Societat23/11/2020

Revés a Educació: la justícia obliga preventivament a renovar sis anys els concerts a les escoles que separen per sexe

El Govern interposarà un recurs perquè manté la voluntat de retirar la subvenció als centres de l'Opus

Laia Vicens
i Laia Vicens

BarcelonaRevés judicial al departament d'Educació en el seu intent de suprimir les subvencions públiques a les escoles que separen els alumnes per gènere. Segons ha sabut l'ARA, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) va concedir dijous les mesures cautelars que van demanar els 11 centres concertats que separen per gènere, la majoria vinculats a l'Opus Dei, cosa que dificulta molt els plans del Govern per retirar-los el concert, tal com havien anunciat des de la conselleria d'Educació des que Josep Bargalló va accedir al càrrec.

Cargando
No hay anuncios

El TJSC deixa en suspens així la resolució que va aprovar el departament d'Educació a finals de juny d'aquest any en què deia que no es renovaven els concerts educatius a les escoles Canigó, Bell-lloc, Les Alzines, Pineda, Xaloc, Institució Lleida, Esc. Fam. Agr. Campjoliu, Institució Tarragona, La Vall, La Farga i Viaró perquè "no compleixen el principi de coeducació per mitjà de l'escolarització mixta, que ha de ser objecte d'atenció preferent". En la mateixa resolució, però, donava un any de marge als centres i els prorrogava un curs els concerts, i no sis cursos, com sí que va fer per a tots els altres centres concertats del país. El departament va al·legar que amb aquesta pròrroga les famílies que volen portar els seus fills i filles a aquests escoles "sabran que és l'últim curs que ho podran fer" de manera gratuïta.

La secció cinquena de la Sala contenciosa administrativa concedeix a aquests 11 centres les mesures cautelars que havien demanat i obliga el departament a atorgar-los la subvenció "de la mateixa manera que s'ha fet per als altres col·legis als quals sí que s'ha renovat el concert, és a dir, per a un període de sis cursos escolars, a comptar a partir de l'inici del curs 2020-2021". Això suposaria que fins al curs 2026-2027 aquests centres tindrien garantides les subvencions si finalment la justícia els dona la raó en la sentència definitiva.

Cargando
No hay anuncios

Arguments econòmics i pedagògics

La interlocutòria recull dos arguments clau per obligar la Generalitat a renovar el concert durant sis cursos. El primer argument és econòmic: els jutges expliquen que retirar les subvencions a aquestes escoles suposaria una "disminució d'ingressos que sense dubte afectarà la seva situació econòmica". Tot i que la interlocutòria diu que els centres afectats "no han aportat documentació que acrediti el risc que suposa la denegació del concert des del punt de vista de la seva viabilitat", els magistrats consideren que la pèrdua del concert provocaria que les famílies haguessin d'assumir el cost de l'ensenyament i, en conseqüència, canviessin els fills de centre. A més, els 11 centres afectats serien "menys atractius davant altres col·legis privats que sí que tinguin concert, o davant dels centres públics", cosa que els deixa en una posició "de clar desavantatge".

Cargando
No hay anuncios

L'altre argument és pedagògic. La interlocutòria recull que aquest suposat canvi d'escola repercuteix en les famílies i sobretot en els alumnes que hi ha escolaritzats, que es veuran "apartats dels seus companys, hauran d'adaptar-se a la metodologia del nou col·legi". Una adaptació, diuen els jutges, que "requereix un temps més o menys llarg i que pot, fins i tot, repercutir en els seus resultats acadèmics".

Segons els jutges, prorrogar sis anys aquests concerts "no sembla que hagi de suposar un greu perjudici per als interessos públics", sobretot perquè ja han estat concertats fins ara. Ara bé, un dels magistrats, Pedro Luís García, ha emès un vot particular en què discrepa de la decisió presa per la sala i també dels arguments que la sustenten. Pel que fa al primer argument, l'econòmic, García considera que la "ocultació de dades rellevants" per part dels 11 centres afectats no permet provar el risc que els suposaria perdre el concert, així com tampoc han demostrat que el decret del Govern hagi tingut efectes en la preinscripció escolar. Sobre el segon, de caire pedagògic, el magistrat diu que les famílies "són conscients de les característiques" d'aquestes escoles i que aquestes poden deixar d'estar concertades.

