SEGURETAT VIÀRIA
Societat16/05/2014

Les revisions mèdiques de trànsit eviten accidents?

Metges i usuaris les troben insuficients, i el sector combat les males pràctiques

Albert Solé
i Albert Solé

BarcelonaEls centres mèdics acreditats per fer les revisions mèdiques obligatòries per renovar el carnet de conduir tenen molt mala fama. L’opinió de molts conductors que han respost a la crida de l’ARA és que les proves són massa fàcils, que les passa qualsevol encara que quasi no hi senti ni hi vegi, com la gent gran, i només serveixen per fer diners. Les associacions que les agrupen, entre les quals hi ha l’Associació Espanyola de Centres Mèdics-Psicotècnics (Asecemp), que en representa unes 500 de les 3.000 que hi ha a tot l’Estat, lluiten des de fa temps contra els centres fraudulents que els estigmatitzen, però també afirmen a l’ARA que la reforma de la llei del 2010, en lloc d’ajudar-los, els ha perjudicat en alguns aspectes. El debat està obert: ¿aquestes revisions milloren la seguretat viària perquè aparten els conductors perillosos de la carretera?

Revisió insuficient

Un dels aspectes més importants que s’analitzen a les revisions és la vista, i des del Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya també opinen. “Partim del fet que la majoria de centres compleixen amb requisits legals, però considerem que són insuficients”, comenta el tresorer Fabio Delgado. El Col·legi d’Òptics proposa afegir una prova de visió en tres dimensions per examinar la capacitat de calcular distàncies, o una de visió lateral. “El 2011 vam fer un estudi juntament amb el RACC i la UPC que demostrava que el 60% de la població té problemes amb aquests aspectes de la visió”, recorda.

Cargando
No hay anuncios

Aquest tipus de revisions mèdiques es fan des del 1986, ja que abans eren els metges de capçalera els que deien si una persona era apta o no. El fiscal de Seguretat Viària, Bartolomé Vargas, va detectar molts “errors” en aquestes revisions i va decidir posar-hi ordre, aprofitant que la Unió Europea obligava Espanya a adaptar-se a una directiva europea. El 2010 es va establir un protocol del reconeixement mèdic uniforme i obligatori a tot l’Estat -fins llavors era una recomanació-, i es va obligar tots els centres a estar connectats telemàticament i a enviar les revisions a un registre centralitzat automàticament. Des de l’associació de centres mèdics Asecemp, però, hi han detectat algunes llacunes, com explica el seu secretari general, Bonifacio Martín: “Des del 2010 ja no és obligatori tenir al centre un oftalmòleg, només un metge i un psicòleg. L’oftalmòleg l’hem de tenir concertat només si detectem alguna deficiència important, i nosaltres no hi estem d’acord perquè això deteriora la qualitat de les revisions”. El problema és que quan l’oftalmòleg era obligatori, hi havia moltes sancions perquè molts centres no en tenien. “Sempre havia sortit a fer un cafè quan venia l’inspector”, recorda Bonifacio Martín. Des de l’associació lluiten precisament contra la falta dels especialistes obligatoris en alguns centres: “Perseguim les males pràctiques que donen mala imatge al sector”, recorda. Aquest canvi de la llei ha fet que en quatre anys s’hagi passat dels 1.800 centres mèdics autoritzats a Espanya el 2010, als més de 3.000 actualment. Un altre dels canvis a la llei que critica el sector és que, si abans havies de renovar el carnet cada 10 anys fins als 45 anys, cada 5 anys fins als 65 i cada dos a partir dels 70, des del 2010 es renova el carnet cada 10 anys fins als 65 anys, i a partir de llavors cada cinc.

Sinceritat contra seguretat

Cargando
No hay anuncios

El doctor Josep Serra, metge de família al CAP de Vila-seca i assessor mèdic del blog Circula seguro, considera que una altra de les mancances de les revisions és que en gran part depenen de la sinceritat en les respostes del conductor a preguntes com: ¿s’ha desmaiat alguna vegada?, ¿té son amb facilitat?, ¿pateix epilèpsia o vertigen? “La seguretat viària no pot dependre de la declaració jurada del conductor”, opina el doctor Serra. I afegeix: “Amb les declaracions de renda la gent té por de mentir perquè sap que Hisenda el perseguirà, però ningú va a buscar un conductor que ha mentit en una revisió mèdica, tot i que l’ha de firmar. El doctor Serra proposa algunes solucions, com que els conductors vagin a la revisió mèdica obligatòriament amb un informe mèdic actualitzat del seu metge de capçalera. Davant els dubtes d’alteració de la privacitat que això podria suposar, ell respon: “Com a metge de família, si estic obligat a enviar un informe a un metge d’una mútua privada que m’ho demani, per què no l’hi puc enviar a un metge d’un centre d’aquests?” L’associació de centres mèdics està d’acord amb aquesta proposta, i també amb la possibilitat de tenir accés a l’historial mèdic del conductor. “Si algú no pot conduir, dir-l’hi és el millor favor que li podem fer”, afirma el secretari general d’Asecemp.

A la mala fama de les revisions mèdiques per a conductors s’hi afegeix el preu. Fins al 2001 tenien un preu regulat pel ministeri d’Interior, però es va liberalitzar el sector i ara la forquilla pot anar des dels 15 euros fins als 90, i Catalunya és el lloc més car de l’Estat. Això ha provocat que s’hagi convertit en un negoci amb llacunes, com explica el mateix Bonifacio Martín d’Asecemp: “La gent sap quins centres són menys exigents i ho fan més barat i en menys estona, i corre la veu. Per això, qui ho fa pitjor és qui fa més negoci, i és un disbarat”.