Més de 2.100 persones moren ofegades a l'intentar arribar a Espanya durant el 2020

MartorellUn any de "vergonya", en paraules d'Helena Maleno, la portaveu de Caminando Fronteras, que vigila i vetlla per la seguretat de les barcasses que des de les costes africanes intenten arribar a territori espanyol. Vergonya perquè durant l'any que està a punt d'acabar han mort ofegades almenys 2.170 persones en les diferents rutes migratòries que s'han reactivat aquest 2020 pandèmic, després d'alguns anys adormides. La via canària, amb sortida des del Marroc, el Sàhara Occidental o Mauritània, ha sigut la més dura, amb el 85% de les morts, 1.851, seguida de la que surt des d'Algèria cap a les Balears o la costa mediterrània, la del mar d'Alboran i finalment la de l'estret de Gibraltar.

La crueltat de les morts queda encara més subratllada per les dades dels desapareguts, de les persones que queden engolides per les aigües del mar i de les quals mai més es recuperen els cadàvers. L'ONG assenyala que el 96% dels cossos mai es recuperen, en el que Maleno ha tornat a assenyalar com a "percentatge vergonyós". Per exemple, es té constància que en 33 embarcacions no hi va haver cap supervivent. L'entitat reclama que se'n busquin els cossos per donar a les famílies una "resposta sobre el que ha succeït".

L'ONG monitoritza les embarcacions que surten al mar amb destinació a Espanya a través d'un telèfon d'alertes i de les històries que expliquen els supervivents que aconsegueixen tocar terra. La conclusió és que "el 2020 ha sigut un dels pitjors i més tràgics anys", relata l'entitat a l'informe Monitarització Dret a la Vida: hi ha hagut un augment del 143% respecte a les víctimes mortals del 2019, quan es va estimar que havien mort 893 persones en les travesses. La militarització de les rutes del Mediterrani central, per Itàlia o Grècia, i l'enfonsament de l'activitat turística a les costes africanes a causa de les restriccions de moviment pel coronavirus, així com la impossibilitat de guanyar-se la vida pescant per l'acaparament de peix que fan les grans empreses europees, ha obligat milers de joves del Senegal, Mauritània o el Marroc a fer un pensament i provar sort en la migració que potser mai s'havien plantejat. A aquests factors s'hi suma també que la gestió política sobre la migració ha "desmantellat i precaritzat els serveis de salvament", que tampoc no estan coordinats entre ells; per tant, els migrants tenen menys possibilitats de sobreviure.

Així, la ruta canària ha sigut una escapatòria, malgrat que la distància entre les illes i la costa africana i la duresa de l'Atlàntic no la fan, precisament, una via fàcil. Ho constaten les dades recollides per l'ONG, que revelen que un terç dels migrants que pugen a bord d'algun dels cayucos o barques casolanes s'ofeguen al mig de l'oceà. Maleno ha indicat que la taxa de mortalitat se situa al 32%, segons les alertes de SOS que reben al telèfon vermell. La via canària és avui en dia la més mortífera i perillosa que porta a Europa, segons l'ONG, que aporta unes dades molt superiors a les 980 morts que ha comptabilitzat el projecte Missing Migrants de l'Organització Internacional per a les Migracions.

Maleno ha denunciat la passivitat del govern espanyol a l'hora de reaccionar davant l'augment d'arribades a les illes Canàries, cosa que ha retardat l'activació del salvament, i ha denunciat que bàsicament la resposta hagi estat reforçar els controls de fronteres i no defensar les vides de les persones migrants. En aquest sentit, ha subratllat l'ordre que es va donar de separar les criatures de les seves mares a l'espera de tenir els resultats de les anàlisis d'ADN que conformessin la relació de parentiu.

Pel que fa als països d'origen dels morts en les diferents rutes migratòries marítimes, s'han documentat ciutadans d'Algèria, el Marroc, Mauritània, Gàmbia, el Senegal, Guinea Conakry, Guinea Bissau, la Costa d'Ivori, el Camerun, Nigèria, la República Democràtica de Congo, les Illes Comores, Síria, Bangladesh i Sri Lanka, informa Efe.