La nau Rosetta, la primera carícia a un cometa

BarcelonaLa sonda de la Agència Europea de l’Espai (ESA) es va convertir ahir en la primera que entra en l’òrbita d’un cometa, el 67P/Churyumov-Gerasimenko. I per si això no fos prou, abans d’acabar el 2014 farà un altre gran pas: es desprendrà de la sonda un mòdul que aterrarà per primer cop a la història a la superfície d’un cometa. Va carregat amb un grapat d’experiments amb els quals s’espera desvelar els grans enigmes sobre l’origen de l’Univers. De fet, el nom de Rosetta correspon a la famosa pedra que va permetre desxifrar el contingut dels jeroglífics egipcis fa gairebé 2.000 anys. La Rosetta de l’espai és l’estudi més complet que s’ha fet mai d’un cometa.

Els cometes són grans boles de gel i altres compostos. Són els cossos més primitius del Sistema Solar i, per tant, la seva composició és el registre més antic dels materials a partir dels quals es van formar els planetes. En els orígens, els impactes d’aquests cossos van ser molt comuns. Es creu que probablement van portar gran part de l’aigua que hi ha avui dia als oceans i que també van ser fonamentals per a la formació de l’atmosfera. Fins i tot s’ha apuntat que van aportar les molècules orgàniques complexes que van tenir un paper crucial en l’aparició de la vida a la Terra.

El cometa amb què tenia cita ahir Rosetta és un objecte relativament petit. Té uns quatre quilòmetres de diàmetre i es mou a una velocitat de 135.000 quilòmetres per hora. Triga més de 6 anys i mig a fer una volta completa al Sol. Amb l’entrada de la nau a la seva òrbita, la missió culmina una història que va començar amb mal peu. Originalment, el llançament de la sonda havia de ser el 2003, a bord d’un coet Ariane 5, i tenia com a objectiu un altre cometa, el 46P/Wirtanen, amb el qual s’havia de trobar el 2011. Però el llançament es va haver de suspendre per problemes tècnics amb el coet i, per tant, es va deixar passar l’oportunitat de trobar-se amb aquest cometa al punt que s’havia calculat.

Finalment, tot ha encaixat perquè la trobada amb el nou cometa es consumés ahir al matí. El camí va començar, però, fa una dècada. Rosetta es va llançar l’any 2004. Per situar-la en l’òrbita adient per trobar el camí cap al 67P/Churyumov-Gerasimenko van ser necessàries quatre maniobres d’assistència gravitatòria: 3 des de la Terra (els anys 2005, 2007 i 2009) i una altra des de Mart (l’any 2007). Durant el seu llarg viatge, Rosetta ha trobat pel camí dos asteroides, el 2867 Steins i el 21 Lutetia, que ha fotografiat. La nau espacial va entrar en hibernació a l’espai profund el juny del 2011. I es va despertar a principis d’aquest any, al gener. Ha estat seguint el cometa al voltant del Sol fins ahir cap a dos quarts de dotze, el moment en què va poder entrar a la seva òrbita, és a dir, a uns trenta quilòmetres. “Som al cometa!”, va celebrar Sylvain Lodiot, el director d’operacions de la nau al centre de control de la missió Rosetta a Darmstadt (Alemanya). Ara la nau continuarà acostant-s’hi durant els pròxims mesos fins a aconseguir la distància adequada per fer l’aterratge del mòdul.

L’origen de tot

La sonda porta a bord 11 instruments per fer experiments. El mòdul d’aterratge que transporta, el Philae, que tocarà la superfície del cometa al novembre, compta amb deu experiments addicionals que analitzaran la superfície del planeta. Podrà agafar mostres de materials fins a 23 centímetres de profunditat. Estudis previs fets per la missió Giotto, també de l’ESA, que va recollir dades del cometa Halley, i les observacions fetes per altres observatoris terrestres han demostrat que els cometes contenen molècules orgàniques complexes. Són compostos rics en carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen, els elements que conformen els àcids nucleics i els aminoàcids, els elements essencials per a la vida tal com la coneixem. Els espectròmetres de masses de Rosetta, que hi ha tant a la sonda com al mòdul d’aterratge, analitzaran amb més precisió que mai el tipus de molècules orgàniques presents en el cometa. Per confirmar la teoria que els cometes van originar els oceans, Rosetta compta amb instruments que analitzaran els isòtops del gel del cometa. La previsió és que la missió finalitzi el desembre del 2015.

Els més antics del Sistema Solar

El Sistema Solar es va formar fa aproximadament uns 5.000 milions d’anys, quan un núvol de gas i pols, la nebulosa protosolar, va començar a col·lapsar-se a causa de les forces gravitacionals. Un disc de materials sobrants, format pel mateix gas i la pols presents en aquest núvol primordial, es va concentrar al voltant del Sol, que encara estava en procés de formació.

Quan el Sol es va encendre i va començar la seva vida com a estrella, la major part de les partícules d’aquest disc van xocar i es van enganxar entre elles, cosa que va fer augmentar la seva grandària fins a crear els planetes i altres cossos del Sistema Solar. Fa uns 4.500 milions d’anys el Sistema Solar encara estava en aquest procés, i l’espai interplanetari era ple de conglomerats de partícules de pols. Gran part d’aquests conglomerats van colpejar els planetes i van morir en el xoc, però milers de milions van aconseguir sobreviure. Són els asteroides i cometes que avui dia encara viatgen per l’espai. Actualment, els experts calculen que hi ha milers de milions de cometes al Sistema Solar.