Retard en les ajudes per al copagament de residències a causa de "problemes tècnics"

BarcelonaEl conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha admès que s'ha retardat en el pagament de l'augment per a la PEV, la prestació econòmica que ajuda les famílies a pagar una plaça de residència privada. A l'octubre, el departament va anunciar un increment que per als usuaris amb menys ingressos suposava passar de rebre 474 euros a 1.238 euros, és a dir gairebé el triple. En l'últim ple al Parlament, però, el conseller va comunicar que hi ha hagut "problemes tècnics" inesperats per poder fer les actualitzacions. Això significa que les persones beneficiàries no estan cobrant l'increment aprovat, entre un 17 i un 65% més, en funció del nivell de renda. 

El decret de l'augment de la PEV estableix que la mesura havia d'entrar en vigor l'1 de novembre de l'any passat per als nous usuaris, però els augments no estan arribant a les butxaques dels residents, ha denunciat el diputat socialista Raúl Moreno, que ha retret l'incompliment del calendari per part de Drets Socials: "No s'està pagant allò a què Govern i Parlament es va comprometre".

En canvi, per als beneficiaris que ja cobren la prestació, el termini s'allargava sis mesos. Per tant, en aquests últims casos Drets Socials té temps fins a l'abril per acabar de fer efectiu l'augment, tot i els dubtes de Moreno de què es faci dins del termini. Davant de la insistència del diputat socialista, Campuzano ha reconegut que no s'han pogut abonar els increments perquè en aquests mesos s'han trobat amb problemes tècnics que no esperaven a l'hora d'actualitzar la calculadora de copagament, l'eina a través de la qual es fixa quina ajuda ha de rebre cada usuari. Segons el conseller, però, s'està treballant per tenir-ho tot a punt i ha assegurat que les actualitzacions de les prestacions es faran amb caràcter retroactiu, a banda d'afirmar que sí que s'estan fent els augments en el cas dels usuaris que han demanat trasllat a una nova residència privada.

Per a la Coordinadora de Familiars de Residència 5+1, l'increment de la PEV és una "trampa" perquè no aconsegueix l'objectiu remarcat pel departament de reduir les llistes d'espera per a una residència. En paraules de la portaveu de l'entitat, María José Carcelén, els 1.200 euros són "una quantitat insuficient" per completar els més de 2.200 euros que costa una plaça de residència privada a bona part de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Graus de dependència

D'altra banda, i arran de la publicació a l'ARA de l'article que parlava del “miracle” que Catalunya sigui la comunitat autònoma que concedeix menys graus III (el màxim, que suposen més hores de serveis o més ajudes econòmiques), tot i que és la que té més graus I (ajudes més econòmiques perquè l'usuari té major autonomia personal), Campuzano ha negat que els equips avaluadors tinguin cap indicació de revisar els casos a la baixa. En aquest sentit, ha assegurat que els informes sobre el grau de dependència es basen en “criteris tècnics i no polítics”. La informació l'ha donat al ple del Parlament en resposta a una interpel·lació del grup socialista. "M'atreveixo a dir que els criteris d'avaluació a Catalunya són els més rigorosos", ha afirmat.

Campuzano ha assegurat que entre el 2007 i el 2023 a Catalunya s'han fet aproximadament un milió de valoracions i revisions de grau de persones amb discapacitat que necessiten l'ajuda de tercers per poder fer les seves activitats rutinàries i d'autocura. D'aquestes, diu, “només en 11.000 casos” hi ha hagut una rebaixa del grau original. En la seva resposta Campuzano ha insistit que els professionals que avaluen als usuaris són tècnics que analitzen el grau de dependència a partir d'uns barems comuns a tot el territori espanyol que són “poc susceptibles de ser subjectius”.

No obstant això, el conseller ha admès que són criteris que s'adapten poc a la realitat de les persones, ja que es fan servir els mateixos criteris de capacitat i autonomia "per a una persona de 85 anys que per a una de 18 amb un trastorn d'espectre autista (TEA)". A més, ha apuntat que, a diferència d'altres comunitats en què els equips avaluadors només estan formats per treballadores socials, a Catalunya també hi ha metges. Potser per la presència d'aquestes professionals, ha apuntat, hi ha una diferència de concessions de grau respecte a la mitjana espanyola.

En canvi, per a Moreno, encarregat de les qüestions de drets socials, la rebaixa és una "retallada encoberta", sobretot pel que fa als residents de centres geriàtrics, ja que aquests centres han d'adaptar les seves plantilles en funció dels graus reconeguts dels usuaris. Així, amb menys graus III i més graus II, les residències cobren la mateixa prestació econòmica perquè la Generalitat va equiparar les ajudes durant la legislatura passada, però, per contra, no necessiten contractar tant personal per atendre'ls, ja que les ràtios són diferents. “A la Generalitat li interessa que a les residències hi hagi més graus III perquè així rep més transferències de l'Estat” dels fons de dependència, s'ha defensat Campuzano.