El PSOE engega la reforma de la llei passant per sobre d'Igualtat

Madrid / BarcelonaEl xoc al govern espanyol per la llei del només sí és sí s'intensifica amb la decisió del PSOE de presentar en solitari una reforma que incrementa les penes quan hi ha violència o intimidació en les agressions sexuals. El soci majoritari de l'executiu ha complert la seva amenaça i aboca el ministeri d'Igualtat a una cruïlla en què ha de decidir si deixa que els socialistes aprovin els canvis de la mà del PP o cedeix a un nou esquema del Codi Penal que, segons la seva lectura, treu del centre el concepte de consentiment. La proposta del PSOE suposa una esmena contundent a la llei estrella d'Irene Montero, que els últims dies ha manifestat que no dimitirà encara que es faci evident que per intentar evitar més rebaixes de penes ha calgut reformar la norma. "Es reobre un debat que crèiem superat i que provoca revictimització", ha lamentat la seva número 2, Ángela Rodríguez Pam, en roda de premsa, en la qual ha denunciat que Igualtat no sabia que el PSOE presentaria la iniciativa aquest dilluns.

Aquest matí el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, i la secretària d'igualtat del partit, Andrea Fernández, han comparegut per especificar que l'únic objectiu és "corregir els efectes no desitjats" de la llei del només sí és sí, després de les rebaixes de condemnes i fins i tot algunes excarceracions d'agressors en les darreres setmanes, com a conseqüència que les penes mínimes de la norma són inferiors a les de l'antic Codi Penal i que s'aplica la retroactivitat favorable al reu. Precisament, el que vol el PSOE és recuperar les forquilles anteriors incorporant la violència i la intimidació com a subtipus agreujat. En la llei d'Igualtat, l'agressió sexual sense accés carnal preveu entre un i quatre anys de presó, i ara el PSOE vol recuperar la forquilla d'un a cinc anys per als casos en què hi hagi violència, intimidació o estigui anul·lada la voluntat de la víctima.

La mateixa lògica s'estableix en les circumstàncies de violació: ara és de 4 a 12 anys, i s'apuja a entre 6 i 12 quan hi hagi violència o intimidació. També quan incorren circumstàncies agreujants com extrema violència, ús d'armes, actuació grupal, relació de parentesc, situació de discapacitat de la víctima o submissió química: de 2 a 8 anys quan no hi hagi violència i intimidació, de 5 a 10 quan n'hi hagi, de 7 a 15 quan l'agressió inclou accés carnal i de 12 a 15 quan aquesta violació també sigui amb violència i intimidació. A més, es recuperen les penes anteriors quan l'agressió sexual es produeix a menors: de 5 a 10 anys quan hi hagi violència i intimidació, de 8 a 12 en cas de violació i de 12 a 15 quan hi hagi violència i intimidació.

El calvari provatori

El gran conflicte entre el PSOE i Podem no és tant de penes amunt i avall com de l'esperit que impregnava la norma. Igualtat sempre ha defensat que eliminar la violència i la intimidació i, per tant, eliminar la distinció entre abús i agressió sexual, feia que el focus es posés en el consentiment. "Cal tenir en compte la paralització de les víctimes quan pateixen una agressió. Es produeix una por intensa que fa impossible que en aquell moment es pugui oferir resistència i, per tant, que es pugui acreditar la violència", ha recordat Rodríguez. "¿Són menys greus aquests casos que quan la dona s'hi ha resistit i es pot provar la violència?", s'ha preguntat. D'aquí la idea de centrar-se en el consentiment i estalviar l'anomenat "calvari provatori" sobre la violència per part de les víctimes en un judici.

Tanmateix, el ministeri de Justícia defensa que el consentiment continua estant al centre perquè l'article que hi fa referència no es toca. En una trobada amb periodistes, Llop ha defensat "valentia i determinació" per apujar determinades penes, però de manera proporcional a les circumstàncies de l'agressió. Amb aquest argument va rebutjar l'última proposta d'Igualtat, que acceptava introduir la violència i la intimidació com a agreujant a l'article 180, juntament amb la submissió química, la relació de parentesc, etc. Això hauria pogut propiciar que una agressió sexual sense accés carnal, però amb intimidació, pogués estar penada amb fins a vuit anys de presó, una pena que Justícia veu desproporcionada. De tota manera, el que l'equip d'Irene Montero lamenta és que el PSOE no s'hagi obert a discutir sobre fins a sis propostes i hagi acabat tirant pel dret amb una iniciativa que, critica, suposa tornar a l'esquema del no és no en lloc del només sí és sí. A la pràctica, tornar al model que distingia l'abús i l'agressió en dos delictes diferents.

Precisament, aquest dilluns l'Audiència de Navarra ha rebutjat rebaixar la pena a un dels condemnats de la Manada del 2016, quan va començar tot. Justifica que els 15 anys de presó imposats finalment pel Suprem encaixen en la forquilla que preveu la nova legislació –encara que la pena mínima baixi– i, per tant, es poden mantenir. Ángela Rodríguez s'ha agafat a aquest exemple en un dia tan assenyalat i ha piulat: "¿De debò volem tornar al Codi Penal de la Manada?". El PSOE ha tensat la corda, cap de les dues parts donen per esgotades les negociacions i hi ha qui hi vol veure també un cert tacticisme electoral. Mentrestant, ni Justícia ni Igualtat garanteixen que es podran evitar amb tota seguretat les rebaixes de penes.