Joan Ramon Badia: “Ara el ritme puja, però nosaltres anem al davant”

Estan amoïnats?

Sí, però de moment això no és com al març. Vaig haver d’aprendre a muntar una UCI en un quiròfan i a fer la llista de la compra del material. La primera onada va anar per davant nostre. Ara el ritme puja, però som nosaltres els que anem al davant.

Què li fa falta?

Ens falta gent. Si això continua així, ens faltarà personal d’infermeria amb preparació per atendre els malalts, i sense persones no fas res.

I equipament?

Que la gent no pateixi: mai arribarem a la situació d’un últim ventilador ni d’haver de dir aquest pacient sí i aquest pacient no. Tenim i tindrem ventiladors. Ara sabem fer els tractaments més ponderats i ordenats, i entenem bé en quina fase de la malaltia està cada malalt. I sabem que els ingressats amb moltes malalties associades costa més tirar-los endavant.

Quina comunicació tenen amb les famílies dels malalts?

Com que les visites estan prohibides, truquem cada dia a la família dels ingressats, a una hora concertada, per informar-los de qualsevol canvi d’estat del malalt. Només els deixem entrar quan ja és segur que el malalt no se’n sortirà. Fem el que calgui perquè rebin ajuda psicològica o espiritual i que puguin veure la família o la família veure’ls a ells i es puguin acomiadar.