Rocío Gil Uncio: “Volem que la participació de la dona a les Falles deixe de ser simbòlica”

Rocío Gil Uncio milita a Ciutadans. Una circumstància que no li impedeix defensar Pere Fuset, el regidor de Compromís que dirigeix el departament de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València i que ha estat el blanc de tots els atacs dels sectors més conservadors de la festa. Potser els dos, oposats a l’espai polític, però companys al territori social, simbolitzen el relleu que permeti l’eixamplament d’una celebració tradicionalment escorada a la dreta.

Al seu discurs de l’acte de la Crida, l’inici de les Falles, vostè va citar un lema de Rosa Luxemburg en què la política polonesa reclamava, ja a inicis del segle XX, un món on totes les persones siguin “socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures”. Per què el va triar?

Les Falles són un espai on, indiferentment de com siga i pense cadascú, tots som iguals, i jo volia traslladar eixe missatge a la resta d’àmbits. Que cadascú siga com desitge i que dispose de les mateixes oportunitats.

Rosa Luxemburg era una pensadora marxista i vostè és afiliada de Ciutadans, una formació amb un ideari ben diferent. ¿No li ha suposat cap contradicció eixa elecció?

No, perquè tot i que políticament som diferents, aquestes idees no són contràries a les del meu partit.

¿Les Falles estan ampliant els espais de participació activa de les dones?

Cada vegada hi ha més dones que dirigeixen comissions [18, 43 i 48 presidentes els últims tres anys d'un total de 381 agrupacions a la ciutat de València], que lluiten per premis o que són artistes [les autores dels monuments].

Quins elements cal millorar?

Enguany s’ha decidit que Reyes Martí, l’única pirotècnica que a hores d’ara dispara la mascletà de la plaça de l’Ajuntament, no sols ho faça el dia 8 [ho farà avui, 19 de març, dia gran de la festa]. Es tracta d’obrir les portes, no sols el 8 de març, sinó la resta de dies. Que deixe de ser simbòlic. Que la dona participe en tots els àmbits com una cosa normal.

Ara vostè no treballa, però si treballés hauria fet vaga el 8 de març?

Si en la meua feina m’hagués sentit en unes condicions inferiors a les dels meus companys, sí.

Però quan ens mobilitzem no sols ho fem per la situació personal.

No sé si hagués fet vaga. Possiblement sí, però no m’he vist en la situació de decidir.

Què pensa de la polèmica sobre el codi de vestimenta femení de la Junta Central Fallera, suprimit el 2016, que establia que les falleres majors i les seves corts d’honor havien d’evitar les transparències i els escots “excessius”?

Que cadascú ha de ser lliure per fer o portar el que vulga a cada moment.

¿Les Falles s’estan obrint al món progressista?

Les Falles haurien de ser apolítiques, però és complicat. El president de Junta Central Fallera és el regidor de Cultura Festiva i és difícil separar aquesta circumstància. Però sí, crec que cada vegada estem entenent que per damunt de tot som fallers, i que tots volem el millor per a la festa.

Però l’actual regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, ha sigut objecte de moltes crítiques de certs dirigents del món faller.

Pere és molt bona persona, lluita molt per la nostra festa i se l’estima, i jo el vull moltíssim. El que li cal a la gent és conèixer-lo un poc més.

Per què a certs sectors del món faller els costa acceptar el protagonisme de persones com Fuset, que simbolitzen la suma a la festa de sensibilitats progressistes?

Per qüestions polítiques. Tot i que jo no siga del mateix partit, per damunt de tot soc fallera, i molta gent hauria de tenir aquesta mateixa mirada abans de criticar-lo.

¿S’analitza massa el carnet polític en el món de les Falles?

Com que s’ha produït un canvi de partit [en l’anterior legislatura l’Ajuntament de València era dirigit pel PP i des del 2015 l’encapçala un govern de coalició de Compromís i PSPV], la crítica ha impactat directament en Pere.

Diversos mitjans especulen sobre la seva participació en les municipals de l’any que ve. S’hi presentarà?

En principi no.

No és gaire taxativa. ¿Hi ha alguna porta oberta?

No ho sé. En principi no.

La convivència amb els veïns és un problema que vostè ha reconegut.

És molt difícil mediar amb gent a qui no li agraden les Falles o qualsevol altra festa, però és necessari un equilibri. Com a jurista, pense que el diàleg és el camí. Cal buscar la millor situació per a cada problema. Perquè no crec que tots els veïns es queixen per la mateixa circumstància.

A una persona que no coneix les Falles, què li recomanaria?

El que més impacta és la pólvora, per tant, les mascletaes i els castells de focs artificials, els monuments -molta gent no entén per què treballem tant per una falla que després cremem- i la devoció per la Mare de Déu.

Què cal millorar de les Falles?

Cal potenciar l’enginy i la gràcia, perquè d’uns anys cap ací ja no té la mateixa força.

S’ha aigualit la càrrega de crítica?

Abans la crítica era la funció principal de la falla i ara es fan monuments molt més grans i més bonics. Reconec que això agrada, però hi ha d’haver un equilibri entre falles grans i boniques i l’enginy i la gràcia, que són l’essència.