Rosa López: "Els primers cinc anys només volia tancar-me amb les persianes abaixades"

Nascuda en una pedania granadina de 700 habitants fa 32 anys, va passar de ser una cantant de bodes i batejos als 20 anys a quedar setena a Eurovisió als 21. S'ha aprimat desenes de quilos, s'ha format i ja acumula 7 discos en solitari. L'últim, homònim, el presenta al Teatre Coliseum de Barcelona el 20 d'abril.

Cantes a Mari Trini al teu nou disc!

La volia homenatjar perquè crec que no se l'ha tingut prou en compte. A més, el meu pare em cantava Yo no soy esa de petita. Era una dona que va lluitar contra tot i tothom en una època fosca. Per això m'agrada.

Doncs entre tu i ella sembla que hi ha molta distància...

No, jo també sóc forta, sempre ho he sigut. Si no ho fos, no seria aquí amb tu. Sóc dòcil, però no dèbil. Sempre reneixo de les cendres.

Però tothom pensa que l'únic que ets és bona persona...

No saps quantes portes em tanca que pensin així. Amb els homes, amb les amistats... Jo també sóc molt guerrera, activa, inquieta...

Deia Sara Montiel que li va tocar fer d'estrella abans de ser-ho. Com a tu, però cinquanta anys abans...

Cadascú és el que és i amb el temps vas aprenent. Mai perds el que t'ensenyen els de casa i afegeixes el que aprens d'altres persones que et vas trobant. La diferència és que et toqui sortir a la televisió o no...

Quin disc faries si no tinguessis cap objectiu comercial?

Amb la Blues Band de Granada em dedicaria a cantar rock, soul, country, swing i R&B.

Però això està molt lluny del que fas...

Sí, però jo estaria contenta fins i tot cantant el Cumpleaños feliz .

Vas tuitejar que amb tants nòvios de mentida no et surt el de veritat...

Uf! Per Setmana Santa diuen que m'he casat en secret i que he passat la nit de noces a Almeria. De vegades deixo de fer coses perquè pressuposo el que publicaran. Això em sap greu perquè no tornaré a tenir 32 anys!

T'agradaria ser mare?

Ara no. Un fill ha de ser fruit de l'amor pur. Per tenir un nadó, la meva vida hauria de ser com un conte...

O sigui que mai series mare sola...

Sense voler jutjar ningú, ¿què vol dir ser mare soltera? Que ets més forta? Que tens més collons? O que et trobes sola? Si fos mare soltera seria perquè un nen em necessita...

Adoptaries, llavors?

Sí, suposo. Però crec que, ara per ara, no. Sento que encara no he viscut ni la meitat de la meitat del que em queda per viure...

La vostra explotació laboral a OT és una història mai explicada...

Però coneixes alguna cosa en què no es pateixi? ¿En l'amor no es pateix?

Més que no se'n gaudeix...

Doncs era com quan t'enamores per primer cop... T'hi tires de cap i t'és igual tot. Sense OT , aquesta Rosa no existiria. Malgrat tot, em compensa...

Però us van esprémer com llimones... i tu et vas quedar muda!

El meu patiment va ser qüestió de l'edat. Quan vaig abraçar els meus pares després de guanyar OT el que sentia era soledat.

¿T'imagines que us agafa la crisi a tu i als teus amb la furgoneta cantant de casament en casament?

Hi he pensat molt. Quan llegeixo el diari, em faig un tip de plorar. Dono gràcies a Déu. A més, si demà em quedés sense res, només per tot el que he viscut ja tindria més que abans.

Però el somni gairebé t'atropella...

Els primers cinc anys no podia sortir al carrer. Només volia tancar-me en un pis de lloguer amb les persianes abaixades esperant ajuda... Malgrat tot, pensar-hi no em sap greu.

I què et sembla que Catalunya vulgui decidir el seu futur?

Ui! Si no sé què fer jo, imagina't això que afecta tot un conjunt de gent... Però tothom ha de lluitar pel que vol.

Si ara se celebressin unes eleccions, ja saps què faries?

No ho sé. Llegeixo el diari cada dia però veig que som formigues i que pot venir un gegant i trepitjar-nos.

Mai prens partit en res! Què penses dels desnonaments?

És una vergonya que a la gent que ha treballat i pagat sempre els prenguin la casa. Però els casos són particulars. No es pot generalitzar.

Saltaries d'un trampolí per la tele?

Quan pesava 110 quilos deia que mai portaria minifaldilla i després n'he portat. Ara no saltaria. Però es tria en cada moment... M'han ofert fer Interviús i he dit que no, però qui sap...

Pateixes gaire per estar tan prima?

Ara ja no. Ara ja necessito aixecar-me a les set del matí per anar al gimnàs. Si puc, hi vaig una hora i mitja al matí i una hora i mitja més a la tarda.

Et creus tot el que t'ha passat?

No. Alguns cops em miro al mirall i em concentro en les meves pupil·les i veig l'altra Rosa que em mira des de l'altra banda. Quan vaig entrar a Operación Triunfo amb 20 anys era com si en tingués 14. Vaig votar Chenoa, jo...

Molt ben fet, era molt echá pa'lante !

Ja tornes a quedar com la bona...