La retallada de Salut empeny els hospitals a fer més activitat privada

BarcelonaPlanteja interrogants ètics i sovint és font de polèmica, però els hospitals concertats fa temps que desenvolupen activitat privada. Ho fan la meitat dels hospitals de la xarxa sanitària concertada d'utilització pública i representa entre un 5% i un 20% de la seva activitat, segons dades de la Unió Catalana d'Hospitals, una de les dues patronals del sector. Però si fins ara era una pràctica residual, ara els centres volen potenciar-ho, ja que l'escenari actual fa que els hospitals hagin de buscar noves vies de finançament.

"L'activitat privada permet obtenir ingressos per vies alternatives a la compra pública i possibilita l'aprofitament d'espais que han quedat desocupats per la disminució de l'activitat assistencial", diu el document de recomanacions que ha elaborat el Consorci de Salut i Social de Catalunya, l'altra patronal de la sanitat concertada. Aquesta guia, que es va elaborar a petició dels centres, fixa el marc en el qual s'ha de desenvolupar l'assistència privada perquè no hi hagi incompatibilitats jurídiques o ètiques amb la pública. "Hem de garantir que la qualitat de l'atenció i la prestació als usuaris públics no es vegi afectada", explica José Augusto García, director general del Consorci. "No hi pot haver una divisió de primera i una de segona, no es poden destinar més recursos a un lloc que a un altre", afegeix.

Els hospitals que vulguin prestar atenció privada han de diferenciar plantes i serveis, i els professionals no poden treballar dins del mateix horari que a la pública. Al matí, intervencions públiques, i, a la tarda, les privades. Això evitaria que els metges marxin fora a fer atenció privada, ja que se'ls dóna l'opció de fer-ho al mateix hospital on atenen pacients de la sanitat pública.

Debat ètic

Però també planteja interrogants ètics. El document del Consorci especifica que els professionals no poden derivar els malalts de la pública a l'assistència privada, i les llistes d'espera i els circuits de la sanitat pública i de la privada han d'estar ben diferenciats. Per això, s'aconsella l'elaboració d'un codi ètic. El pacient ha de signar un document de renúncia a la llista d'espera pública per ser traspassat a la privada. I a ningú se li escapa que això també serveix per descongestionar les llistes d'espera. Tot i ser legal -no són hospitals 100% públics, com els de l'ICS, sinó que contracten activitat pública a través del Servei Català de la Salut (CatSalut)-, fer assistència pública i privada en un mateix hospital genera crítiques i dubtes en els usuaris, que hi veuen una doble via d'entrada. Però García apunta que "el que no seria ètic és no intentar rendibilitzar" les instal·lacions dels centres i donar així ús a llits i quiròfans que van haver de tancar amb l'anterior tisorada. I afegeix: "Si se n'obtenen beneficis revertirà en tothom, incloent-hi la part pública".

La prestació de serveis privats és una font d'ingressos extra -encara poc explotada- per a una xarxa sanitària que haurà de fer front a una nova retallada de pressupost que no serà lineal, però que podria oscil·lar entre el 7% i el 10%, i que se suma a les que ja es van aplicar el 2011. "És lògic que si un hospital necessita ingressos i se li'n va un client, s'espavili perquè un altre ocupi el seu lloc. No ha d'interferir en la sanitat pública, però nosaltres no els contractem en exclusiva", diu el director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, que entén que ara que la contractació pública ja no ocupa tota l'activitat dels hospitals concertats, els centres "es preocupin de buscar més ingressos i obrir-se a altres mercats o clients". No tothom hi està d'acord. La patronal privada, per exemple, fa temps que alerta que això suposa una pràctica de "competència deslleial".

Garcia creu que les intervencions que tindran més demanda per la via privada són les de "menys complexitat". "Petites operacions en què el pacient no vulgui esperar, exploracions, consultes a l'especialista, ecografies, seguiment de l'embaràs i parts", enumera. Salut defensa que aquests centres ja feien activitat privada perquè la legislació ho permet. "A nosaltres només ens toca garantir que compleixen el que contractem i que no hi ha queixes o derivacions incorrectes que facin esperar el malalt públic", afegeix Padrosa. El principal client dels hospitals continua sent el CatSalut. Els 345 milions d'euros del concert que cobren -amb endarreriments- suposen entre el 90% i el 95% dels seus ingressos.

Ja hi ha hospitals concertats que fan activitat privada. Potser el cas més paradigmàtic és el de l'Hospital Clínic, que a través de Barnaclínic atén des del 2000 intervencions d'alta complexitat de clients privats. Però també l'Hospital Sant Joan de Déu, l'Hospital de Granollers, la Mútua de Terrassa, l'Hospital de Vic o el de Sant Pau. Sant Joan de Déu -que és una institució privada tot i que la majoria de la seva activitat és pública- manté un petit percentatge d'assistència privada que ara vol impulsar per compensar la pèrdua d'ingressos públics. Atenen menors russos i els tractaments més habituals són ortopèdics, per l'escoliosi, i processos quirúrgics.

Sant Pau fa assistència privada a través de mútues, atén pacients derivats d'altres centres i està buscant noves vies de finançament complementàries per garantir la sostenibilitat de la institució. Vol oferir serveis privats de traumatologia. "Si podem vendre un servei que fem bé aquí, bé de preu i que ens ho vinguin a comprar, estarem encantats de competir", conclou Lluís Puig, secretari de la junta de directors de servei de Sant Pau.