Ricard Zapata-Barrero: "Si no comptem amb la immigració, ens passarà com al Quebec

BARCELONAEspecialista en l'anàlisi de la relació entre ciutadania i immigració, Ricard Zapata-Barrero ha escrit el llibre Una ètica política mínima de la immigració a Catalunya . El professor de ciència política de la UPF analitza el paper dels nouvinguts en la nova etapa que obre el país.

Escriu que Catalunya necessita incorporar el concepte de frontera en la seva política d'immigració.

Ara Catalunya no té cap possibilitat de decidir les dues preguntes fonamentals d'una política de fronteres: qui entra i quants immigrants entren. Els criteris de les polítiques migratòries, d'admissió, són sempre estatals. La d'immigració és una de les polítiques claus per desenvolupar l'estat català.

¿La defensa de la llengua és la condició indispensable per consolidar l'autonomia?

Aquest és un dels efectes que té la nova immigració. Si abans l'autonomia era la condició per la defensa de la llengua, avui, amb la presència d'immigrants, la llengua es converteix en la condició indispensable de l'autonomia. Si la presència de la llengua catalana perd força, es redueix l'argument principal de l'autonomia. Ha estat un encert incorporar la llengua a les polítiques d'immigració. Perquè hem de recordar que l'immigrant té relació amb l'administració de l'Estat, que parla en castellà. Aquesta és una de les assignatures pendents de Catalunya: fer que el català aparegui en el llenguatge administratiu.

Quin paper han de tenir els immigrants en el procés de creació de l'estat propi?

Des del punt de vista de la construcció de l'estat català, els immigrants estan entenent, a través del món associatiu, el projecte distintiu que té Catalunya. Però hem de tenir molt en compte exemples com el del Quebec. L'objectiu del Govern ara és treballar per construir les condicions favorables que permetin aconseguir el triomf del sí en un referèndum. I cal fixar-se en el vot immigrant. Una de les variables que expliquen el fracàs de segon referèndum del Quebec és la poca mobilització del vot immigrant, que davant de la incertesa van preferir la pertinença al Canadà i a la llengua anglesa en lloc de la independència. El paper que pot tenir l'immigrant en el procés d'independència i en la construcció d'un estat propi no s'ha de donar per fet, sinó que s'ha de treballar i s'ha d'incorporar en les variables a tenir en compte. Els immigrants entenen perfectament que el projecte nacional és una realitat i que parlar la llengua catalana és sinònim d'igualtat d'oportunitats.

¿La immigració cada vegada serà més present en el discurs polític de la independència?

Si es tracta d'incorporar al discurs de la independència els immigrants en el terme més ampli, no només els extracomunitaris sinó també els de la resta de l'Estat, seria un gran error no preveure la variable de la immigració. Si no comptem amb la immigració, ens passarà com al Quebec. És una franja de vot important.

Sense recursos econòmics, ¿es poden fer polítiques d'immigració?

Cal reforçar la relació entre el Govern i l'administració local. La Generalitat ha de coordinar els criteris comuns dels governs locals per evitar contradiccions, per exemple, en les normatives relacionades amb el pluralisme religiós. Aquestes normes comunes són necessàries per funcionar com un estat i tenir una organització administrativa coherent. També s'hauria de fer un pacte per combatre la xenofòbia i el racisme. És l'assignatura pendent i una qüestió de voluntat política. Crec que és un pas urgent que cal fer. I això ens ajudarà a edificar el projecte nacional.