Ripoll lluita per deixar enrere el trauma dels atemptats

RipollRipoll no podrà oblidar mai tot el que va viure l’agost del 2017, però no té cap ganes de recordar-ho. El fet que uns joves que havien nascut i crescut al seu poble fossin els autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils va deixar els ripollesos colpits, abatuts i astorats. “¿Com pot ser que els nens amables i simpàtics que jugaven sota casa planifiquessin una matança?” És la pregunta que més vegades es va sentir a Ripoll, sense que ningú en trobés la resposta. I malgrat la profunditat de la ferida, ara només volen mirar endavant i deixar enrere aquell malson. “Ja fa temps que ni se’n parla ni se’n vol parlar. Tothom ha girat full”, explica la veïna Rosa Fañanàs, que coincideix amb la visió d’un altre veí, Mohamaddi Jahouh: “Va ser molt dolorós i ningú té ganes de recordar-ho. Ara l’única cosa que podem fer és treballar perquè no torni a passar”.

Les famílies dels joves -els Abouyaqoub, Allaa, Hychami, Oukabir i Houli Chemlal- tampoc volen mirar enrere. “Els nois ja són morts i no s’hi pot fer res. Ara només volem tranquil·litat i mirar endavant”, demana un dels pares dels nois, que no vol parlar-ne més. Els dies posteriors al 17 d’agost, els periodistes van inundar els carrers buscant informació i totes les famílies van haver d’anar-se’n de casa seva perquè “constantment sonava el timbre i l’intèrfon i hi havia càmeres a la porta les 24 hores”, recorda una de les familiars, que prefereix no revelar el seu nom.

Molts dels parents van perdre la feina, d’altres van caure en depressions i la majoria van deixar de sortir de casa. Ara, però, diu el seu entorn que a poc a poc es van recuperant, i més des que van poder repatriar tots els cossos -excepte el de Youssef Alla-, i al desembre, totes les famílies van marxar un mes al Marroc per enterrar-los en una cerimònia privada. “Les famílies dels nois senten un triple dol: el dol de perdre un o dos fills, el dol de saber que van ser els autors dels atemptats i el dol que ho fessin en nom del que és més sagrat per a ells: Al·là -reflexiona la tècnica de convivència de l’Ajuntament, Núria Perpinyà, que ha seguit de prop la seva evolució-. Els ha anat molt bé tot el suport que els hem ofert, des del psicològic fins al legal i mèdic”, assegura.

L’arribada d’un nou imam

A la comunitat musulmana Annur de Ripoll, on va treballar l’imam Abdelbaki Es Satty, ara mort i considerat l’instigador dels atemptats, segueixen esforçant-se per tornar a la normalitat. “Tot està bé. La gent ens ha ajudat molt i ha entès que no tenim res a veure amb el terrorisme”, deixa clar el president, Ali Yassine, al costat del nou imam, Mohamed, que també assegura que ha sigut ben rebut: “Hi havia gent que em deia que no vingués aquí perquè em buscaria problemes, i no ha sigut així. Al contrari, tothom m’ha tractat molt bé i estic molt content”.

Ell fa més de 17 anys que viu a les comarques gironines, primer a Roses i des de fa quatre mesos a Ripoll. Abans de contractar-lo, els responsables de la mesquita van comprovar que no tingués antecedents penals, van enviar la seva documentació a la policia i estan a l’espera de rebre’n el certificat. A més, fa dues setmanes els va visitar la Policia Nacional per comprovar que tot estigués en regla. Ni Yassine ni el nou imam entenen com pot haver-hi persones que matin en nom de la seva religió. “En realitat, tots som família. Abraham va tenir tres fills: un cristià, un jueu i un musulmà. Com pot ser que els germans es matin entre ells?”, es pregunta Mohamed amb les mans al cap. Molt a prop de la mesquita d’Annur hi ha també un altre centre, el de l’associació Alfath, on Es Satty havia treballat anteriorment. El seu portaveu, Abdala Elmefta, també subratlla que de mica en mica van “encaixant el cop”, que treballen per tenir més relació amb les institucions i entitats locals, però que sobretot els seus esforços “se centren a treballar perquè mai més torni a passar res semblant”.

Caminar plegats

Una intenció que també comparteixen des de la plataforma Som Ripoll, que va néixer uns dies després del 17 d’agost, de la mà d’un grup de veïns que no volien que els atemptats fracturessin la convivència pacífica que sempre havia regnat al poble. “En comptes de separar-nos, va fer que ens uníssim més. Tots necessitàvem explicar com ens sentíem i què pensàvem de tot el que havia passat”, rememoren dues de les integrants de la plataforma, Wafa Marsi i Marga Casademunt, que també recorden que tothom “tenia ganes de treballar per una convivència entre tots els veïns, independentment del seu origen o religió”.

En total són un centenar de veïns que es reuneixen cada setmana per planificar activitats que “qüestionin les nostres creences, que mostrin altres realitats i, sobretot, que generin espais de trobada entre les diferents cultures”. Per exemple, van començar amb una xerrada sobre els refugiats i ara preparen una obra de teatre amb joves en risc d’exclusió social. “També volem aprofitar qualsevol activitat que s’organitzi al poble per incorporar-hi algun vessant que fomenti la convivència”, afegeix Casademunt. També volen buscar la manera d’allargar els vincles dels joves un cop acaben l’etapa escolar, perquè molts, als 18 anys, se’n van a estudiar o treballar fora, i els que es queden gairebé no tenen vincles amb els veïns que no són de la seva edat. “Ens falten espais naturals de convivència a totes les edats, però especialment entre els joves. I hem de buscar la manera d’aconseguir-ho”, diuen.

Tant Wafa Marsi com Marga Casademunt creuen que d’un fet tan tràgic en pot sortir alguna cosa positiva. “Si aconseguim acostar les posicions i canviar les mentalitats més racistes o tancades, ja haurà valgut la pena”, diuen. I posen com a exemple la resposta dels veïns després dels atemptats: “No ha augmentat la xenofòbia ni s’ha atacat les famílies, al contrari. Tothom intentava ajudar. Em trec el barret per Ripoll, per com hem respost a uns fets tan greus i colpidors”, ressalten, malgrat el dolor que encara senten. Perquè, tot i que la ferida trigarà molt a cicatritzar, ara els ripollesos només volen centrar-se a girar full per escriure un nou capítol que acosti totes les persones i allunyi els extremismes.