El Sàhara enverina les delicades relacions entre Espanya i el Marroc

BarcelonaL'arribada de 6.000 migrants a les costes de Ceuta davant la completa passivitat de la policia marroquina ha obert una nova crisi diplomàtica entre dos veïns, Espanya i el Marroc, que mantenen una relacions complexes, amb molts assumptes pendents: la disputada sobirania de Ceuta i Melilla, els acords que permeten l'explotació per part de vaixells de pesca espanyols de les costes marroquines, la delimitació de les aigües territorials a la zona de les Canàries i la posició espanyola al conflicte del Sàhara Occidental. Tot i que cap dels governs ho admet públicament, aquest últim afer és el desencadenant de la greu crisi actual.

En una entrevista al canal marroquí 2M TV, el director de la Policia Judicial de la poderosa direcció general de Seguretat Nacional del Marroc, Mohamed Dkhissi, ha reconegut que s'ha trencat l'acord de cooperació en matèria de seguretat amb Espanya. També l'ambaixadora marroquina a Madrid, Karima Benyaix, ha deixat entendre que l'arribada massiva de migrants no és casual, en declarar que tots els actes comporten conseqüències que “s'han d'assumir”. Per a Rabat, l'acte de greuge seria l'acollida fa prop d'un mes en un hospital de Logronyo de Brahim Gali, el líder del Front Polisario, tal com admeten de manera extraoficial ambdós governs. Gali, de 71 anys, hauria estat ingressat per covid-19.

Durant els últims mesos, el Marroc ha intensificat els seus esforços per modificar a favor seu l'statu quo al Sàhara Occidental, un conflicte congelat que s'ha reescalfat arran del reconeixement de la sobirania marroquina del territori en disputa per part de l'expresident nord-americà Donald Trump al mes de desembre. A més, tres setmanes abans, el Polisario havia trencat l'alto el foc en vigor des del 1991 per un conflicte sobre el control de la localitat de Guerguerat, en territori saharaui.

“El Marroc ha obtingut diverses victòries diplomàtiques internacionals. Se sent empoderat i ha provocat la crisi per forçar un nou arranjament”, sosté Eduard Solé, analista del Cidob. En concret, el Marroc vol que la Espanya i la Unió Europea segueixin els passos de Washington i reconeguin la sobirania marroquina del Sàhara, o almenys facin una aposta clara per la seva proposta de resolució del conflicte, basada en la concessió d'un règim d'autonomia al territori. El Polisario, però, es manté ferm en la seva exigència de la celebració d'un referèndum d'autoderminació apel·lant al dret internacional.

Migracions "com a xantatge"

França, que és un aliat tradicional de Rabat, ja defensa la “solució autonòmica”. Un canvi de la UE passaria perquè també ho fes Espanya, antiga potència colonial al Sàhara, i Alemanya, el país més poderós dels 27. I no és casual que Rabat hagi també forçat un conflicte amb Berlín. Al mes de desembre, es va filtrar a la premsa que les autoritats marroquines tallaven tot contacte amb l'ambaixada alemanya al Marroc, una decisió que es va fer oficial a principis de maig, davant l'estupefacció del govern d'Angela Merkel.

“Aquesta crisi no apareix del no-res. No hi ha una reunió d'alt nivell entre els dos països des del 2015, i la primera crisi internacional de l'actual govern espanyol va ser per la delimitació de les aigües territorials de les Canàries”, recorda Solé, que apunta que el president Sánchez ha recorregut a la UE per resoldre el conflicte i que fins i tot podria jugar la carta de Felip VI, molt pròxim al rei Mohamed VI.

“Des de fa anys, el Marroc ha utilitzat la migració com a eina de xantatge en la seva relació amb Espanya i la UE, conscient de les pors que suscita al nord”, sosté la investigadora de la Fundación Alternativas Itxaso Domínguez. Per bé que l'hospitalització de Gali hagi sigut el detonant, hi ha altres factors del context polític que expliquen per què Rabat ha optat per collar ara Madrid.

D'una banda, l'executiu de Sánchez es troba en un moment de debilitat, ja que ha de fer front a diverses crisis, per la qual cosa podria cedir més fàcilment. Del costat marroquí, a Mohamed VI li interessa desviar l'atenció de la guerra de Gaza, ja que l'agressió israeliana ha reavivat el rebuig entre un sector de la societat marroquina a l'acord de normalització amb Israel signat per Rabat al desembre a canvi del reconeixement nord-americà de la sobirania marroquina del Sàhara Occidental.