Els veïns de Riera Baixa es planten amb cadires i taules al carrer per protestar contra la violència

BarcelonaProp de vint veïns estan asseguts des d'aquest matí i de manera indefinida davant quatre tauletes, plantades al mig de la calçada tallant el carrer Hospital, cantonada Riera Baixa, al barri del Raval de Barcelona. Conversen, canten i prenen refrescos, cervesa i patates xips. És una protesta contra la violència, els robatoris, les amenaces de mort i les agressions masclistes que suporten cada dia els veïns, una manera de "recuperar l'espai públic" desencadenat de l'últim episodi de violència de diumenge passat. No tenen previst quan marxaran, però "a la tarda hi haurà més gent, perquè surten de la feina".

Ho explica Santi González, veí i portaveu d'Acció Riera Baixa: "Dissabte passat estàvem fent un dinar popular aquí a la cantonada i hi va haver una ganivetada aquí mateix, davant de famílies amb nens. Llavors vam decidir que ocuparíem el carrer". Des de dilluns hi ha una patrulla fixa on s'alternen agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra, i de fet González reconeix que "està més tranquil" i també celebra que la junta de seguretat acordés dilluns passat l'arribada de més Mossos a Ciutat Vella. Però "ara que tindrem més policia –diu– caldrà tractar millor tota la qüestió social, amb més educadors i intervenció".

En la mateixa línia, Judith Taitán, que té un estudi de tatuatges al mateix carrer, creu que "la policia és un pedaç, i ja n'hi ha prou de pedaços". "Volem un pla de xoc que solucioni els problemes del barri a mitjà i llarg termini", reclama. I assegura que "aquesta setmana han intentat robar a tres dels clients" del seu estudi. Ella també ha rebut amenaces, "perquè planto cara i perquè soc dona". En una d'aquestes imprecacions, ella era al balcó i un jove li cridava: "Baixa, puta, que et mato!".

Els altres comerciants del carrer també asseguren que han rebut amenaces d'alguns dels "entre quinze i vint" presumptes lladres i venedors "de cocaïna, marihuana, de tot", explica Maoimoum Taijoui, propietari d'una botiga de roba de segona mà a la cantonada més conflictiva que porta 23 anys vivint al Raval. "No pots parlar amb ells. Quan els dic que marxin se'm giren en contra violentament i em diuen que em volen matar; poc els importa que sigui també marroquí i els parli en la seva llengua", explica. I lamenta: "I a més, si surten veïns a insultar-los i els diuen moros també ens afecta: al final donen mala imatge de la nostra comunitat". Diu que "hi ha de tot, menors i majors d'edat", però "als menors, com a mínim, els pots dir les coses i et demanen perdó". En aquest sentit, Santi González, d'Acció Riera Baixa, demana atenció perquè hi ha, creu, "menors desatesos", en referència als migrants no acompanyats.

L'Adel, que té un petit bar al costat de la botiga del Maoimoum, ensenya un vídeo en què un jove agafa un ganivet gros d'una cuina per amenaçar el cambrer. "Ha estat tres mesos detingut i ara el tornem a tenir per aquí", lamenta. I assenyala amb el dit un altre jove que just passa pel pel costat dels veïns que estan asseguts a la taula com a forma de reivindicació. "Mira, aquell és un dels que roba més rellotges del barri". El Mohammed, també marroquí i també veí del barri, creu que el principal problema és "la impunitat", perquè creu que "la llei sembla que els convidi a robar perquè calen quantitats molt altes perquè els condemnin", i això els dona via lliure per estar constantment cometent petits furts.

Magalí Serral, jove veïna del carrer Hospital davant la cantonada amb Riera Baixa, es queixa: "No podem dormir perquè criden, roben, s'ataquen amb bastons i ganivets. Sortim al balcó a demanar que marxin i ens deixin dormir i ens diuen que anem a viure a Gràcia, que els carrers són seus. I, a més, som víctimes d'agressions masclistes". Ho explica: "A mi potser no em diuen tanta cosa perquè m'hi enfronto, però l'altre dia una nena de quinze anys del barri em va explicar que li havien tocat el cul a una amiga seva de la seva edat anant cap a l'escola. No els va dir res perquè tenia por que li traguessin una navalla. També es tracta de veure una mica quin barri volem per als nostres fills".