Roger Gomis: "Els tumors són una espècie en constant evolució"

El de Roger Gomis és un cas d’èxit professional. L’any 2002 va marxar als Estats Units amb Joan Massagué al Memorial Sloan Kettering i cinc anys després va tornar a Catalunya a través de les beques per a investigació Icrea. Amb el seu equip ha descobert que els tumors de mama depenen del subministrament de greixos externs per poder créixer, cosa que ha obert noves opcions terapèutiques com ara bloquejar la proteïna encarregada del procés -que no és vital- perquè les cèl·lules tumorals parin de reproduir-se. Tot i la seva joventut, és una eminència en la lluita contra les metàstasis.

Quin és el nivell de recerca que es fa a Catalunya?

Als EUA em vaig adonar que allà no tenen una infraestructura millor que aquí, sinó que tenen molta més ambició. Diuen “Vull fer això”, i ho fan. Per a mi va ser un canvi conceptual molt gran. En pocs anys la recerca a Catalunya ha fet un salt qualitatiu espectacular: els projectes que he fet aquí els podria haver fet allà.

Vostè ha creat una empresa, Inbiomotion. ¿L’experiència ha sigut un bany de realitat?

Vaig estudiar bioquímica, però com que al principi les coses no m’anaven bé, també vaig fer empresarials per si de cas. Un dels descobriments que vam fer al laboratori va ser un biomarcador potent per predir la metàstasi als ossos. Vaig tenir la idea i vaig buscar socis emprenedors. Ens vam fer nosaltres el pla de negoci i vam anar a buscar capital. En total portem aixecats 7 milions d’euros. L’important és que l’empresa neix d’un concepte basat en la recerca d’excel·lència. En cap moment teníem la voluntat de fer una cosa per vendre, si vas amb aquesta actitud mai faràs un descobriment que canviï les coses.

Quin és el percentatge de dones que tenint càncer de mama poden acabar desenvolupant una metàstasi òssia?

Si es mira el global dels càncers de mama, entre un 10% i un 15%, però la metàstasi òssia en dones es pot produir al cap de molt de temps, en funció de si el tumor depèn d’hormones per créixer.

Per què s’ha centrat en l’estudi de la metàstasi?

Cap pacient de càncer de mama es mor del tumor al pit, sinó de la metàstasi que fa. Avui el principal component que cura és la cirurgia. Si estàs en mans d’un bon cirurgià tens moltes possibilitats de curar-te. El problema és quan les cèl·lules tumorals proliferen i deixen d’estar confinades en un entorn en concret. És quan s’escapen i fan la metàstasi. El 97% dels fàrmacs que tenim es focalitzen en el tumor primari. I aquí és on fallem. El nostre descobriment té molt de sentit, perquè permet donar el fàrmac abans que es desenvolupi la metàstasi.

¿Encara sabem poques coses de la metàstasi?

Si et dediques a la recerca, en general, la sensació que tens és que en saps poc [riu]. Comencem a adonar-nos que els tumors són molt darwinians, és a dir, una espècie en constant evolució. Tenen una inestabilitat genòmica, un procés absolutament accelerat d’anar introduint mutacions que els permet sobreviure als diferents contextos. Ens cal entendre com aquestes cèl·lules s’escapen dels seus contorns i com són capaces de sobreviure quietes, sense ser detectades i atacades pel sistema immunitari.

Vostè fa recerca des d’un laboratori de l’IRB dins del Parc Científic. Com s’aconsegueix que aquesta recerca arribi als pacients?

Només aconsegueixes que una troballa arribi als metges i pacients si hi ha algú que pugui guanyar-hi diners. Això sí que és un bany de realitat. Com a societat és una crítica que ens hem de fer a nosaltres mateixos. Avui en dia no aprovaríem la penicil·lina, perquè mata un de cada 10.000 pacients. Si vols que una cosa que s’ha descobert al laboratori arribi a l’hospital, hi ha d’arribar amb moltes garanties de qualitat, i això demana una inversió en capital molt gran. Per un biomarcador pots estar parlant d’entre 30 o 50 milions d’euros, i per un fàrmac estem parlant de com a mínim 1.000 milions. Hi ha d’haver algú que arrisqui capital i que si es gasta 900 milions a risc en recuperi molts més.

¿Aquesta inversió és el que fan les farmacèutiques?

No, les farmacèutiques ja no volen fer aquesta funció. Com que molts d’aquests projectes fracassen, no volen que el preu de les accions pugi o baixi inesperadament, prefereixen estabilitat i una rendibilitat garantida. El venture capital tecnològic intenta crear valor amb una idea amb certes evidències -com vam fer nosaltres- i inverteix recursos per desenvolupar-la. Inverteixen a altíssim risc.

Aconseguirem cronificar el càncer?

Es va descobrir que els tumors generen mecanismes per esquivar l’atac del sistema immunitari. Els nous fàrmacs d’immunoteràpia bloquegen aquests escuts d’invisibilitat i, de cop i volta, les cèl·lules immunitàries responen i ataquen els tumors. Sobretot en melanomes o càncer de pulmó. Amb la immunoteràpia sembla que estem curant el càncer. La pregunta és com fer-ho accessible a tothom, perquè el càncer és una malaltia molt cara i que necessita molts recursos.