Sabates que emeten sons perquè siguem més feliços

BarcelonaTothom que hagi corregut una mica sap que no és el mateix fer-ho amb unes malles compressives i una samarreta tècnica que fer-ho amb texans i una camisa. La roba fa que percebem el cos i el moviment d’una manera o d’una altra, més dinàmic en el cas de la roba esportiva. Això que sembla una frivolitat, no ho és tant quan científiques com Ana Tajadura-Jiménez expliquen que "el cervell actualitza constantment la percepció del cos a partir de l’ambient, de les interaccions que tenim, del nostre estat emocional i de salut física, i de la informació que recullen els sentits". Tajadura-Jiménez és doctora en acústica aplicada i catedràtica de la Universidad Carlos III de Madrid. La seva recerca en el disseny de tecnologia per canviar la percepció del cos ha estat reconeguda amb el V Premi Fundació Banc Sabadell a les Ciències i l’Enginyeria.

Aquesta científica i el seu equip han creat el que anomenen experiències de transformació del cos. "En un dels nostres projectes utilitzem unes sabates que canvien el so de les passes al caminar", explica. Si el so és més suau i agut, les persones se senten més lleugeres i més primes. "I caminen d’una manera diferent, més dinàmica", assegura. El 50% de les persones que les han provat també diuen que se senten més felices i més properes a altres persones. Amb aquesta tecnologia, "canviem la percepció del cos, l’estat emocional i com ens relacionem amb els altres", diu l'experta. "Treballem en la intersecció entre l’enginyeria i la neurociència cognitiva", afegeix.

Segons la investigadora, "aquests dispositius també es poden utilitzar per ajudar persones amb una certa condició clínica i per entendre aquesta condició". El seu equip els han provat amb pacients que han tingut un ictus. "Gràcies als sons de les sabates, poden corregir la manera asimètrica que tenen de caminar", apunta. També treballen amb persones que tenen trastorns alimentaris com l’anorèxia o problemes de dolor crònic. En aquest últim cas, han investigat sobretot el síndrome del dolor mirall, que sovint es manifesta com un dolor intens en un braç o una cama. Aquest dolor fa que en molts casos els malalts evitin moure l’extremitat, tocar-se-la o fins i tot mirar-la. I això fa que el cervell tingui menys estímuls per representar-la. "Hi ha gent que se sent la cama molt grossa, humida o com si fos una pota de fusta d’un pirata", explica Tajadura-Jiménez. En aquests casos, ella i el seu equip estan provant un braçalet amb un sensor de moviment que quan detecta que l’extremitat es mou, emet un so que es pot personalitzar de manera que contribueixi a canviar la percepció que el pacient té de l’extremitat adolorida.

Una altra possible aplicació d’aquesta tecnologia és el foment de l’activitat física en persones sedentàries i físicament inactives. "Sovint hi ha gent que se sent dèbil o insegura i que no se sent còmoda amb el seu moviment", explica la investigadora. La utilització de dispositius que emetin certs tipus de sons lligats al moviment podria fer que aquesta percepció canviés i que la sensació d’inseguretat donés pas a una certa motivació per fer exercici.

Amb tot, l'ús de dispositius que canvien la percepció del cos podria generar situacions complexes a llarg termini. ¿I si hi ha gent que desenvolupa una dependència d’aquests aparells? ¿I si la seva utilització massiva i contínua es pogués dirigir per generar certes percepcions i fomentar certs comportaments? Per abordar qüestions d’aquesta profunditat, l’equip "treballa amb experts en ètica i ciència", assegura Tajadura-Jiménez. "També desenvolupem la tecnologia amb els usuaris, de manera que puguem plantejar totes aquestes preguntes conjuntament", conclou.