Roger Vinton: “Grifols és l’exemple d’empresa catalana a seguir”
Fent un càlcul ràpid, em surt que al llibre parla d’unes 1.600 persones, amb noms, cognoms, anys de naixement... Quant de temps ha trigat a fer aquesta feinada?
El tema del poder i les famílies m’ha interessat sempre, així que tenia feina feta... però per al llibre hi dec haver estat un any i mig. No amb total dedicació, però sí dedicant-hi moltes hores.
D’on li ve, l’interès?
Tinc obsessió per saber qui mana als llocs, qui ha ocupat el poder i qui hi ha darrere. I m’interessa aplicar-ho al meu entorn, que és Barcelona i Catalunya. A la gent potser no li interessa tot això, i als que manen ja els va bé.
El llibre és bastant descriptiu, no opinatiu ni conspiranoic. Què en pensa de la burgesia catalana?
És molt difícil opinar-ne, però el que és cert, i ho reconeixen ells mateixos, és que és endogàmica. Però diversa, també. Quan hi va haver dictadura, algunes famílies de seguida es van posar al costat de Franco i d’altres es van gastar la fortuna defensant la llengua catalana. Hi ha de tot, però sí que hi ha endogàmia.
També és crític amb el periodisme.
Alguns periodistes s’enfaden. Però qui faci bé la seva feina no té per què ofendre’s.
Som molt corporativistes.
Hi ha periodistes valents, que investiguen, però altres cops passa al contrari. Hi ha pràctiques que no m’agraden, però fa 30 anys era molt pitjor i avui en dia, gràcies a internet, es pot fer periodisme amb pocs mitjans i no necessàriament dependre de grans grups per arribar a la gent i al gran públic.
El seu cas ho demostra. Però llavors, quin és el futur? ¿Uns mitjans de comunicació de nínxol, amb poca potència econòmica i, per tant, amb una capacitat limitada per aguantar les sotragades i les parts del negoci que no són rendibles?
Pot ser, però abans la possibilitat de fer una cosa diferent del que fan els grans mitjans no existia. Per tant, ja és molt. Els grans mitjans tenen el defecte de les grans empreses: arrosseguen herències del passat, i això els fa ser molt ineficients. Els costa adaptar-se al món d’avui. Crec que l’escenari dona oportunitats per ser millor que anys enrere.
¿No creu que el periodisme, com els polítics, és un reflex de la societat? Si la gent fos tan exigent com se suposa que és, els polítics serien millors i els mitjans també.
Sí, n’estic convençut. Tot està connectat. Que vostè agafi el cotxe i la meitat de gent no posi els intermitents, aparqui malament o se salti un semàfor... Tenim com a normals actes incívics que s’acaben reflectint a tota la societat. Si la societat fos modèlica i respectés les normes, difícilment sortirien corruptes.
Al seu llibre queda molt clar que el tèxtil és el principal origen de les fortunes catalanes. I el cotó, en concret. ¿Ara quin és el sector tractor de la burgesia catalana?
Ara moltes famílies no tenen grans empreses vinculades. N’havien tingut, però ara no. He d’interpretar que han passat a fer inversions diverses, immobiliàries bàsicament, perquè ara no són accionistes de grans empreses com abans. Ara sovint gestionen els seus diners.
Parlem dels membres de l’empresariat o de la burgesia catalana que creu que ho fan bé. Qui li agrada?
Hi ha un llibre que s’està venent molt bé que és El cavaller Floïd, que parla de Joan Baptista Cendrós. Va heretar un negoci, el va fer créixer, el va internacionalitzar, va guanyar molts diners i va gastar bona part de la seva fortuna en defensa de la llengua i la cultura catalanes. És un exemple remarcable. Pel que fa a gestió d’empreses, el cas paradigmàtic és Grifols. Segurament és la gran empresa que tenim a Catalunya de dimensió mundial, i continua sent una empresa familiar.
No tant de dimensió sinó també d’especialització. Hi ha empreses més grans, però Grifols fa un producte nascut i pensat aquí.
Sí, i han anat creixent a poc a poc, perquè ja podem parlar de tercera generació. Això sí, en els últims 15 anys ha crescut exponencialment: la sortida a borsa, la internacionalització, compres d’altres empreses... Sí, és un exemple d’empresa a seguir, sobretot pel prestigi del producte que fan.
Després d’aquest llibre, quin és el seu proper objectiu?
He acabat bastant esgotat. Hi ha un tema que em fa molta il·lusió, però s’ha de tractar amb molt de compte, que és raonar sobre com funciona la societat en què vivim. Les dues columnes de les societats occidentals són la democràcia i el lliure mercat. Si s’hi fixa, totes dues funcionen per majories: en democràcia, qui té més vots guanya. I en el lliure mercat, qui ven més guanya, i qui no ven queda expulsat. Sobre com es formen aquestes dues majories hi ha molt a dir i és interessant reflexionar-hi. D’aquí ve la importància, per a alguns obsessiva, del control de les masses.
Per acabar, què creu que passaria si la seva identitat real es fes pública?
No tinc clares les conseqüències. Jo prefereixo no sortir per una qüestió filosòfica, per defensar la tesi que no soc important. Com a persona no crec que tingui res a aportar. El que compta de mi és la feina que he fet.