"Sabíem que passaria, hi ha molta massa forestal"

Artesa de Segre / Alòs de BalaguerA 25 quilòmetres de distància d'Artesa de Segre, ja es podia veure a la llunyania des de la carretera una enorme columna de fum que s'enfilava cap al cel. Era evident que l'incendi no estava controlat. Per això, però també pel nerviosisme dels Mossos d'Esquadra, que aquest dijous al migdia impedien l'accés als periodistes a Baldomar, un petit nucli situat a uns cinc quilòmetres d'Artesa de Segre on no havien arribat les flames, però no estaven gaire lluny. Allà és on s'han concentrat bona part dels efectius dels Bombers, i també on pagesos voluntaris han acudit amb els seus tractors per ajudar a fer tallafocs. De fet, els únics vehicles que es veien circular per la carretera eren camions de bombers o vehicles dels Mossos. I de tant en tant se sentia el brunzit d'un helicòpter que passava carregat amb aigua.

La vida a Artesa de Segre ha continuat aquest dijous com sempre: la gent ha anat a treballar, les botigues estaven obertes i les escoles han fet classe. Al carrer es veia poc moviment, però no pas per l'incendi, sinó perquè feia tanta calor i un sol tan abrasador que calia tenir-ne moltes ganes per sortir al carrer. El que ningú no podia evitar era estar amb l'ai al cor: el foc era a prop.

En una esplanada al costat de l'institut, s'ha instal·lat una mena de camp base amb efectius dels Mossos d'Esquadra, els Bombers, l'UME i la Creu Roja. Allà també hi han acudit les autoritats locals, que, com sempre passa en aquests casos, han assegurat que això ja es veia venir: “Artesa de Segre té 20 nuclis agregats. Sabíem que passaria, hi ha molta massa forestal i estem al bell mig de la zona vermella per risc d'incendi”, declarava l'alcaldessa, Maria Cusola, d'ERC. En altres paraules, que el municipi tenia massa números.

Clua és un d'aquests nuclis agregats, on amb prou feines viuen unes vint persones. La majoria va haver de fugir amb el que portava posat dimecres. Només quatre s’hi van quedar: els més grans, que ja havien viscut l'incendi del 1986 i es van negar a moure's de casa passés el que passés. “A tres quarts de quatre encara no hi havia ni una sola dotació dels Bombers a Clua, malgrat que jo els havia trucat una hora abans”, denuncia Diana Reig, que és una de les veïnes que va haver de sortir a correcuita, no pas perquè volgués sinó perquè, assegura, la van obligar els Mossos. “Fins i tot volien que marxés descalça”, afirma. L’únic que va tenir temps d'agafar va ser el portàtil i els expedients de feina. És advocada i està embarassada de gairebé vuit mesos. Aquest dijous treballava davant de l'ordinador a la terrassa de l'Hostal Muntanya, on l'Ajuntament ha allotjat cinc dels veïns evacuats. La resta s’han buscat la vida a casa d’amics i familiars.

La Diana explica que van ser evacuats a través d'un camí que connecta Clua amb la població de Gàrzola i que precisament el departament d'Agricultura havia arreglat l’hivern passat dins un projecte de prevenció d'incendis. Aquesta primavera la Generalitat havia d'executar la segona fase del projecte, que consistia en netejar el bosc, però les altes temperatures i la sequera ho van fer impossible, continua detallant la Diana, que és representant de Clua davant l'Ajuntament d'Artesa de Segre.

Un altre dels municipis que ha sortit especialment malparat és Alòs de Balaguer. És a uns 11 quilòmetres d'Artesa de Segre i té 130 habitants, encara que només una cinquantena hi viuen tot l'any. Les muntanyes que l'envolten estan totalment carbonitzades. L'incendi va estar a punt d'arribar a les cases. Fa olor de cremat i, quan bufa el vent, es veu perfectament volar la cendra. Aquest dijous diverses dotacions de l'UME i una ambulància feien guàrdia a l'entrada del poble, i els bombers omplien la cisterna dels seus camions a la piscina municipal.

“Avui hi ha molts efectius, però quan els necessitàvem era ahir, no pas avui”, es queixa un veí que es coneix amb el nom de Siso de la Granja i que aquest dijous feia petar la xerrada amb altres al restaurant del poble, El Molí. Un d'ells, Raül Capdevila, no podia evitar emocionar-se quan parlava del que havia passat. Té una casa de fusta i dimecres, quan va sortir de la feina a dos quarts de set de la tarda, el van avisar que s'estava cremant. Les flames van arribar a escassos metres, però per sort no van afectar la casa. Part dels seus terrenys sí que han quedat coberts d’una catifa negra.

El Raül es queixa que ara ens posem tots les mans al cap però que durant la resta de l'any ningú faci res per netejar el sotabosc. Ell gairebé no ha dormit. Va estar fins a les dues de la matinada intentant apagar el foc, i aquest dijous a les sis del matí ja estava remullant les seves terres. I ho continuarà fent. No se'n fia. Aquest dijous a la tarda continuaven havent-hi diverses columnes de fum a Artesa de Segre.