Cargando
No hay anuncios

El jutge afegeix un tercer argument. García assegura que el dret a l'educació gratuïta "no comprèn el dret a la gratuïtat en qualsevol centre educatiu i en qualsevol circumstància". "No hi ha un dret de la família a un centre concret i d'unes característiques o perfil docent concret; sí hi ha un dret fonamental constitucional que empara una plaça en l'ensenyament públic, cosa que està garantida", ha afirmat.

Els centres donen per fet el concert

Els centres afectats ja donen per fet el concert. "El tribunal ha sigut molt clar i una vegada més ratifica el dret de les nostres escoles a rebre finançament públic com qualsevol altre centre educatiu de Catalunya", ha expressat en una circular Teresa Martínez, consellera delegada d'Institució Familiar d'Educació, la plataforma a la qual pertanyen bona part d'aquests centres, en què garanteix a les famílies que "es renovaran els concerts a la primària per sis anys fins al curs 2026-2027".

Cargando
No hay anuncios

Ara bé, el departament d'Educació té cinc dies hàbils per interposar un recurs a aquestes mesures cautelars, i ja té clar que anirà fins al final en aquest assumpte. Fonts de la conselleria consultades per l'ARA han assegurat que interposaran el recurs perquè mantenen "la voluntat de no renovar aquests concerts, i més ara, quan hi ha un consens majoritari a l’Estat demostrat la setmana passada amb l’aprovació al Congrés de la llei d’educació".

Cargando
No hay anuncios

En efecte, la notícia arriba pocs dies després que al Congrés de Diputats s'aprovés la nova llei d'educació, que entre altres modificacions prohibeix que les escoles concertades separin els alumnes per sexe, una pràctica que actualment fan 11 centres a Catalunya i 87 a tot l'Estat, la majoria vinculats a l'Opus Dei, i on nens i nenes estudien separats. Una esmena acordada pel PSOE, Unides Podem i ERC estableix que les escoles sostingudes "parcialment o totalment amb fons públics" han de desenvolupar "el principi de coeducació a totes les etapes educatives" i "no separaran l'alumnat pel seu gènere".

La llei Celaá com a teló de fons

Mentre que el departament d'Educació (en mans d'ERC) creu que la nova llei empara les decisions que han anat prenent aquest any en la línia de retirar el concert, el sector avisa que hi plantarà batalla. En la mateixa circular, els centres que separen per sexe llancen un missatge de tranquil·litat a les famílies: "Aquest punt és contrari a les sentències del Tribunal Constitucional de l’abril del 2018 on es reconeix que «els centres d’educació diferenciada han de poder accedir al sistema de finançament públic en condicions d’igualtat respecte a la resta de centres educatius, sense que el caràcter del centre com a centre d’educació diferenciada pugui esdevenir un obstacle per a l’esmentat accés». Per tant, estem convençuts que el màxim òrgan judicial de l’Estat declararà la inconstitucionalitat d’aquest article".

Cargando
No hay anuncios

A la carta, la consellera delegada d'Institució Familiar també assegura que els tribunals "sempre han donat la raó" als centres i recorda que la llei Celaá "neix sense consens" i amb "molta controvèrsia per la forta càrrega ideològica i els seus plantejaments contraris a l'escola concertada i al dret de les famílies a triar escola".

Cargando
No hay anuncios

Una decisió "aberrant" segons els sindicats

Els sindicats d'educació han carregat contra la decisió del TSJC. En declaracions a l'ACN, el portaveu d'USTEC, Xavier Díez, ha titllat la interlocutòria d'"aberració" i ha exigit al departament que "desobeeixi" la resolució judicial, que consideren "contrària als drets fonamentals". Des de CCOO, Manel Pulido també ha dit que la conselleria ha de fer "tot el possible" per evitar que la suspensió s'acabi materialitzant.