El retorn dels manters: "Mai hem marxat"

Cambrils / BarcelonaUn cotxe de la Guàrdia Urbana s'atura davant d'El Corte Inglés de la plaça Catalunya de Barcelona. Els manters ja tenen les mantes recollides en farcells i baixen per la boca del metro. L'agent els segueix. "Que vingui algú", crida. Ningú hi va. "Que soc jo", afegeix. Els manters el reconeixen de lluny, i un s'hi acosta. "El cap corre per aquí i ha vist descontrol. Aquí començaran a arribar patrulles, baixeu a la platja", els recomana el policia. Els manters s'endinsen pels passadissos subterranis. No li fan cas i van a passeig de Gràcia.

Amb prou feines arriben als deu manters. Res comparat amb les imatges d'abans de la pandèmia, amb desenes de venedors que cobrien el passeig Joan de Borbó de punta a punta. N'hi havia gairebé 800. Després del covid, fonts de l'Ajuntament de Barcelona apunten que n'hi ha una vintena. Això sí, no han desaparegut. "Sempre hi han sigut", apunta un agent de la Guàrdia Urbana, que assenyala amb el dit on deuen ser en aquell moment. El tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, afirmava fa una setmana que la seva activitat és "gairebé residual", però ho situa com una de les prioritats del seu govern.

L'Abdul ven samarretes de futbol. És del Senegal. "Abans estàvem tranquils, ara ens passem el dia corrent". Formava part del grup que ha entrat al metro quan ha arribat l'agent, i explica que el que ha passat és una excepció. "Depèn del policia que et trobis", comenta l'Amadeu, també del Senegal. Ell ven ulleres de sol al passeig Joan de Borbó. "Hi ha agents que només t'avisen, però d'altres et detenen. Jo he arribat a dormir fins a cinc cops a la comissaria", explica. La policia vol evitar grans persecucions. Tot i això, fa pocs dies que els manters han tornat a Barcelona, i ja n'hi ha hagut alguna que el propietari d'un quiosc de plaça Catalunya s'ha mirat atònit.

La pressió policial els ha obligat a separar-se en grups reduïts i se situen a prop d'una boca de metro. Ho explica el Moss, que té la parada al costat de la de l'Abdul. Primer eren a la cantonada de Catalunya amb ronda Universitat. Sempre tenen el cap aixecat. Quan s'acosta la policia, baixen al vestíbul de l'estació i van per sota fins a davant d'El Corte Inglés. I així anar fent. Durant l'hivern, es busquen la vida amb feines temporals. "Jo venc al carrer per sobreviure, i no vull fer mal ni robar per fer-ho", comenta l'Amadeu. Els que hi eren abans de la pandèmia han marxat. Alguns, diuen els seus companys, han aconseguit contractes de feina i d'altres han anat a altres zones amb menys pressió policial. "Però mai hem marxat", diu l'Amadeu.

La frontera

El Mor està més tranquil. "Aquí la policia no ve tant", comenta. És al passeig de la platja de Ponent, al terme municipal de Cambrils, just a la frontera amb Salou. La imatge sobta: un quilòmetre de manters ocupen el passeig fins al cartell d'entrada a Salou. Ningú s'atreveix a vendre més enllà de la frontera. Molts viuen a Salou, com el Mor o el Mohamed, però es desplacen a Cambrils per vendre. El motiu? "A Salou no podem, a Cambrils, sí", resumeixen sense voler aprofundir-hi més.

"Aquí no venen, ho tenim controlat", apunta un agent de la Policia Local de Salou. "No en veuràs ni un", afegeix. Les males llengües, apunten fonts pròximes a l'Ajuntament de Cambrils, diuen que els manters tenen un acord obscur amb el consistori de Salou. Des de Salou parlen d'una "bona tasca" de prevenció. Yeray Moreno, regidor de Seguretat Ciutadana, explica que s'ha aconseguit amb més "presència policial" i també "dialogant amb ells". També apunta que tot ha sigut gràcies a la bona plantilla de policia que tenen, uns 120 agents.

"Ningú té la solució", rebat David Chatelain, regidor de Seguretat Ciutadana de Cambrils, on en temporada alta hi ha fins a 120 manters. En canvi, tenen 80 efectius de la policia local. Explica que s'ha intentat tot, des de la mediació fins a utilitzar drons per tenir-los controlats. "Sí que hem aconseguit que només estiguin en un punt del passeig", afegeix. Una de les actuacions que més funcionen, narra, és situar una patrulla al lloc on solen estar. Els manters no treuen els productes, simplement esperen. "Hi ha un moment en què els policies han de plegar, o hi ha un canvi de torn, i llavors ja tenen totes les parades muntades". Un cop o dos per setmana s'hi destinen operatius, alguns de vigilància i d'altres d'escorcoll i documentació. Sigui com sigui, "sempre tornen". Per això, el regidor demana un "abordatge nacional" del conflicte, amb la Generalitat (Mossos d'Esquadra) i el govern espanyol (Policia Nacional i Guàrdia Civil).

Demana el mateix l'alcalde de Roses, Josep Maria Martínez Chinchilla, que convocarà una junta de seguretat per fer aquest "abordatge global" dels manters. A Roses l'any passat es van registrar més de 400 manters. Amb els anys s'ha millorat una mica la situació, però continua sent "límit", en paraules de l'alcalde. "S'ha intentat fer de tot, però estàs molt limitat", explica el seu predecessor a l'alcaldia, Joan Plana. Afegeix que cada any la policia "s'ha trencat el cap" per intentar reduir els manters. S'ha anat als magatzems d'on recullen els productes per tallar la línia de subministrament, s'ha posat un carril bici a la seva zona (el mateix han fet a Cambrils), però Plana admet que fer-ho només des de l'Ajuntament és "irrealitzable". Hi ha 44 policies locals i 500 manters. "Com ho desallotges i evites que hi tornin?", es pregunta Plana en una reflexió que comparteix Chatelain. Tots recorden el mateix antecedent, quan un manter va morir a Salou al caure d'un balcó en un operatiu de la policia.