La Rimaia: el pròxim gran conflicte entre Mossos i okupes?
L’edifici de Sant Antoni es pot desallotjar en qualsevol moment
BarcelonaEl número 12 de la ronda de Sant Pau de Barcelona es va acabar de construir el 1993 com un bloc de pisos de luxe que mai no es van vendre. L’edifici fa 23 anys que està buit, ha estat ocupat i desallotjat cinc vegades i, després d’una sisena ocupació al mes de febrer, està pendent d’un discutit desallotjament cautelar. El col·lectiu que l’ocupa l’ha rebatejat com la Rimaia, hi té un espai de criança i està arrelat als moviments socials i al teixit associatiu de la ciutat. El desallotjament, si tira endavant, es pot convertir en el pròxim gran conflicte entre els okupes i els moviments socials, per una banda, i els que l’hauran de dur a terme, els Mossos, per l’altra.
“Aquest edifici és un exemple d’especulació brutal -diu l’Esteve, un dels membres de la Rimaia-. Ocupar és una qüestió de supervivència: el procés de gentrificació que viu Sant Antoni fa impossible pagar l’habitatge i les feines que hi ha són pura explotació”. Explica que, a part de la vintena d’habitants, mitja dotzena de col·lectius, com l’Assemblea de Joves de Sant Antoni, Tango Queer, Rereguarda i Mujeres Pa’lante, fan servir l’edifici. La Rimaia, a més, té molta relació amb altres espais com l’Ateneu la Base, del barri veí del Poble-sec.
L’Ajuntament de Barcelona i fins i tot els Mossos d’Esquadra han demanat a la jutge del cas que s’esperi abans de fer el desallotjament, i l’advocada que representa alguns dels habitants, Anaïs Franquesa, hi ha presentat un recurs en contra. De moment, però, la jutge no l’ha aturat ni l’ha confirmat i els Mossos poden executar-lo en qualsevol moment. D’entrada s’havia de fer el passat dia 25, però els okupes van organitzar un acte de suport aquell mateix dia amb actuacions d’Elèctrica Dharma, Ebri Knight, David Caño i Borja Penalba, entre d’altres.
Els Mossos d’Esquadra van escriure a la jutge el mateix dia 25 per dir-li que calia plantejar-se “la suspensió provisional” del desallotjament previst per a aquell dia. Argumentaven que el col·lectiu s’havia assabentat del desallotjament previst, havia muntat un acte de suport, preveia accions de “resistència”, com l’encadenament en bidons de ciment, i que, a més, els policies havien detectat “una possible activitat diürna de tipus preescolar” i “una possible presència continuada d’un infant d’uns cinc anys”. De fet, a la Rimaia hi ha un espai de criança on es cuiden tretze infants i entre els ocupants hi viuen tres famílies que tenen, en total, quatre fills menors d’edat. La presència d’aquestes famílies és el que havia dut la Unitat Contra l’Exclusió Residencial de l’Ajuntament el dia 24 a demanar que se suspengués el desallotjament, per tenir prou temps per atendre-les.
Per què cautelar?
La jutge del cas va acordar el desallotjament cautelar de l’edifici, abans que s’acabi el procés judicial que hi ha en marxa, arran d’una reclamació del propietari, l’empresa Camat SL, que l’ha mantingut buit i en desús durant 23 anys. Al juny l’empresa va reclamar en un escrit el desallotjament “sense més dilacions” i el mes següent l’argumentava als Mossos dient que hi volia fer obres per reparcel·lar els pisos per poder vendre’ls, i que estava esperant els permisos municipals, segons un informe policial. Però fa pocs dies l’Ajuntament va confirmar que no s’havia demanat mai cap llicència d’obres per l’edifici des que s’havia acabat de construir.
Els diputats de la CUP Mireia Vehí i Benet Salellas també han escrit a la conselleria d’Interior recordant-li la llei de mesures urgents per a l’emergència en l’habitatge 24/2015, suspesa pel Tribunal Constitucional. El Govern es va comprometre a buscar maneres d’esquivar la suspensió i els cupaires recorden que en el cas de grans propietaris d’habitatges buits, com aquest, no permetia el desallotjament “sense oferir alternatives de lloguer social als ocupants”.