S’aprèn més quan s’ha de treure bona nota?

BarcelonaMalgrat que es considera la porta d’accés a la universitat i un dels moments clau per als alumnes, la selectivitat és un examen que aproven la immensa majoria dels que s’hi presenten. És, doncs, un mecanisme per ordenar els estudiants que volen fer un grau universitari i, per tant, no és tan important aprovar o suspendre sinó treure una nota prou alta per entrar a la carrera desitjada. A vegades, els alumnes que volen estudiar graus molt sol·licitats (i, per tant, amb notes de tall més altes) s’ho juguen tot a unes dècimes, cosa que els causa molta pressió i autoexigència per memoritzar uns continguts que després acaben oblidant. Ara un grup d’investigadors ha detectat que els beneficis pel que fa al coneixement adquirit en una avaluació amb notes són “escassos” i “molt a curt termini”, mentre que amb un sistema d’aprovat o suspès els alumnes guanyen en salut mental i satisfacció. 

El grup d’investigadors, entre els quals hi ha el professor d’Economia a la Universitat de Barcelona Guillem Riambau, ha avaluat si treure una nota numèrica és un incentiu suficient per millorar l’aprenentatge de l’alumnat. La conclusió és que no: si bé és veritat que els estudiants treuen més bones qualificacions quan la nota és exacta, el marge és marginal, de només cinc punts percentuals (la diferència que hi ha entre un 7,5 i un 8). En canvi, “guanyen molt més” en salut mental i organització del seu temps si el resultat és aprovat o suspens. 

Tot plegat ho han comprovat utilitzant dades internes d’una universitat de Singapur on el primer any tots els alumnes han de fer un curs d’introducció a l’estadística. Fins al 2017, els estudiants tenien una nota de la A (excel·lent) a la F (suspens), però a partir d’aleshores aquest mòdul es va avaluar només amb un aprovat o un suspens. “Tots els materials i exàmens setmanals es van mantenir igual i això ens ha permès comparar l’aprenentatge i veure si un canvi en la qualificació afecta el coneixement adquirit”, explica Riambau a l’ARA. La conclusió és que, tot i que afecta, la diferència és mínima, fins i tot pel que fa als millors estudiants de la classe, que no perden la motivació sigui com sigui l’esquema de notes: segons els investigadors, sempre hi ha un 5 o un 10% dels alumnes que treuen notes excel·lents, tant si hi ha un 10 a l’expedient com simplement un aprovat. “Els estudiants que treuen un 10 sigui com sigui la nota tenen un talent innat o bé fan el màxim esforç perquè volen aprendre molt o perquè volen demostrar-se que són capaços de treure sempre bona nota”, afirma l’investigador.

Malgrat que és difícil —si no impossible– que un sistema així s’implanti per a la selectivitat, els investigadors sí que el veuen aplicable en assignatures troncals molt feixugues als primers cursos d’universitat. “Tenir una part de les matèries d’aprovat o suspens seria una bona manera que els estudiants dediquessin més temps a les assignatures que més els motiven”, afirma Riambau. 

Aprovar no vol dir no fracassar

Les notes, doncs, no serveixen per explicar del tot ni els coneixements adquirits ni tampoc el fracàs escolar. Un informe elaborat per L’Observatori de la Fundació La Caixa sobre abandonament prematur i desigualtats socials ha conclòs que no tot el fracàs és a conseqüència dels baixos resultats acadèmics: prop de sis de cada deu joves que deixen els estudis tenen notes superiors a 5. “Les notes no expliquen del tot l’abandonament educatiu”, afirma el document, sinó que pesa més el tipus de centre (als de complexitat es dupliquen les probabilitats d’abandonar) o les desigualtats socials (els joves vulnerables tenen el doble de possibilitats de deixar els estudis). Noves evidències que demostren la transcendència de les avaluacions.