"Revolució a la FP": 1.500 milions d'euros per crear 200.000 places i noves titulacions i titular 3 milions de persones

BarcelonaUna de les solucions per resoldre la crisi econòmica i laboral després de la pandèmia és impulsar i modernitzar la formació professional. Almenys així ho creu el govern espanyol, que invertirà 1.500 milions d'euros en quatre anys per crear 200.000 places noves de FP, acreditar les competències professionals de més de 3 milions de persones amb experiència professional però sense titulació i implantar nous títols d'innovació, digitalització i emprenedoria.

"És una autèntica revolució de la FP al nostre país", ha assegurat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant la presentació del pla. Sánchez ha tret pit del que és "la dotació més ambiciosa" en aquest sector "de tota la història de la democràcia" i que permetrà executar, ja aquest 2020, 316,4 milions d'euros. L'objectiu és capgirar d'una vegada la consideració social de la FP, sovint menystinguda i considerada com "una via de segona categoria" i, de passada, resoldre dos problemes estructurals del sistema: el gran nombre de persones sense acreditació formal de la seva feina i el desequilibri en els nivells de qualificació en relació a les necessitats del mercat laboral.

Sobre el primer problema, el ministeri d'Educació i Formació Professional assenyala que gairebé la meitat dels 23 milions d'espanyols que formen la població activa tenen un nivell de formació que no els capacita professionalment "tot i ser molt bons professionals en el seu àmbit". Això és una "injustícia" que posa aquests treballadors en "inferioritat de condicions" dels que sí que poden acreditar les seves competències professionals. Per això, 852,5 milions del pla es dedicaran a acreditar les competències del 40% de la població activa de menys de 55 anys que no tenen cap títol acadèmic. Aquestes acreditacions ja es feien en convocatòries puntuals, però ara, i gràcies a la col·laboració de les comunitats autònomes, es podran fer proves (que tindran part pràctica) de manera permanent.

I sobre el segon, el ministeri està decidit a "disminuir dràsticament" el nombre de ciutadans amb un nivell baix de qualificació i augmentar els que tenen un nivell mitjà, ja que es preveu que el 2025 la meitat de les oportunitats de feina exigeixin almenys un nivell mitjà de qualificació. També per això es farà un pas decisiu al bilingüisme, ja que es faran títols de FP en anglès, francès, alemany i portuguès, es crearà una opció de FP internacional amb estades en centres estrangers i es podrà obtenir una titulació amb validesa en altres països. "Ha arribat el moment de la FP de qualitat i bilingüe", ha afirmat.

'Big data' o fabricació 3D, entre les noves titulacions

Més enllà del reconeixement i acreditació de les competències professionals, el pla del ministeri té dues potes més. Una és la millora de l'accessibilitat al sistema, que a partir d'ara integrarà els sistemes d'educació i ocupació de la FP en un de sol. Així, es crearan 200.000 noves places i es facilitaran itineraris formatius individualitzats als estudiants, als quals es permetrà matricular-se en un o diversos mòduls sense haver de cursar tots els que integren un títol o un curs. I a les empreses se'ls farà formació a la carta, a través de programes per a les seves plantilles en col·laboració amb el sector industrial.

L'altra gran branca del pla és la introducció de la digitalització, la innovació i l'emprenedoria. Es destinaran 5 milions d'euros, la meitat dels quals aquest any, per formar els més de 50.000 docents de formació professional de centres públics, en un curs de 30 hores. També es crearan noves titulacions com ara fabricació 3D, implementació d'infraestructures 5G, big data o vehicles elèctrics, i, en relació a la innovació, s'impulsaran hubs tecnològics i clústers d'innovació per aglutinar empreses i centres de FP. En 1.850 d'aquests centres es crearà una aula de l'emprenedoria, gràcies a una inversió de 21 milions d'euros, que oferiran recursos i assessorament per arrencar nous negocis.

Una via per lluitar contra l'atur juvenil

L'anunci arriba en un moment clau de la FP. A Catalunya, en un context d'auge de la formació professional, s'han disparat les matriculacions als cicles de les famílies de sanitat i agrària –considerats serveis essencials durant la pandèmia–, i han caigut els del sector de l’hostaleria i el turisme, un dels àmbits laborals més castigats pel confinament. Aquest dimecres Sánchez ha agraït als alumnes de FP la seva implicació durant la pandèmia, des del disseny d'un dels primers models de pantalles de protecció certificades fins a la creació de mascaretes quirúrgiques, entre altres iniciatives que han posat de manifest el "dinamisme" del sector.

Tot i que la tendència de les matriculacions és molt positiva, Espanya presenta encara una "baixa proporció" de joves matriculats en ensenyaments de formació professional (12%) en comparació amb altres països de l'OCDE (25%) o de la UE (29%), i això que entre els graduats en FP hi ha només un 7,3% d'atur. Això vol dir quatre cops menys que la taxa d'atur juvenil.