El rum-rum de la Mercè

Aritme de rumba. Fent passar el seu rum-rum-que definia com la defensa del bé comú- per carrers, places i bars. Així presentava, dies abans de ser alcaldessa, Ada Colau el seu projecte per a Barcelona. Amb les festes de la Mercè, la rumba -amb el segell de Sabor de Gràcia, per exemple- i la música i el xou, en general, tornaran a marcar l’agenda de l’ara alcaldessa. Però l’estil Colau, en el cas de la festa major, trigarà a entrar en escena. La Mercè 2015 arriba encara molt marcada per la feina que havia deixat feta el govern municipal anterior i, de fet, Barcelona en Comú només ha tingut marge per fer dos passos: escollir que fos l’humorista Andreu Buenafuente qui donés el tret de sortida, ahir com a pregoner, a set dies de festa i fer caure la missa de la Mercè dels actes oficials del programa en bé, com va explicar Colau, de la “laïcitat”. No es programa, doncs, el recorregut d’anada a ofici, però sí el seguici d’autoritats des de la plaça de la Mercè fins a l’Ajuntament: un itinerari que es vol més participatiu.

Però el compromís és que els canvis siguin més notoris de cara a la Mercè del 2016, quan es vol una festa més descentralitzada. El repte de futur que es va marcar l’alcaldessa quan va presentar aquesta edició de la festa, que s’entén com de transició, és que la celebració arribi als diferents barris de la ciutat.

“Volem que la cultura arribi a tots els barris i tingui com a protagonistes els veïns”, va remarcar Colau sense concretar encara de quina manera es faria aquesta centrifugació.

La comissionada de Cultura, Berta Sureda, explica ara que el que es vol en el marc de la Mercè és donar visibilitat a coses que ja s’estan fent i no portar grans actes a espais poc habituals. “Estem treballant en una idea que no passa per enviar la festa als barris, sinó per treballar-hi conjuntament”, apunta. I concreta que s’han de mantenir contactes amb els tècnics de districte i les entitats de cultura popular de cara a la pròxima edició de la Mercè. Però adverteix que si aquesta voluntat de centrifugar genera una distorsió o afecta zones que ja tenen moltes dificultats per mantenir la festa major pròpia, es replantejarà. “El que no farem és forçar els canvis”, remarca.

Però el replantejament es vol global. Aquesta edició es percep com un camp de proves per valorar, per exemple, si es poden canviar de lloc alguns dels actes del programa. “No desmuntarem el que funciona, però potser veiem que hi ha alguna cosa que es programa al centre de la ciutat i que es podria moure”, avança.

De moment, la Mercè 2015 arriba amb l’esquema tradicional de la festa major barcelonina. Un avió comercial fora d’ús que s’ha convertit en escenari al Parc de la Ciutadella serà un dels punts forts de la festa, que, com ja es habitual, té en la música, la tradició i els espectacle de carrer -amb molt protagonisme de les noves tecnologies- els seus tres pilars bàsics. Buenos Aires és la ciutat convidada i la capital argentina -a més de tenir un espai propi al Parc de la Ciutadella- esquitxarà diferents espais de la festa amb propostes com el sorprenent tango aeri de Brenda Angiel.

Marta Amirall, cap de festes de l’Institut de Cultura de Barcelona, sense marge per als dubtes recomana passar un dia sencer entre els espectacles que es programen a Montjuïc, en el marc del Mercè Arts de Carrer, i també deixar-se seduir per propostes del Parc de la Ciutadella: tant de dia, amb espectacles com el que es viurà dins de l’avió, com de nit, amb xous com la crítica a la fascinació per les selfies que proposen Franc Aleu i Joan Bofill des d’un bust de set metres d’alçada.

I allarga la llista de suggeriments des de les cites més tradicionals, com una cavalcada de la Mercè amb molts ritmes internacionals fins a espectacles de circ i milonga. Aquest any, condicionada pel calendari electoral, la Mercè arriba abans del previst i s’allarga fins a set dies, en què s’han de fer esforços per cenyir-se al pressupost -de 3,1 milions-. Les propostes de circ a Montjuïc, per exemple, es concentren avui i demà. I de fet, el castell no funcionarà com a escenari el dia 24.

Colau: la primera festa major des de dins

«Com tots els barcelonins i barcelonines, col·lecciono molts records associats a la Mercè. L’he viscuda com a nena, fascinada pels gegants i els castells, i per l’alegria contagiosa de veure tanta gent contenta als carrers de la ciutat.

De la Mercè com a adolescent en recordo moltes nits màgiques i concerts mítics com el de Lou Reed a la Catedral. Com a mare, he reviscut la fascinació de les festes amb el meu fill, que admira els enxanetes, s’espanta amb els dimonis i, amb 4 anys, comença a preguntar qui s’amaga sota els gegants i els capgrossos.

»Aquest any tindré una nova experiència: viuré la festa com a alcaldessa de la ciutat. Coneixeré la Mercè per darrere: com s’organitza, la immensa feina invisible dels dispositius de neteja i seguretat, el backstage dels artistes convidats... De la fascinació pels gegants he passat a l’admiració per la feina gegantina que hi darrere de les festes i l’enorme entrega de tants tècnics i professionals. La festa popular i l’alegria de tanta gent junta al carrer són la màxima expressió de la democràcia. Demostrem una vegada més la grandesa d’aquesta ciutat acollidora amb els de dintre i amb els de fora: d’aquesta ciutat refugi en tots els sentits».