La cúpula dels Mossos acumula sis canvis en cinc anys

BarcelonaEl comissari Josep Maria Estela entrava aquest dilluns a la seu del departament d’Interior sabent que molt probablement en sortiria sense ser el cap dels Mossos d’Esquadra. L’esperava el conseller, Joan Ignasi Elena, amb una idea al cap: cessar-lo. La situació, després de mesos de crisi i amb les confiances mútues per terra, era irreconduïble. Tant, que Estela ja havia posat abans de l’estiu el càrrec a disposició del conseller i ara tornava a pensar en dimitir. La reunió ha sigut breu, d’uns 20 minuts, i Elena li ha comunicat, quan no feia ni un any que el va nomenar, que seria destituït. I reubicat. Estela, que cada dia va i ve d’Alcarràs amb cotxe, serà el nou cap de la regió policial de Ponent.

La sortida d'Estela és un capítol més en la inestabilitat que travessa el cos dels Mossos, que ha vist sis canvis en el seu lideratge en cinc anys. Des de la destitució del major, Josep Lluís Trapero, per aplicació del 155 el 2017, la policia no ha trobat un cap estable. Trapero, Ferran López, Miquel Esquius, Eduard Sallent, Trapero de nou, Estela i ara, de nou, Sallent. El càrrec l’ocuparà l’actual número dos del cos, amb qui Estela té una mala relació. Un trencament que en bona part explica el desenllaç actual.

De moment, Sallent serà cap del cos en funcions, tot i que el departament evita parlar de temporalitat o interinitat. Els plans de la conselleria en una possible etapa post-Estela passaven per una direcció de transició fins al desembre, quan arriba una nova fornada de comissàries. Entre elles, Interior hi veu la propera (i primera) cap dels Mossos. Però que no es vulgui parlar de temporalitat en el mandat de Sallent, que ja va liderar el cos el 2020, deixa tots els escenaris oberts. Sallent, que és el membre amb més rang de la prefectura, podria ser ratificat com a cap del cos amb un decret, o bé aguantar en funcions només fins Nadal.

El mandat d’Estela serà recordat com un període inestable més per l’herència que ha rebut que pel que ha fet. Amb l’arribada d’ERC al departament d'Interior, el desembre del 2021, el major Josep Lluís Trapero va ser cessat al capdavant del cos. Des de l’entorn del major s’assenyala les ingerències polítiques que ell volia frenar com el motiu de la destitució, i a l’executiu es veia Trapero com un fre a la modernització de la policia. 

Quan arriba, segons veus de l’entorn d’Estela, detecta una manca de “capacitat de liderar” i “prendre decisions”. A més, també nota que Sallent havia establert una línia directa amb el poder polític que “sobrepassava les seves funcions”. Tot això sumat a un malestar intern que no havia minvat, sinó que una part del cos continua parlant d’ingerències. En una carta interna per acomiadar-se, Estela no passa per alt aquests elements: “Ho hem de fer amb la màxima i radical neutralitat política”, diu. A més, emplaça els Mossos no distreure’s pel “soroll mediàtic” i la “mesquinesa”.

Pols perdut

Fonts coneixedores dels fets apunten que des d’un inici Estela i Sallent no van acabar de quallar perquè eren perfils molt diferents. Quan s’accentua el conflicte, Estela decideix entrar en un pols i presentar un ultimàtum: o ell o Sallent. Elena no ho accepta i els insta a treballar junts. La situació, però, ja és molt inestable. A més, la confiança del conseller en Estela comença a caure. Finalment, el comissari decideix enviar una carta interna declarant una treva. Una pau que amb el temps s’ha demostrat que era falsa.

Segons la versió del Govern, Estela no s’ha adaptat al càrrec. Un fet que, a parer seu, també s’ha demostrat amb decisions del dia a dia. Parlen, per exemple, de discrepàncies en la creació d’una nova unitat de policia marítima o de l’últim conflicte per la selecció de comissaris, la gota que ha fet vessar el got. Divendres es van reunir el conseller i el comissari en cap per escollir els nous comissaris, i mentre Elena va apostar per triar quatre dones i dos homes, Estela volia quatre homes i dues dones. Tots dos van marxar contrariats. Elena va pensar pensava que Estela no compartia l’objectiu de feminitzar el cos. Aquest concepte porta cua, ja que fonts internes del cos acusen Interior d’amagar darrere d’això una voluntat de situar comandaments que acceptin intromissions polítiques. Aquesta sensació es remunta al relleu de Trapero i fins i tot abans. De fet, la denúncia de l’excap de la Comissaria General d’Investigació, Toni Rodríguez, ja ho assenyala.

El cessament d’Estela tampoc ha aconseguit que hi hagi pau interna. Abans fins i tot de ser cessat, els sindicats de comandaments de la policia (SICME) ja li van fer costat i aquest dilluns s'han reunit amb el director de la policia, Pere Ferrer. Fepol també ha lamentat el cessament i creu que Estela mereixia "estabilitat" al capdavant del cos. "Amb episodis com els viscuts aquests dies, s’incrementa la distància entre la base i la cúpula política i operativa del cos", apunten, i demanen a Elena un Consell de la Policia extraordinari.

El portaveu d’USPAC, Albert Palacio, és contundent en declaracions a l’ARA: “Estan destrossant el cos, tenim els ànims per terra”, diu, i acusa Elena de ser el conseller que més ha polititzat. Amb la sortida d'Estela, s’obre una nova etapa que no s’albira tranquil·la.