La Ribera d’Ebre intenta renéixer de les cendres

FlixAra fa un any, l'ermita del Remei de Flix, ubicada en una balma oberta sota un banc rocós, es va salvar de les flames pels pèls. L'edifici està ubicat al nord de la comarca de la Ribera d'Ebre, al límit amb el Segrià i les Garrigues, i envoltat de boscos i camps cremats. L'última setmana de juny de l'any passat, un incendi va calcinar més de 5.000 hectàrees –principalment de bosc, però gairebé un miler d'agrícoles– de vuit municipis: Vinebre, la Palma d'Ebre, Flix i la Torre de l'Espanyol a la Ribera d'Ebre; Maials i Llardecans al Segrià; i Bovera i la Granadella a les Garrigues. I per això, aquest dissabte al migdia, l'ermita ha sigut el punt escollit per celebrar l'acte institucional per fer balanç i recordar l'incendi més virulent a Catalunya de l'última dècada.

L'acte, íntim i auster per les imposicions del coronavirus, ha reunit tots els alcaldes dels municipis afectats pel foc, que han plantat vuit oliveres –una per poble– com a símbol de la "victòria, sobre la mort", en paraules de l'alcalde de Flix, Francesc Barbero. Un any després, els brots verds ja impregnen el paisatge i els pagesos han començat a replantar alguns dels camps. Els últims mesos, ajuntaments i entitats cíviques com Rebrotem han fent mans i mànigues per complementar els ajuts de les administracions per pal·liar els danys del foc.

El departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha invertit un milió i mig d'euros, principalment, per a la contractació i formació de peons forestals dels plans d'ocupació que s'han encarregat de netejar el bosc i contruir feixines de fusta per evitar la degradació del sòl. Per la seva banda, la conselleria d'Agricultura ha invertit una mica més d'onze milions d'euros en un pla de mesures urgents, unes ajudes importants, però que, a parer de gairebé tots els pagesos i la majoria d'alcaldes afectats, "s'han quedat curtes".

Uns pagesos descontents

Els ajuts directes als agricultors (un total de 274.674 euros) no han estat al marge de la polèmica "perquè els imports estaven vinculats a la contractació d'una assegurança de cinc anys que molts no es veuen amb cor de sufragar", ha explicat l'alcalde de Maials, David Masot. És el cas de Santiago Querol, que va perdre una plantació jove de 22.000 oliveres ubicada a la partida dels Perots de Flix. "He hagut de tallar les oliveres cremades. Quin sentit té demanar una assegurança per a una finca calcinada que no serà productiva fins d'aquí cinc o sis anys?", es preguntava. De fet, en molts casos la recuperació de les zones agrícoles serà inviable i, segurament, un percentatge important dels terrenys acabaran abandonats. "A Bovera es van cremar 540 hectàrees. Si se'n recuperen 200 o 300 ja serà molt", ha pronosticat l'alcalde de Bovera, Òscar Acero.

Segons Barbero, una part de la solució passa per la promoció del regadiu. "Si ja és una petita heroïcitat que un pagès de regadiu recuperi els seus camps, és gairebé impossible plantejar-ho en una zona de secà", ha afirmat. L'ampliació dels regadius és, per tant, de les poques garanties que tenen els pagesos per recuperar el potencial productiu d'abans de l'incendi, ha destacat l'alcalde de Flix. La setmana passada es va aprovar el projecte d'ampliació del regadiu de la Comunitat de Regants de Vingalis, que engloba els termes municipals de la Torre de l'Espanyol, Flix i Vinebre, i caldria aconseguir el mateix a la zona del Segrià Sud i a la Vall de Sant Joan a les Garrigues. "És imprescindible si volem fixar activitat agrària al territori", ha recordat Barbero.

De fet, el devastador incendi de l'estiu passat va evidenciar la necessitat de repensar un model de país per combatre el despoblament. Però les promeses d'ara fa un any per millorar comunicacions i infraestructures, millorar equilibri territorial i promoure una gestió més eficient dels boscos no s'han desplegat. "Un any després l'únic que tenim és el projecte de la nova Agència Catalana de la Natura, una entitat allunyada dels interessos de les zones rurals i creada sense consens amb el territori", ha criticat l'alcalde de la Torre de l'Espanyol, Joan Juncà. "A més, l'altra gran proposta ha estat la liberalització absoluta de les energies renovables, que no contribueix al desenvolupament rural sinó que el posa en perill. L'incendi no ha aconseguit fer fora els pagesos, però potser ho aconseguiran les plaques fotovoltaiques i els molins eòlics", ha sentenciat.