Ricard Santomà: “Si vols ser una destinació turística mediocre, tingues salaris mediocres”

BarcelonaEl lobi turístic espanyol Exceltur va advertir al gener que el Procés faria baixar un 20% les reserves turístiques a Catalunya, amb una caiguda de 1.197 milions d’euros per al sector, i unes setmanes després va ser de 319 milions, un 75% menys del que van pronosticar. Ricard Santomà (Barcelona, 1971), degà de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi (HTSI), alerta que aquest tipus d’“amenaces” són perilloses per al sector, i analitza la situació actual que es viu a Catalunya.

Catalunya va rebre un 4,7% menys de turistes a l’octubre, i al novembre un 2,3% menys, segons l’INE. ¿A què atribueix la davallada?

Abans de tot cal tenir en compte que la comparació es fa respecte al 2016, que va ser un any espectacularment bo, amb congressos que van batre rècords. Dit això, objectivament hem perdut turisme i hi ha diversos motius, entre els quals la incertesa política, els atemptats i la turismofòbia, no tant perquè els turistes sentin rebuig sinó perquè potser tenen la percepció que Barcelona està molt saturada, i prefereixen destinacions més verges.

S’han sobredimensionat els efectes que el Procés tindria per al turisme. ¿Creu que hi ha interès per crear alarmisme a Catalunya?

No ho dic amb la boca gran perquè ningú ho reconeixerà, però s’ha utilitzat el turisme per amenaçar en el context del Procés. Aquestes amenaces són molt perilloses, i fer-les és d’una irresponsabilitat extrema, bàsicament perquè el mal que tingui un veí també t’afectarà a tu. Caldrà veure si aquests missatges calen internacionalment. Per sort, Catalunya sempre s’ha nodrit més del turisme internacional, i per això durant la crisi, per exemple, Barcelona va patir menys que Madrid.

Els hotels han tornat a registrar rècords de facturació, malgrat la caiguda dels últims mesos.

El sector turístic i hoteler és bastant espantadís. Una baixada del 4% en qualsevol altra indústria és una bona xifra, però quan es dona en el turisme sembla que sigui una catàstrofe. De vegades també va bé que el ritme s’alenteixi. Prefereixo batre rècords de despesa turística o de bones pràctiques que no d’arribada de persones, que no vol dir sempre més ingressos.

El model turístic està en qüestió, sobretot a Barcelona. ¿En quina direcció s’hauria d’avançar?

És complicat, perquè a Barcelona no hi ha un ens gestor del turisme, n’hi ha de promoció, però no de gestió pròpiament. Seria fonamental crear un ens, no només de titularitat pública, que reunís tots els agents implicats. Al final qui fa el turisme són els particulars: restaurants, hotels, etc. I, sobretot, seria essencial que hi participessin els veïns.

Són els que més noten les externalitats negatives del turisme.

Exacte, i se’ls hauria de preguntar més, igual que es fa amb els plans d’urbanització. En temes de turisme no hi ha el costum de fer-ho, però és bàsic per treballar en un model turístic que respecti la destinació i en transmeti la identitat sense canviar-la. Al final, el turisme s’enriqueix de conèixer les particularitats d’una cultura, i aquest intercanvi també hauria de beneficiar els veïns de Barcelona. Aprendre d’altres cultures també t’enriqueix com a cultura i com a destinació. Abans, parlar de menjar kosher o halal potser hauria sorprès, però avui és normal, i és un aprenentatge que Barcelona ha rebut gràcies a acollir persones de procedències i religions diferents.

Més enllà de les molèsties veïnals, ¿li preocupa la precarietat laboral del sector, amb fenòmens com el de les kellys [les dones que netegen els hotels]?

Esclar. Si vols ser destinació mediocre, tingues salaris mediocres. I després hi ha un altre tema. Si vols diferenciar-te necessites personal ben format, amb salaris d’acord amb les capacitats. No tothom pot ser cambrer, al contrari del que la gent es pensa. És una professió. Si estàs atraient cadenes hoteleres internacionals, voldran talent. Hem de potenciar el talent.