La revolució de l’escola del segle XXI

Barcelonaque les escoles deixin de ser llocs on es prepara per fer els exàmens i que siguin llocs on s’empoderi els nens. Amb aquest objectiu, la Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i l’Obra Social La Caixa s’han unit sota el paraigua d’Escola Nova 21 perquè les escoles catalanes facin la transició definitiva cap al sistema educatiu avançat. Es tracta d’una prova pilot -que compta amb el suport del departament d’Ensenyament, de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (Fapac) i de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica- que acompanyarà 200 escoles durant tres anys per fer el canvi “cap al sistema del segle XXI”. D’aquesta manera, es pretén que el que han fet desenes d’escoles arreu del país pel seu compte ho puguin fer ara nous centres amb l’acompanyament d’entitats.

“Es tracta de generar el marc i les condicions perquè Catalunya tingui un sistema educatiu avançat”, va reivindicar ahir el director del programa Escola Nova 21 i president del centre Unesco de Catalunya, Eduard Vallory, que va afegir que pretenen generar un “ecosistema educatiu que doni respostes a les necessitats del segle XXI”. El mirall són els centres que treballen per projectes, que no utilitzen llibres de text i que no fan servir exàmens per avaluar els seus alumnes, entre altres coses.

“Amb aquest projecte volem que els nostres nens es converteixin en infants amb una vida plena i amb valors de ciutadania”, va reivindicar ahir Vallory, que va afegir que els estudiants han de viure l’aprenentatge com un “procés de gaudi”. Al projecte s’hi han adherit 26 escoles capdavanteres d’arreu de Catalunya -tant públiques com concertades- que pel seu propi peu ja implanten des de fa anys el sistema d’educació avançat. Entre aquests centres, destaquen el Col·legi Montserrat, l’Escola dels Encants, l’Escola Fructuós Gelabert, l’Escola Sadako, l’Institut-Escola Les Vinyes i els Jesuïtes Lleida, el Col·legi Claver-Raimat, entre d’altres. “Això no ha de ser un club, sinó una primera onada del que ha de venir”, va manifestar Vallory. I per aquest motiu, totes les escoles que “tinguin predisposició de canvi” i que vulguin rebre acompanyament es poden apuntar des d’avui fins al 15 de juliol a Escola Nova 21.

Avaluació dels centres

De totes les que s’hi inscriguin se’n seleccionaran 200, a les quals es guiarà i se’ls ensenyarà a fer la transició al nou model a través d’eines, espais de reflexió o indicadors d’avaluació. D’entre aquestes, 30 rebran un acompanyament “intensiu” per poder garantir el canvi i treballaran conjuntament amb les escoles amb pràctiques avançades. La UOC serà l’encarregada de la part de recerca dins el projecte i avaluarà l’efectivitat i els resultats de les actuacions que es desenvolupin als centres.

“Si no apostem pel sistema d’educació avançat creurem que els sistemes antics són els nostres objectius i que les escoles han de ser preparadors d’exàmens”, va denunciar ahir Vallory. En aquest sentit, va reivindicar que els “nous instruments han de superar les eines antigues” i va defensar l’autonomia de cada centre. “Hi ha moltes escoles de perfil diferent compartint el mateix camí”, va insistir.

Canvi de model

Per als impulsors d’aquest projecte, actualment hi ha una “bretxa entre el discurs i la pràctica” i per això s’erigeixen com el col·lectiu que pot aportar una “visió conjunta” al sector. “Volem capacitar aquestes escoles perquè facin la transició cap al nou sistema”, va apuntar ahir el director adjunt del programa Escola Nova 21, Boris Mir, que va reivindicar que cal una educació adequada als nous temps. “Un nen que avui té 5 anys, d’aquí 15 tindrà davant seu un panorama radicalment diferent i el sistema educatiu ha d’estar a l’altura”, va insistir Vallory.

Obrint un dels melons més polèmics, Mir va recordar que actualment ja hi ha moltes escoles que funcionen amb aquest sistema però que, en canvi, els sistemes d’avaluació no estan preparats per puntuar aquestes competències. “Vivim en un món diferent del d’abans i necessitem evidències que mostrin que ho estem fent bé”, va reivindicar Mir, que va reclamar mesures per avaluar les competències que s’adquireixen mitjançant l’escola que funciona per projectes.

En aquest sentit, va assegurar que tenen la “certesa” que estan formant els nens perquè puguin tenir “una vida plena”. Per aquest motiu i per aconseguir que aquest tipus d’escoles “deixin de ser la perifèria del sistema”, Escola Nova 21 veu necessari el suport de la Generalitat i dels ens locals. I, en aquesta línia, el secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat, Antoni Llobet, va reivindicar ahir durant la presentació que “és important que se sumin cada vegada més actors” en aquest procés. Llobet va assegurar que el Govern actuarà de facilitador d’aquest sistema i que, per tant, actuarà com “el bon mestre, que és el que acompanya l’alumne”.

Ensenyament hi dóna suport

“Si avui prenem la paraula és per mostrar que som aquí”, va expressar Llobet, que va assegurar que volen ser un “agent que acompanyi”. En aquest sentit, va defensar que “si no ens posem mai a caminar no aconseguirem mai aquest camí” i va afegir que els beneficiaris no seran les escoles, “sinó tota la societat”. En la mateixa línia, Mir va recordar que es tracta de posar l’organització “al servei de l’aprenentatge i no a l’inrevés”. “La cultura no és un punt d’arribada, sinó que ha de ser un procés de millora contínua”, va apuntar, i va defensar la necessitat d’estar obert a l’entorn.