a buscar menjar. Vam avisar l’Amin, però estava tan borratxo que no ens va fer cas". Quan van sortir del parc va començar a ploure, els dos nois es van refugiar en un portal i ja hi van passar la nit. Quan l’endemà van tornar al parc van trobar a l’Amin estirat al lloc on l'havien deixat, envoltat de policia i un munt de gent. Era mort.

El Rabid va començar a plorar, en estat de xoc. "Si no hagués trobat aquesta gent jo també hauria mort", murmura ara en referència a tot aquest grup de marroquins que s'han mobilitzat altruistament i han convertit la sala de festes en un refugi. El propietari, Abdel Kader Batik, que no s'ho va pensar dues vegades per cedir el local, creu que això que fan ells "ho haurien de fer les administracions".

A la sala de festes hi dormen 21 nois, la majoria procedents del Magrib. Com l’Ahmad, de 21 anys, que abans d'arribar-hi passava les nits arraulit en un cotxe. Diu que va acceptar anar a la sala de festes perquè els que li van oferir ajuda es van dirigir a ell parlant en àrab. O l’Ahmed, també de 21 anys, que abans dormia en un parc de Barcelona i ara està encantat: assegura que la sala de festes no té res a veure amb albergs on ha estat. "Aquí ens fan el nostre menjar favorit".

Divendres diverses joves marroquines hi van cuinar cuscús amb carn, que van servir en grans safates fumejants que desprenien una olor deliciosa. Veïns i voluntaris compren el menjar, de la mateixa manera que també s’han encarregat de portar els matalassos, les mantes i tot el que hi ha a la sala de festes per ajudar els sensellar. De fet, la iniciativa ha generat tal moviment de solidaritat que ha sorprès fins i tot els promotors.

Divendres agents dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Local de Canovelles van irrompre a la sala de festes unes quantes vegades. L’Abdel Kader espera que no la desallotgin, encara que només sigui per la memòria de l'Amin i perquè ningú més corri la seva mateixa sort.