Un retrobament molt especial: "24 setmanes i estàs tan bé?"

BarcelonaLa Noelia Ruiz va néixer fa 24 anys a l'Hospital de la Vall d'Hebron amb només 24 setmanes de gestació. La seva mare va acudir a urgències al veure que sagnava i quan va arribar ja estava dilatada i a punt per parir. La Noelia va néixer per cesària el 14 de desembre del 1997 –el part estava previst per al mes de març de l'any següent– i va estar tres mesos ingressada a la unitat de neonats de l'hospital sota la supervisió de Fèlix Castillo, llavors metge adjunt del servei i avui cap de neonatologia. Més de vint anys després, la Noelia s'ha retrobat amb el metge que la va atendre, i tots dos amb bata blanca, ja que són professionals del mateix hospital.

La Noelia és auxiliar d'infermeria en els serveis d'oncologia i nefrologia pediàtrica –"aquests pacients han continuat venint, no tot ha sigut covid", reivindica– i està acabant el grau d'infermeria. "Quan em va dir que l'havia portat jo i que havia nascut a les 24 setmanes de gestació, em vaig quedar parat. «24 setmanes i estàs tan bé?»", recorda Castillo que li va dir. "És una sorpresa agradable i, a més, vol ser infermera!", destaca el cap de neonatologia de la Vall Hebron. Ell mateix ho ha explicat en un tuit.

Fa vint anys, un nadó de 24 setmanes era una "excepció"

A Catalunya un 7% dels naixements són prematurs, aquells que neixen per sota de la setmana 37. I els prematurs extrems, aquells que neixen per sota de les 31 setmanes de gestació, representen un 2% dels naixements.

Avui en dia el límit de la supervivència lliure de morbiditat està en les 23-24 setmanes de gestació, explica Castillo, però fa vint anys el cas de la Noelia era una excepció. "Fa vint anys, un nadó de 24 setmanes era notícia", diu aquest professional. "En aquella època, un nadó que pesés menys d'un quilo i mig i amb una edat gestacional per sota de les 28 o 29 setmanes tenia un pronòstic de vida molt baix i ja no dic de 24 setmanes, que eren inviables per a la vida. Ara, en canvi, estem parlant de supervivències de 23 i 24 setmanes, que és el gran immadur. Un nadó de 25 o 26 setmanes moria, però després hi ha casos aïllats com el de la Noelia, que fan molta il·lusió", constata Castillo. La Noelia va néixer amb un quilo de pes, però es va quedar en 800 grams. "Un nadó així cap en el palmell d'una mà", diu Castillo.

Cada any neixen a Europa més de 25.000 nadons prematurs extrems de menys de 26 setmanes de gestació. La supervivència és molt variable i oscil·la entre el 25% i el 75%, i les seqüeles són moltes. Gràcies als avenços en neonatologia, avui hi ha milers de nadons vius i en bones condicions, però a mesura que disminueixen les setmanes de gestació hi ha més riscos.

En aquests vint anys moltes coses han canviat. "L'obstetrícia perinatal, la tecnologia, les cures, els tractaments per a aquests nadons i la implicació de les famílies han permès millorar molt la supervivència d'aquests nadons", constata Fèlix Castillo. "A més de la variable genètica individual. La Noelia quan va néixer estava destinada a sobreviure", afegeix. Ni les incubadores ni els respiradors tenen res a veure amb el que hi havia quan la Noelia va estar ingressada a la unitat de neonats, que tampoc comptava amb les instal·lacions actuals. "Ella estava en una incubadora molt més arcaica i aquest edifici on som ara no existia", explica Castillo. "És gratificant veure el resultat de la feina. En aquell moment ho fèiem el millor que podíem amb les eines que teníem", afegeix.

Vocació infermera

La Noelia se sent afortunada, sap que el seu cas no és habitual. No ha tingut seqüeles derivades de la prematuritat extrema més enllà de bronquitis freqüents i de ser sempre "la petita de la classe". Recorda que la seva mare ho va passar malament i lamenta que llavors les visites dels familiars estaven molt més restringides que ara. "Hi havia restriccions: mitja hora al matí i mitja hora a la tarda i el mètode cangur que gairebé es feia d'amagat!", recorda el cap de neonatologia de la Vall Hebron. "Ara sabem que la implicació de la família és vital", destaca.

A la Noelia, la vocació infermera li ve des de petita. "El que més m'agrada és el tracte amb les persones, cuidar i que la infermeria sigui una professió tan humana". Sempre ha treballat en serveis relacionats amb la salut materno-infantil i, tot i que encara no ha decidit el seu futur, no descarta provar la neonatologia, el servei on abans de professional va ser pacient: "Em crida l'atenció".