El crim de Reus alerta dels perills del masclisme entre els menors

BarcelonaLa víctima del primer crim masclista d’aquest any a Catalunya era menor d’edat. L’assassinat d’una noia de 17 anys dimecres a Reus a mans de la seva parella, un noi de 19 anys que després es va tirar des d’un cinquè pis i va acabar morint, ha evidenciat com la violència masclista es perpetua en els joves. “És un exemple clar i extrem de com continua present a les noves generacions. Darrere un assassinat hi ha una violència quotidiana diària”, assegura el sociòleg i professor de la UdG, Paco Abril. “Ens sorprèn que una persona de 19 anys assassini la seva parella de 17 anys. Està clar que alguna cosa està fallant, però estem acostumats i tolerem certes actituds masclistes que es produeixen entre els joves”, afegeix. Abril recorda que l’últim anunci de la marca de maquinetes d’afaitar Gillette, que critica els comportaments masculins més tòxics, ha rebut una allau de crítiques, sobretot dels homes.

“Per un costat, el masclisme es perpetua i, per l’altre, les noies denuncien més”, explica la psicòloga especialitzada en violència masclista, Alba Alfageme. Les últimes dades dels Mossos d’Esquadra ho certifiquen: gairebé 800 menors -prop d’un 7% més que el 2017- van patir algun tipus de violència masclista l’any passat, per part d’algú de la seva família o de la seva parella o exparella. El 2018 també hi va haver un 20% més d’agressors detinguts que tenien entre 18 i 20 anys. “Les relacions que ara es denuncien no són tan llargues com abans, però els patrons i els rols masclistes continuen tot i la informació i els tallers que es fan”, subratlla Alfageme.

“En l’àmbit educatiu hi ha molta feina a fer. S’ha de treballar la igualtat i el qüestionament dels estereotips des de petits -adverteix Abril. Falta incloure la perspectiva de gènere en totes les matèries; els professors han de sortir formats i sensibilitzats”. “En l’educació es fan tallers puntuals, però no hi ha un pla de treball. Als països del nord d’Europa es fan propostes pedagògiques des dels tres anys en què es tracta l’emocionalitat i l’afectivitat -reivindica Alfageme. Vivim en una societat masclista que parla d’una igualtat formal, però en realitat hi ha una desigualtat molt forta”.

L’efecte de les xarxes

Una altra influència de la violència masclista dels joves són les xarxes socials. “Abans no podies trucar a un telèfon fix a una hora determinada. Amb el mòbil tens la porta oberta les 24 hores del dia i això pot suposar un control extrem”, descriu la psicòloga. Sota la idea de l’amor romàntic mal entès, Alfageme explica que, amb l’Instagram o el WhatsApp, es pot establir la ideologia del domini de manera “molt ràpida”: “T’he vist connectada. Per què has posat m’agrada en aquesta foto? Per què has acceptat aquest noi?”, són algunes de les actituds que es produeixen a les xarxes. “És un control que es torna més subtil i sofisticat -afegeix. La noia diu que ell mai li ha prohibit res, però sap que si fa certes coses ell s’enfadarà”.

Els referents mediàtics també són un altre efecte en els joves. “Tenen uns referents, sigui amb les cançons, les sèries i els artistes, que després reprodueixen. Així, els nois encara desenvolupen un rol més controlador i les noies poden pensar que si hi ha un control, és perquè les estimen. Són unes concepcions masclistes molt arcaiques”, defineix Alfageme. Malgrat tot, la psicòloga assegura que “les noies cada vegada prenen més consciència de quins són els seus espais i els seus drets, i de quines són les circumstàncies que no han d’acceptar”.

Però encara queda molta feina per fer, perquè el professor de la UdG recorda que en alguns tallers, quan exposa als nois les evidències de la desigualtat en el poder polític, econòmic i en el treball, “els costa de veure i ho qüestionen”. “S’han de treballar els privilegis perquè s’adonin que, independentment del sexe, es pugui viure amb les mateixes oportunitats”, reclama Abril. Tot i això, es mostra preocupat pels missatges “d’homes que se senten amenaçats” que defensen certs partits.