Roben a 23 dones migrants en una falsa entrevista de feina per cuidar avis

BarcelonaMaria Jesús Inestrosa, refugiada nicaragüenca, va arribar l'11 d'agost a Mataró de bon matí: no havia dormit perquè havia treballat tota la nit cuidant una persona gran, però no volia deixar escapar l'oportunitat d'una feina millor. A través d'un grup de Facebook de persones migrants que busquen feina, havia rebut una oferta que en un sector tan precari semblava molt interessant: 1.200 euros per treballar d'interna de 7 a 19 h en una casa cuidant persones grans, amb caps de setmana lliures, hores extres i vacances pagades. Havia enviat el currículum a l'adreça d'e-mail indicada a l'oferta i va rebre una citació per fer una entrevista a les deu del matí. No es podia imaginar que en lloc de donar-li feina seria víctima, com 22 dones migrades més, d'una estafa miserable.

Les dones havien estat citades en un centre de coworking de Mataró. "Vaig arribar deu minuts tard i em vaig trobar un home que portava penjada al coll una acreditació on es llegia «psicòleg», que em va dir primer que era tard però després em va deixar passar. Hi havia una sala d'espera i cridaven les dones de cinc en cinc. Ens van explicar que la feina era per a familiars de polítics espanyols i europeus, gent amb una alta posició econòmica, i que havíem de passar un test psicològic i després sotmetre'ns a una prova de polígraf en què hauríem de respondre a la pregunta de si algun cop havíem robat en una de les cases on havíem treballat", relata la dona. Amb aquest pretext els van fer deixar totes les seves pertinences en uns armaris fora de la sala: telèfons mòbils, joies, rellotges...; els objectes metàl·lics interferien en la màquina per saber que deien al veritat.

Les van fer passar a una sala gran on els van repartir els qüestionaris psicotècnics, segons consta a la denúncia que 14 de les afectades han presentat als Mossos d'Esquadra. "L'home va donar-nos els papers i va dir que havia de marxar a fer més fotocòpies perquè no en tenia prou. Ens va dir que no podíem començar a respondre i em vaig dedicar a llegir les preguntes. N'hi havia de molt difícils", relata Clara de la Rosa, una noia veneçolana també amb estatut de refugiada que fa quatre mesos que busca feina i que va arribar a Mataró amb els últims 10 euros que tenia. "Es veia una empresa seriosa: el lloc, les formes, com ens tractaven..." Però els minuts passaven i l'home no tornava. No tenien rellotges ni mòbils i les víctimes no es coneixien entre elles, i de cop i volta algú es va adonar que alguna cosa no anava bé. Quan van intentar sortir, la porta estava tancada. "Vaig poder sortir per una porta d'emergència al carrer i vaig tornar a entrar per la recepció. Ja vaig veure que ens havien regirat les coses", explica Sonia Jara, nascuda al Paraguai, que viu a Catalunya des de fa 12 anys i ha tingut aquí dues criatures.

Els diners per a la tornada a l'escola

"Portava 200 euros a la bossa: 150 del que m'havien pagat a la casa i 50 més. Tenia pensat anar a comprar les coses per a la tornada a l'escola del meu fill", relata Maria Jesús, que quan va veure que li havien robat tot, esgotada i sense haver dinat i amb la tensió del moment, va perdre el coneixement. "No m'ho podia creure", recorda. La Clara va tenir sort que Andressa Cristina da Silva, una brasilera de 33 anys que havia estat al seu costat durant la prova, la va agafar de la mà. "Va venir la policia i els hi vam explicar tot. Van prendre declaració a una noia, però a la resta ens van donar un número d'atestat perquè denunciéssim en una comissaria prop de casa", recorda. "Vaig veure que allà no farien res més per nosaltres i vaig buscar la manera de tornar a casa", diu la brasilera. Sandra Abigail Almada, una noia argentina de 25 anys que porta només quatre mesos a Barcelona, encara s'emociona quan recorda la humiliació que va sentir quan va haver d'aturar una dona al carrer per demanar-li que li deixés trucar pel mòbil al seu marit: "Em va respondre que si no marxaria corrents amb el seu mòbil i em vaig posar a plorar... ¿Com podia explicar-li la història surrealista que m'havia passat? Encara et sents culpable, com si fossis tonta", lamenta.

L'activista migrant Rosa Aldave, que està acompanyant les víctimes, ha rastrejat aquesta mena d'ofertes des que va començar la pandèmia l'any passat a llocs com Tarragona, Múrcia, Granada, Sevilla o Madrid: "S'aprofiten de la gent més vulnerable, que necessita trobar feina i treballa en situació d'abús i precarietat". Amb moltes dificultats s'han organitzat en un grup de WhatsApp per fer una denúncia conjunta i ara busquen assessorament legal. Les afectades que no tenen tots els papers en regla no gosen, però, acudir a la policia. Les dones que han tingut la valentia de denunciar i d'acudir a aquest diari saben que probablement no recuperaran el que els han pres, però el que més les amoïna és que pels grups de Facebook continuen rebent ofertes sospitoses i temen que hi pot haver moltes més estafes. Des dels Mossos diuen que l'empresa de coworking que havia facilitat l'espai no va rebre cap pagament i que les dades que van facilitar els estafadors eren falses. La investigació continua oberta i la policia no descarta que es tracti d'una trama i que hi pugui haver moltes més víctimes.