El 155 retarda obres en escoles i instituts

BarcelonaL’escola és un dels sectors que més van patir la intervenció de la Generalitat pel 155. L’intent del govern espanyol d’incloure la casella a la preinscripció per escolaritzar en castellà o la falta d’un portaveu oficial que defensés públicament els docents davant les acusacions d’adoctrinament van situar la comunitat educativa en una posició molt complicada. Mesos després, i ara ja lluny dels focus polítics i mediàtics, els efectes del 155 sobre escoles i instituts encara es noten. I d’una manera molt evident: la intervenció de la Generalitat ha endarrerit la contractació de les obres als centres educatius, que cada any es programen a l’estiu aprofitant que no hi ha alumnes a les aules. Tant és així que, en alguns casos, a mitjans de juliol encara no havien començat els treballs que s’han de fer durant l’estiu.

El problema, que també ha provocat retards en projectes d’altres conselleries, és que la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol obligava a demanar permís a Madrid per fer qualsevol tràmit burocràtic, encara que no tingués res a veure amb el Procés. Els processos administratius van augmentar notablement i, per tant, també van alentir-se. De fet, el 155 va multiplicar per 250 el nombre de factures que s’enviaven al ministeri d’Hisenda. Si fins aleshores només s’enviaven aquelles que es finançaven amb el FLA, a partir de la intervenció la Generalitat va deixar de rebre directament els diners i va haver d’enviar abans tota la documentació al govern espanyol especificant per a què volia els diners. Fins i tot es revisaven les factures que es pagaven amb ingressos propis, i cada ordre de pagament havia de tenir un certificat acreditant-ne la legalitat. Així doncs, tràmits com licitar les obres en escoles i instituts van retardar-se tants mesos que ara el departament fa mans i mànigues per arribar a temps al 12 de setembre en els 130 centres catalans en obres aquest estiu.

A mitjans de juny el departament va informar que el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, havia signat “l’autorització que permet desencallar” diverses actuacions arreu del territori. Concretava obres de millora en 44 instituts i escoles per valor de 7,2 milions d’euros que, si bé estaven previstos en els pressupostos del 2017 prorrogats aquest any, en alguns casos no s’havien posat en marxa a causa del 155. D’entre totes les obres que es faran aquest estiu, les més rellevants econòmicament són les de l’institut Pere Martell de Tarragona (600.000 euros), l’institut Pau Vila de Sabadell (382.000 euros), l’institut Marta Estrada de Granollers (367.000 euros) i l’escola Joaquim Ruyra de l’Hospitalet (350.000 euros).

El departament ja té plans B

Ara bé, pel que fa a escoles, la que rebrà més diners -més de 372.000 euros-és la Lluís Viñas de Móra d’Ebre, que no s’ha reformat en els últims 70 anys. En aquest cas, ja s’ha anunciat que les feines s’allargaran durant mesos i afectaran l’activitat del pròxim curs escolar en algunes aules. Conscients que pot passar el mateix en altres punts del territori, el departament ha preparat plans B per si en alguns centres educatius cal que alumnes i paletes convisquin durant unes setmanes. Per exemple, s’utilitzarien temporalment espais públics, com biblioteques o centres cívics, on es faran classes durant unes setmanes. Ho va corroborar el mateix president del Consorci d’Educació de Barcelona, Josep González Cambray, dijous en una roda de premsa: “En cas que les obres no estiguin acabades, tots tranquils. Tenim plans B perquè no afecti”, va dir.

Amb tot, però, fonts del departament d’Ensenyament declinen especificar quines obres corren el risc de no estar a punt abans que comencin les classes. Argumenten que no volen alarmar les famílies abans d’hora i es mostren confiats que, tot i els endarreriments per començar els projectes a causa de la situació política dels últims mesos, s’arribarà a temps d’acabar ampliacions i reformes.

Més enllà de les obres majors -normalment es programen amb un any d’antelació-, el departament ha de córrer fins i tot en les licitacions per instal·lar nous mòduls. La gran demanda a l’escola pública -a Barcelona ha superat per primer cop l’escola concertada- s’ha afrontat amb ampliació de ràtios i instal·lant els anomenats barracons en alguns centres. Fonts coneixedores de la situació alerten que hi ha algun projecte modular que s’ha adjudicat fa només deu dies, quan ja feia prop d’un mes que havien acabat les classes. Si bé són obres menors, és cert que duen el seu temps: el departament -i les empreses adjudicatàries- s’han vist obligats a treballar sense descans per tenir-ho tot a punt al setembre.

Barcelona esquiva el 155

A Barcelona la situació és una altra. Aquesta setmana el Consorci d’Educació ha anunciat que es faran obres de millora i reforma a 72 escoles i instituts de la ciutat durant l’estiu valorades en 40,5 milions d’euros, dels quals 23,5 milions els aporta l’Ajuntament de Barcelona, i la resta (17 milions) van a càrrec de la Generalitat. El mateix organisme va admetre que en 20 centres educatius les obres són de llarga durada i continuaran més enllà del setembre. Tot i així, fonts del Consorci consultades per l’ARA van explicar que en aquests casos el 155 no hi ha influït, ja que la majoria d’obres es van licitar a temps.

A punt de superar l’equador de les vacances escolars, els centres intenten superar els entrebancs del 155 i avancen a contrarellotge per estar preparats per rebre els alumnes el 12 de setembre.