Agents del CNI i la Guàrdia Civil van visitar l'imam de Ripoll quatre cops a la presó de Castelló
El sumari del 17-A treu a la llum el que podrien ser detalls de les confidències d'Es-Satty al CNI
MadridEl cervell dels atemptats del 17-A, l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, va rebre la visita de quatre agents policials mentre complia condemna del 2010 al 2014 per tràfic de drogues a la presó de Castelló. És el que es desprèn de part del sumari dels atemptats de Barcelona i Cambrils, al qual ha tingut accés l'ARA. En un informe d'Institucions Penitenciàries, que pertany al ministeri de l'Interior, es detalla que "consten quatre entrevistes policials" en les dates del 15 d'abril, el 24 d'abril i el 26 de juny del 2012 i una última el 17 de març del 2014, poc més d'un mes abans que sortís de la presó, el 29 d'abril del 2014. A més, també hi consten els carnets professionals de quatre agents diferents que el van visitar en diferents dates. Segons fonts de la investigació consultades per Efe, es tractaria de dos agents de la Guàrdia Civil i dos del CNI.
El novembre passat el mateix CNI va admetre "contactes" amb el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Segons va avançar 'El País', Es-Satty hauria sigut confident de la intel·ligència espanyola, tot i que després va rebaixar el to i es va limitar a dir que hi havia hagut contactes. Ara el sumari del 17-A constata que Es-Satty, que va morir en l'explosió del xalet d'Alcanar on estaven preparant els atemptats, es va reunir fins a quatre vegades amb agents policials mentre era a la presó de Castelló. El març passat el director del CNI, Félix Sanz Roldán, va comparèixer a petició pròpia al Congrés per aclarir els fets. Com que era a la comissió de secrets oficials, no va transcendir quines explicacions va donar als partits.
Empremtes del company de cel·la al xalet d'Alcanar
Durant el compliment de condemna a la presó de Castelló, l'imam de Ripoll va compartir cel·la amb Bemmaceur Ameskour, de qui es van trobar empremtes dactilars en un dels diccionaris de traducció del castellà a l'àrab que els Mossos van trobar a la casa d'Alcanar. La incògnita és si Es Satty s'hauria pogut radicalitzar a la presó, tot i que un amic seu de Benicarló -testimoni en la causa- destaca que va aprendre l'ofici i es va concentrar en l'Alcorà al Marroc. A més, segons un informe de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra, s'hauria hagut de produir una reunió a la presó de Castelló l'abril del 2011 amb un home investigat per la policia i conegut com el "saudita", Maki Mohamed Nimir. La trobada, però, no es va arribar a produir.
En un altre informe, aquest cop de l'àrea d'informació i seguretat dels Serveis Penitenciaris de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat deixa clar que l'imam de Ripoll mai va arribar a complir condemna en una presó catalana. Sí que va estar pres a Ceuta el 2010, des d'on va ser traslladat posteriorment a Castelló un mes després per sobreocupació a la ciutat espanyola del nord del Marroc. El novembre del 2011 se'l va tornar a portar a Ceuta per al judici i després va reingressar al centre penitenciari valencià.
Detingut a Ceuta el 2010
En l'informe d'Institucions Penitenciàries es donen detalls de la seva vida. Es-Satty va ser detingut l'1 de gener a Ceuta per intentar introduir 121 quilos d'haixix a l'Estat. Tenia 37 anys, però ja en feia dotze que vivia a Catalunya. Va decidir instal·lar-s'hi perquè tenia coneguts a Barcelona i Tarragona, segons detalla la fitxa biogràfica. Es-Satty va afirmar que tenia quatre germans i que tots vivien al Marroc. Als 18 anys es va casar i va tenir 9 fills a Tetuan, però quan va arribar a Catalunya va començar una relació amb una altra ciutadana marroquina que vivia a Segur de Calafell.
Dos dies després de la seva detenció, el 2010, ja va ingressar a la presó a l'Estat. Era el primer cop que l'enxampaven i va assegurar que tres germans marroquins van apallissar-lo i el van obligar a transportar la droga. Sempre va defensar que estava injustament a la presó. Durant el temps al centre de Castelló, els seus ingressos provenien de la nòmina al taller on treballava. Les seves despeses eren bàsiques. Només consta una transferència de 500 euros que es va fer el desembre del 2010 a Mohamed Aberrich des de Ceuta, abans de ser traslladat al País Valencià, però que va tornar al centre penitenciari per falta de dades. Mentre era a la presó solia trucar tant a la seva exdona a Ceuta com a la seva parella de llavors a Catalunya.