Sabadell sancionarà amb 3.000 euros els bancs que no atenguin els requeriments per reocupar pisos buits

Sabadell / TerrassaL'Ajuntament de Sabadell ha elaborat una ordenança municipal per regular el procediment mitjançant el qual verificarà els habitatges buits sense motiu a la ciutat amb l'objectiu de que siguin reocupats. El consistori ha detallat un procediment mitjançant el qual requerirà al propietari, en bona part entitats financeres, perquè els cedeixin al lloguer social o el tornin a ocupar i si aquest no fa cas dels requeriments s'haurà d'afrontar al pagament de multes coercitives que, en un primer moment, seran de 3.000 euros. Per comprovar quin és el parc de pisos buits a la ciutat, aquesta ordenança anirà acompanyada d'una altra que establirà un pla d'inspeccions, on es prioritzaran les zones més degradades.

L'ordenança, que es presentarà al ple municipal d'aquest dimarts, dóna resposta a la moció aprovada al febrer impulsada pels grups municipals del PSC, CiU, l'Entesa per Sabadell, ICV i EUiA a proposta de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).

Segons un estudi de la Generalitat de febrer del 2013, a Sabadell hi havia 1.608 habitatges privats registrats i sense vendre. En el darrer any, un miler de famílies s'han adreçat a l'Ajuntament de Sabadell presentat "problemes greus" amb el seu habitatge i amb "risc real" de perdre'l, ha explicat la regidora d'Habitatge, Marta Farrès. La regidora ha assegurat que aquesta ordenança vol donar solució a aquesta problemàtica "anòmala" i anant més enllà de les mesures que s'han fet fins ara ja que ha assegurat que són "molt insuficients".

Farrès ha destacat que han arribat a acords amb algunes entitats financeres com Bankia o Catalunya Caixa però ha lamentat que els pisos que finalment s'acaben cedint per donar resposta a les problemàtiques de la gent són molt pocs i no solucionen el problema.

Terrassa: 982 expedients oberts des del desembre i 46 sancions

L'Ajuntament de Terrassa ha interposat, des del desembre de 2013, un total de 46 multes a bancs i caixes per tenir pisos desocupats. Ara s'han cobrat les primeres tres sancions, de 5.000 euros cadascuna, i a més l'entitat ha cedit a l'Ajuntament la gestió d'aquests tres habitatges per destinar-los a lloguer social. L'alcalde, Jordi Ballart, ho ha qualificat com una primera "victòria real i alhora simbòlica, pel missatge esperançador i de gran transcendència" que es dóna.

En paral·lel, el consistori té en marxa un total de 982 expedients, dels quals més de 200 s'han tancat perquè els banc afectats han ocupat els habitatges o bé els han cedit a l'administració. Aquesta situació s'ha donat en 102 casos, el que fa un total de 105 pisos que, a Terrassa, es destinen ja al lloguer social com a conseqüència de la pressió de l'Ajuntament a entitats financeres.

L'Ajuntament afirma a través d'un comunicat que amb aquestes dades "es constata que les multes coercitives són una via efectiva per a dissuadir els bancs de mantenir la propietat dels habitatges buits que no poden ocupar i poder alliberar així aquests immobles per a destinar-los a habitatge social".

L'Ajuntament de Terrassa va interposar les primeres multes a bancs per tenir pisos buits el 31 de desembre del 2013. El consistori ha defensat sempre que la voluntat de la mesura no és recaptatòria sinó aconseguir que les entitats financeres donin una utilitat a aquests habitatges buits.

En un primer moment s'insta l'entitat a que s'ocupin els pisos en un termini d'un mes o bé que els cedeixin a l'administració per tal que es puguin gestionar en règim de lloguer. Si les entitats s'hi neguen, el consistori tira endavant l'expedient. El consistori terrassenc va ser pioner en aquesta mesura, que ha comptat amb l'oposició de bona part del sector financer

Tot i això, l'Ajuntament es manté obert al diàleg amb les entitats, però reitera que "mentre no hi hagi una voluntat clara i real de cedir els habitatges desocupats, pensa continuar amb aquestes accions per garantir el dret fonamental a l'habitatge". El conjunt d'accions del consistori en matèria d'habitatge es fan en coordinació amb la PAH.