Rutger Bregman: “Deixem que treballin els robots i ocupem-nos del que importa”

BarcelonaTé 28 anys, una eloqüència poc habitual a la seva edat i una clarividència que et fa posar en guàrdia. L’holandès Rutger Bregman defensa que sense utopia la humanitat es marceix, es torna poruga i això vol dir talent esclafat en nom de feines “merdoses” que no aporten valor a la societat, però també vol dir fronteres tancades i xenofòbia. L’antídot: una renda bàsica i universal per acabar amb la pobresa, reduir la jornada laboral fins a les 15 hores setmanals perquè la gent s’ocupi de coses “realment importants” i obrir les fronteres perquè l’economia millori. Ho té tot escrit a Utopia per a realistes, un assaig-manifest publicat per Empúries que ha sacsejat el debat polític i filosòfic a Holanda.

Tot el que proposa sona tan bé que no sé si m’ho crec...

No es tracta de proposicions ideològiques sinó d’evidències científiques. Està demostrat que la pobresa és molt cara i que la solució passa per donar diners gratis.

Seria meravellós, però ¿ens ho podem permetre?

Sí, i existeixen molts exemples que ho proven. Als anys 70, per exemple, en un poble canadenc anomenat Dauphin van fer un experiment molt interessant que consistia a pagar una renda bàsica a tots els ciutadans. La criminalitat va baixar, també la violència domèstica, i els problemes relacionats amb les malalties mentals van disminuir.

I això era més rendible?

Sortia molt més barat pagar aquesta renda mínima per acabar amb la pobresa i permetre que els ciutadans triessin amb més llibertat a què volien dedicar-se que no pas pagar el sobrecost sanitari i de seguretat que genera el model capitalista. A més a més, ¿de què serveix que el 40% de la gent tingui una feina merdosa, inútil, que no aporta valor social? Molts treballen només pel sou i, si poguessin, ho deixarien. Parlo, per exemple, de gent jove i brillant que acaba dedicant-se a crear productes financers tòxics.

¿És el que va passar al poble canadenc?

En alguns casos sí. N’hi va haver que van deixar la seva antiga feina per dedicar-se a coses que els interessaven més, però també hi va haver gent que va continuar fent el mateix. La qüestió és que, contràriament al que molts creien, la gent va continuar sent molt activa. De fet, només les dones que acabaven de tenir fills i els estudiants treballaven menys.

Quin rol haurien de jugar els robots en una societat com la de Dauphin?

Jo crec que, precisament, ens haurien de permetre treballar menys en el que no ens interessa i dedicar més temps al que realment importa. L’economista John Maynard Keynes va fer una profecia d’acord amb la qual els homes acabarien reduint la seva jornada laboral fins a les 15 hores setmanals i els robots s’encarregarien de la resta. Actualment, ja fan el 30% de les tasques que abans només feien els humans i d’aquí uns anys aquest percentatge serà del 70%. Hem de deixar que treballin els robots, deixem que ens robin la feina i ocupem-nos de les coses importants, com cuidar els nostres fills i la gent gran, lluitar contra el canvi climàtic i el càncer o escoltar música.

No m’imagino les grans empreses i els polítics defensant aquestes tesis...

Els governs sempre són els últims a defensar els canvis i les idees revolucionàries. Et diran que és una bogeria però també ho deien quan la gent protestava contra el racisme o defensava la igualtat de gènere. Les revolucions transformen el que és impossible en realitat. Sempre ha sigut així i no veig per què ara hauria de ser diferent.

L’altra revolució que proposa al llibre és l’obertura de les fronteres.

Sí, perquè si mirem els últims segles de la història de la humanitat veurem que, des de l’Imperi Romà fins als EUA, la immigració ha sigut un element clau de la prosperitat econòmica. La immigració és l’eina més poderosa per lluitar contra la pobresa, però no hi ha gaires polítics disposats a defensar aquesta idea.

Més aviat hi ha polítics com l’ultradretà holandès Geert Wilders que guanyen pes, i polítiques migratòries restrictives com les de la UE...

Justament, són polítiques restrictives per por a la possibilitat que personatges com Geert Wilders guanyin vots i poder. Però, com et deia, la política sempre és l’última peça de la cadena, i la revolució d’un món sense fronteres també comença amb la gent boja del carrer.

En queda prou de gent boja?

No gaire, la veritat és que anem curts de pensament utòpic.