Un pla per tornar el bosc a la riba del Besòs

BarcelonaEl riu Manzanares, a Madrid, ha trigat tres anys a passar de ser una "piscina inerta i en alguns trams pudent" a un riu on l'aigua hi torna a córrer sanejada i on s'hi ha restablert la vegetació, de manera que hi ha tornat la vida: aus, peixos i fins i tot una llúdriga. El procés de renaturalització del riu que travessa la ciutat més poblada de l'Estat ha sigut un èxit, segons defensa l'entitat Ecologistes en Acció, que va ser impulsora del pla madrileny i que ara ha presentat un projecte per aconseguir que el Besòs torni a lluir més verd en el trajecte que fa des de Montcada fins a la desembocadura.

El riu Besòs, que fa poques dècades era un dels més contaminats d'Europa, és avui tota una altra cosa en el seu tram metropolità, un espai transformat i recuperat per a la ciutadania, com es va poder veure per exemple a les últimes Festes de la Mercè. La proposta dels ecologistes és que la transformació no s'aturi aquí i que es puguin recuperar el paisatge del bosc de ribera i les espècies autòctones del riu.

Les actuacions prescrites al pla passen per la neteja dels residus que l'aigua arrossega a la llera, així com l'erradicació d'espècies invasores com la canya, que ha envaït el marge i que impedeix que prosperi la vegetació autòctona dels boscos de ribera mediterranis. La renaturalització hauria de permetre tornar a veure –on avui només hi ha canyars– arbustos silvestres, pollancres, freixes i fins i tot, en algun punt més allunyat de la riba, algun om.

El projecte d'Ecologistes en Acció proposa una renaturalització adaptada a cada tram, de manera que la recuperació dels valors ecològics i la vegetació no trunqui les activitats que els ciutadans fan a la vora del riu –passejar, anar en bici o córrer– a Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Així, en aquest tram el projecte preveu "illes de bosc de ribera" menys frondós que en altres punts, com a la desembocadura, que no és accessible a la ciutadania i on podria recuperar-se més vegetació. "Fem una proposta viable i realista, no proposem descanalitzar el riu ni destruir els murs, sinó actuacions que tindran beneficis ambientals però també socials per a la població d'aquesta zona metropolitana", ha subratllat Quim Pérez, un dels portaveus de l'organització ecologista.

Menys risc en cas d'inundacions

Una actuació així sobre el Besòs resultaria estratègica en un moment d'emergència climàtica com l'actual, ha insistit Pérez. La proliferació de les canyes a les ribes del riu és un problema davant de les pluges torrencials, "com s'ha pogut veure amb les últimes inundacions al sud del País Valencià, per exemple". El canvi climàtic pot fer més habituals aquests episodis i per això és més crucial netejar el riu d'aquesta vegetació i substituir-la per una altra, com els arbres autòctons, que disminuirien els riscos en casos de grans precipitacions.

"Al contrari del que els enginyers defensaven fa uns anys, quan es deia que els arbres dels boscos de ribera podien ser un perill i tapar els ponts en casos d'inundació, s'ha demostrat que fan tot el contrari: ajuden a frenar, gràcies a les seves arrels, la velocitat de l'aigua, que pot ser destructiva", ha explicat Pérez. A més, allà on torni el bosc de ribera, l'ombra que proporcioni frenarà l'expansió de la canya invasora. El creixement d'aquesta espècie ha sigut molt ràpid en l'última dècada, ja que el Centre d'Estudis de la Natura del Barcelonès Nord certifica que el 2009 era una vegetació pràcticament testimonial i avui és per tot arreu.

La recuperació de la vegetació permetria recuperar la fauna com una conseqüència natural de deixar que la natura segueixi el seu curs. Malgrat tot, el pla també preveu actuacions per afavorir la biodiversitat, com ara instal·lar dispositius que facilitin la cria d'aus o ratpenats. "Es tracta d'aconseguir que el Besòs sigui un connector ecològic amb la serralada Litoral, al Maresme, amb Collserola i amb un extrem del Montseny".

Segons els càlculs de l'entitat ecologista, n'hi hauria prou amb una inversió d'1,4 milions d'euros i un manteniment d'uns 40.000 euros anuals per garantir la renaturalització del riu. Per això confien poder aconseguir properament suports entre les diferents administracions implicades –ajuntaments, l'Àrea Metropolitana i la Generalitat– per tirar-lo endavant.

75 espècies d'aus sobrevolen el Manzanares

El cas del Manzanares demostra que és possible "tornar la natura al cor d'una gran ciutat", apunta el responsable estatal d'aigua d'Ecologistes en Acció, Santiago Martín. En tres anys de recuperació, les entitats constaten com la vegetació no només s'ha multiplicat lliurement, sinó que ha fet proliferar la fauna: "En el tram urbà ja s'hi han comptabilitzat 75 espècies d'aus diferents, i al maig s'hi va poder observar una llúdriga", subratlla. A més, reivindica que no s'hi ha plantat ni un arbre i que tots els que hi ha han nascut perquè "s'ha deixat treballar la natura".

Malgrat que no es pot aspirar a un riu "natural" perquè travessa un entorn molt urbanitzat, sí que s'ha aconseguit reconstruir un ecosistema i recuperar la funció de "corredor ecològic" del riu. "I no s'ha de menystenir el benefici social: la gent, de cop, torna a mirar cap al riu", ha afegit.

Més enllà de Madrid, hi ha altres ciutats que han impulsat processos de renaturalització dels rius, com Burgos i Lleó. Algunes altres ciutats estan a punt d'iniciar-los, com és el cas de Melilla, Barakaldo i Granada.