La "revolució educativa" que prepara la UPF

BarcelonaA la Universitat Pompeu Fabra estan preparant el que consideren una "revolució educativa". D'aquí dos anys, els estudiants faran la meitat o menys de classes magistrals i més sessions en grup en què el professor serà un coach o tutor, menys exàmens tipus test i més reflexió i participació a classe. Inspirant-se en l'onada de transformació educativa que des de fa una dècada ha capgirat escoles i instituts del país i també en el funcionament de les millors universitats del món, com el MIT o Stanford, la UPF vol avançar cap a un model universitari "de cara al futur".

"Fa 21 anys que treballo a la universitat i he vist un canvi enorme de la capacitat d'atenció de l'alumnat, de la manera de treballar i de la voluntat de reflexió, i també han canviat les indústries, que demanen professionals versàtils, que puguin fer feines transversals", explica a l'ARA Manel Jiménez, comissionat de comunicació i educació de la UPF. Des de fa uns anys treballa amb el vicerector d'innovació, Josep Lluís Martí, en el nou programa EDvolució, després de constatar una "actitud diferent a classe" dels alumnes, que "arriben amb dinàmiques que no s'ajusten al que la universitat els podia oferir". "En plena societat de la informació i la comunicació, l'adquisició de coneixement és diferent i les universitats ens hem d'adaptar als nous moments i actualitzar els nostres models d'aprenentatge", afirma.

Menys magistrals i més participació dels estudiants

Ja tenen en ment mesures concretes. Sense renunciar a la classe magistral "sempre que tingui sentit", la idea és impulsar el treball per projectes i l'aprenentatge a partir de la resolució d'un problema, potenciar la participació activa dels estudiants i avançar cap a una personalització dels estudis, amb més hores de seminaris, entorns de laboratori o simulacions. "L'aprenentatge és millor quan és una experiència pràctica", reivindica Jiménez. En aquest sentit, també preparen el Passaport, una mena de currículum que recollirà les assignatures cursades però també totes les competències i activitats complementàries que fan els alumnes fora de l'horari acadèmic, com teatre, lligues de debat, cursos d'idiomes o esports. "Fer teatre donarà crèdits i quedarà registrat per acreditar que l'estudiant es forma en espais no formals", exemplifica Jiménez.

A més, es prepararà els alumnes per fer recerca. "Les metodologies docents han anat sempre per una banda i la recerca per una altra. Hem d'aconseguir que la recerca que fan els nostres professors reverteixi en els nostres continguts docents", apunta Jiménez. De fet, tal com explica el nou rector, Oriol Amat, en una entrevista a l'ARA, un dels reptes de la UPF en els pròxims quatre anys és millorar la transferència de coneixement a la societat.

La intenció és que al setembre tots els estudiants de la UPF facin almenys una assignatura amb aquest nou model i es farà una crida perquè s'hi apuntin els professors voluntaris que vulguin començar. Amat diu que s'hi apuntarà perquè "si ho fa el rector, la resta de professorat pensarà que és important", i així també podrà detectar què funciona i què és millorable. Per al nou rector, tots aquests canvis fan possible "el model docent que hauria d'haver sigut el pla de Bolonya i que és molt semblant a incorporar el model anglosaxó de Cambridge i Oxford al nostre sistema educatiu". "Un indicador que provarà si ho hem fet bé és que en dos anys vingui molta gent de tot el món a veure el nostre model docent", assegura.